Un Charles Lloyd particularment estimulant en aquest ”Rabo de Nube” del segell ECM, bastant més estimulant que la majoria dels discs que ha gravat en aquesta darrera etapa per aquest segell, on predomina un discurs lànguid que a mi no m’agrada massa. Segurament bona part de ”culpa” la té el pianista Jason Moran amb el seu estil directe i percussiu que l’exigeix conti nuament i fa que no s’adormi. Bon treball també dels Reuben Rogers al contrabaix i Eric Harland a la bateria. Gairebé tots els temes son composicions pròpies i trobo particularment destacada la versió que fa del seu habitual Sweet Georgia Bright. M’agrada aquest Charles Lloyd.

Aquest es el primer i únic disc que he escoltat del pianista finés Iiro Rantala i m’ha sorprès molt agradable ment la seva originalitat. Un homenatge personalissim als seus Herois Desapareguts des d’una vessant lúdica i amb força sentit de l’humor, sobretot quan el tribut el fa als mes clàssics ( Errol Garner, Art Tatum, Oscar Peterson, Jaco Pastorius …), i un pel més emocional ment compromès quan els ”homenatjats” son els seus culturalment més propers Esbjönn Svensson i Pekka Pohjola. El disc "Lost Heroes" del 2011 … haurem de seguir la pista a aquest Iiro Rantala …