<p>El meu cos pretén habitar aquest món, però quan viu de bon de veres és en el paper, aquest paper que espera beure tinta</p>

El meu cos pretén habitar aquest món, però quan viu de bon de veres és en el paper, aquest paper que espera beure tinta

Closcadelletra (CDXLVIII): Quantes d’escates duus als ulls?

Peces petites i sonores que voldrien contar les visions de Biel Mesquida més fulgurants o fosques, dramàtiques o còmiques, abstractes o senzilles, no-reseres o espectaculars. Tot allò que fila amb artesà ofici i cura de la bona perquè arribi als ulls de la mirada com un afterlife fresc i consolador de tants de dolors i desastres com ens conten les notícies, com vivim aquí mateix i en nosaltres, en el fons de cadascú per dir-ho clar i just.

Share Closcadelletra (CDXLVIII): Quantes d’escates duus als ulls?

Sign up to save your podcasts

Closcadelletra (CDXLVIII): Quantes d’escates duus als ulls?

Closcadelletra (CDXLVIII): Quantes d’escates duus als ulls?