Avui sentirem metal americà. Rock dur, heavy metal o com li vulguem dir, perquè això de les etiquetes és una cosa europea més que no pas americana. Ells normalment li diuen rock a seques.

Molts dels millors cantautors (Dylan, Cohen, Paul Simon, Carole King, Randy Newman, Neil Diamond...) són jueus. Tenen alguna cosa en comú? Hi ha alguna "judeitat" en les seves carreres o cançons?

El Max és un artista: capaç de tocar qualsevol cosa amb total solvència, gràcies a la seva gran capacitat tècnica — originada i reforçada per la seva formació clàssica. A més, sempre ha estat un guitarrista amb una gran voluntat de progressar i fer coses noves, i al mateix temps d’adaptar-se als nous entorns i estils.

A Holanda hi ha hagut dos grans moments històrics d'eufòria: la fal·lera per les tulipes, i el moviment rock dels anys 60 i 70. Aquí parlarem del primer i escolatem el segon :)

Els Bee Gees deien que no pots arreglar un cor trencat. En aquest programa explorem aquesta possibilitat amb cinta adhesiva i la Amy Winehouse, Tom Waits, Gordon Lightfoot, Bob Dylan., Rod Stewart, Nilsson, Manfred Mann Chapter Three...

En Jesse Ed Davis va ser un guitarrista de gran qualitat, un music de sessió que va col·laborar amb molts artistes de primeríssima línia. Fill de pare seminola i muscogui, i de mare kiowa, nascut a Norman (Oklahoma), va fer els primers passos tocant en bandes locals fins que a meitat dels 60 es va unir a una gira del music de country Conway Twitty, i es va establir a Califòrnia. Allí coneix a Leon Russell, i comença tot...

El format dels concerts benèfics moderns va ser establert l'any 1985 pel Live Aid, organitzat per Bob Geldof (cantant dels Boomtown Rats) i Midge Ure (líder d'Ultravox) — tot i que la fama se l'ha endut Geldof. Es tracta de fer una actuació en un gran estadi, amb moltes grans figures que interpreten una o molt poques cançons i tal final canten un himne tots junts (que sol ser "I Shall Be Released").

Joan-Manuel Serrat forma part de les nostres vides. Hem fet aquest programa amb les cançons que han triat els nostres amics de Facebook,

Sentirem un eixam de cantautors anglesos que no sabem gaire com qualificar: progressius, psicodèlics... el que sabem és que són gent que ve del folk amb guitarra de pal. Però alguns cantautors de guitarra de pal es van prendre un àcid i els hi van sortir altres coses, psicodèliques, progressives, experimentals...

GAUCHE DIVINE. La música de l'esquerra caviar catalana del tardofresquisme. A finals dels anys 60 es va produir a Barcelona un moviment hedonista. Uns nois i noies de bona família se les donaven d’esquerranosos i s’inflaven a cubates a les discoteques de la part alta... És la gauche divine.