El clima de la Terra sempre ha sofert oscil·lacions més o menys pronunciades. Això també ha succeït en temps històrics i els registres així ho registren. Entre els segles XVI i XIX, a Europa almenys, es va produir el que es coneix com la petita edat del gel.

Va ser un període de baixes temperatures generalitzades que van afectar les collites, entre moltes altres coses, i que poden ser l’explicació d’alguns successos històrics derivats de l’escassetat d’aliments.

Ciència en Colors és un espai de divulgació científica i tecnològica del ⁠⁠⁠Grup de Recerca de Cerdanya⁠⁠⁠, conduït per Enric Quílez i que podeu escoltar a la sintonia de ⁠⁠⁠Ràdio Puigcerdà⁠⁠⁠.

Els anticossos monoclonals són una història d’èxit en la biologia molecular i la medicina moderna. Són un tipus d’anticossos que es fabriquen amb un procés complex, però que té moltes aplicacions, com detectar en una mostra de sang una determinada substància, com restes d’un virus.

Però també poden servir per detectar metalls pesants als aliments o en una mostra d’aigua, gasos tòxics, etc. I potser una de les aplicacions més conegudes és l’ús en determinades teràpies per destruir tumors cancerosos.

Ciència en Colors és un espai de divulgació científica i tecnològica del ⁠⁠⁠Grup de Recerca de Cerdanya⁠⁠⁠, conduït per Enric Quílez i que podeu escoltar a la sintonia de ⁠⁠⁠Ràdio Puigcerdà⁠⁠⁠.

La història del telescopi és en grau considerable, també, la història de l’astronomia. Quan parlem de telescopis ens imaginem aquelles cúpules blanques i enormes que protegeixen grans artefactes per escodrinyar els cels. Però la realitat és que de telescopis n’hi ha de moltes classes.

Una d’elles està formada per uns telescopis que es troben sota el gel de l’Antàrtida i permeten detectar neutrins energètics, unes partícules molt escàpoles, gairebé fantasmals que ens travessen a tota hora en grans quantitats i que porten amb elles informació molt valuosa sobre l’Univers.

Ciència en Colors és un espai de divulgació científica i tecnològica del ⁠⁠⁠Grup de Recerca de Cerdanya⁠⁠⁠, conduït per Enric Quílez i que podeu escoltar a la sintonia de ⁠⁠⁠Ràdio Puigcerdà⁠⁠⁠.

Avui parlarem de dos descobriments força interessants en el món de les escriptures antigues. D’una banda, una inscripció sobre una pinta de més de 3.700 anys. De l’altra, la inscripció més antiga que s’ha trobat mai en llengua euskera. Tant ho és que no se sap si és pròpiament euskera o alguna llengua predecessora.

L’escriptura és un dels invents més importants de la Humanitat i ens permet transmetre coneixements i històries al llarg dels segles i poder accedir al saber acumulat durant mil·lennis per la Humanitat.

Ciència en Colors és un espai de divulgació científica i tecnològica del ⁠⁠⁠Grup de Recerca de Cerdanya⁠⁠⁠, conduït per Enric Quílez i que podeu escoltar a la sintonia de ⁠⁠⁠Ràdio Puigcerdà⁠⁠⁠.

Durant molts anys, la cursa espacial era cosa de dos països: la unió Soviètica (actualment, Rússia) i els Estats Units, amb intervencions menors d’Europa, Japó o l’índia. Actualment, la cosa ha canviat força. La potència emergent a l’espai és la Xina, que ja ha posat un peu a la Lluna i aspira a ser-hi de manera permanent també a l’òrbita terrestre, amb la seva pròpia estació espacial.

Ciència en Colors és un espai de divulgació científica i tecnològica del ⁠⁠Grup de Recerca de Cerdanya⁠⁠, conduït per Enric Quílez i que podeu escoltar a la sintonia de ⁠⁠Ràdio Puigcerdà⁠⁠.

Fa poc, els mitjans de comunicació ens han advertit de la possibilitat que les restes d’un satèl·lit xinès caigués sobre Catalunya. Al final, com passa gairebé sempre, les restes van caure sobre el mar. Però la possibilitat que ens impacti algun fragment important de ferralla còsmica cada cop és més factible, ja que segons va, a l’espai pròxim hi ha cada cop més satèl·lits i restes de coets diversos que, pel seu gran tamany, no es desintegren totalment quan reentren a l’atmosfera terrestre.

Ciència en Colors és un espai de divulgació científica i tecnològica del ⁠⁠Grup de Recerca de Cerdanya⁠⁠, conduït per Enric Quílez i que podeu escoltar a la sintonia de ⁠⁠Ràdio Puigcerdà⁠⁠.

Les energies alternatives se’ns venen com la solució màgica per resoldre el problema de l’emergència climàtica en què ens trobem immersos. Però el cert és que fins i tot aquestes energies suposadament netes i renovables tenen un costat fosc.

En el programa analitzem una per una les principals energies renovables -i algunes que no ho són pròpiament- per veure quins inconvenients plantegen.

Ciència en Colors és un espai de divulgació científica i tecnològica del ⁠⁠Grup de Recerca de Cerdanya⁠⁠, conduït per Enric Quílez i que podeu escoltar a la sintonia de ⁠⁠Ràdio Puigcerdà⁠⁠.

Els esdeveniments Miyake són explosions molt potents de radiació d’origen desconegut que han afectat la Terra en una mitjana d’una cada mil anys, alguna de les quals ha tingut lloc en període històric.

Si avui dia tingués lloc un d’aquests esdeveniments, podria representar un problema gravíssim per la nostra civilització tecnològica basada en l’electrònica i les telecomunicacions.

Ciència en Colors és un espai de divulgació científica i tecnològica del ⁠⁠Grup de Recerca de Cerdanya⁠⁠, conduït per Enric Quílez i que podeu escoltar a la sintonia de ⁠⁠Ràdio Puigcerdà⁠⁠.

Al segle XIV, la pesta negra va exterminar la meitat de la població europea. Això, va deixar un rastre al nostre genoma que ara un equip d’investigadors ha descobert. Concretament, va reforçar el nostre sistema immunitari, cosa que va fer que brots posteriors de pesta fossin molt més lleus. Però tot té les seves conseqüències. A canvi, les malalties autoimmunitàries s’han reforçat i són més freqüents que abans de l’aparició de la pesta negra.

Ciència en Colors és un espai de divulgació científica i tecnològica del ⁠⁠Grup de Recerca de Cerdanya⁠⁠, conduït per Enric Quílez i que podeu escoltar a la sintonia de ⁠⁠Ràdio Puigcerdà⁠⁠.

Un equip d’investigadors ha trobat que un simple canvi en un gen de l’Homo sapiens va fer que tinguéssim un cervell amb xarxes neuronals més complexes i denses que no pas les que tenien els nostres cosins propers, els neandertals. De vegades, un petit canvi marca la diferència.

Això ha passat també amb altres mutacions del nostre genoma, que ens han protegit contra malalties o que han determinat alguns trets específics del nostre aspecte físic, no sempre relacionats amb millores.

Ciència en Colors és un espai de divulgació científica i tecnològica del ⁠⁠Grup de Recerca de Cerdanya⁠⁠, conduït per Enric Quílez i que podeu escoltar a la sintonia de ⁠⁠Ràdio Puigcerdà⁠⁠.