El Palai de Gèu de Vielha reprèn l'activitat després que des de finals de març s'hagués de tancar per perill d'ensorrament de l'estructura. Ha estat una aturada que, junt amb la pandèmia, ha fet perdre més del 75% dels abonats a un dels equipaments esportius més importants del Pirineu.

La plataforma Fruita amb Justícia Social ha denunciat davant la Inspecció de Treball que hi ha pagesos que contracten temporers allotjats al pavelló de la Fira de Lleida per salaris sota conveni. Els empresaris agraris ho neguen i asseguren que fan bé les coses i compleixen el que fixa la normativa sobre el camp.

S'han començat a instal·lar els cartells informatius de "Zona de bestiar" als indrets de més afluència i agrupació de ramats de la Vall d'Aran. Així es dona resposta a una petició dels ramaders aranesos, que aquest estiu ja han viscut dos episodis d'envestides de vaques a persones al pla de Beret.

Una de les zones del país on s'esperen els registres més alts de temperatura són les comarques de Ponent. A la ciutat de Lleida, l'Ajuntament ha activat el pla per prevenir els efectes de l'onada de calor, amb especial atenció a les persones més vulnerables.

A Lleida, la comunitat musulmana més nombrosa de la ciutat haurà de seguir buscant una ubicació definitiva per fer una mesquita després del cop de porta de l'Ajuntament al projecte per habilitar com a oratori un antic magatzem del carrer del Nord. La Paeria ha avançat a aquesta emissora que el local no compleix els requisits de la nova ordenança sobre centres de culte que s'està ultimant. Fa més de 10 anys que el col·lectiu resa en espais provisionals.

La Vall d'Aran aprofitarà la fusta dels boscos per alimentar calderes de biomassa com la de l'hospital de Vielha. Aquest projecte generarà llocs de treball i també ajudarà a gestionar els recursos forestals, un dels reptes pendents a l'Aran, ja que la caiguda de la ramaderia ha fet que els boscos hagin guanyat molta superfície en les últimes dècades.

El nou delegat del govern al Pirineu, Ricard Pérez, es marca com a prioritat la implantació dels Serveis Territorials a les comarques de muntanya. A hores d'ara, la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran és a la cua en el desplegament territorial de la Generalitat.

Els pobles no disposen de recursos suficients per fer-hi prevenció o actuar-hi en cas de sinistre. En aquest sentit, la Diputació de Lleida ha duplicat aquest any els ajuts a aquests municipis per netejar boscos i establir perímetres de seguretat al voltant dels nuclis urbans.

Els Bombers de la Generalitat han fet enguany més de mil rescats al medi natural. Les actuacions superen en més de 200 les de l'any passat a l'agost, l'exercici, fins ara, en què s'havien fet més serveis d'aquestes característiques. Des dels Bombers apunten a una tendència a l'alça de sortides a la muntanya en els últims anys.

A les comarques de Lleida els delictes d'estafa s'han doblat en cinc anys i continuen disparats, sobretot arran de la pandèmia. En el primer trimestre de l'any han augmentat un 22% i 8 de cada 10 són fraus per internet. Els Mossos alerten que moltes de les estafes comencen a partir de missatges SMS que semblen oficials.