M’agrada aquesta escriptura modesta i obstinada que avança tota sola, viva, que no té en aparença res a dir llevat de denunciar les impostures del seriós

Cal prendre antídots contra la uniformització. Un llibre vertader pot ser una cambra pròpia!

El litigi dels llençols d’uns cossos en combat d’amor desvetlen refundacions de la mirada

La frase més tendra s’ha d’escriure amb una destral

L’únic artista és el temps, que fa feina molt lentament

Una mala fi de distopies de ciència-ficció descriuen el nostre present: el futur volen que sigui com un retorn a una suposada edat d’or, mentre s’instaura una acceleració del necrocapitalisme sense que es vegi cap futur discernible

Necessit fugir dels pretexts que em diuen: per a escriure cal tenir més temps, una casa tranquil·la, el cap a lloc; no és ver; basta que escrigui per tot, escrivim per tot.

Ara, darrere els vidres que no s’han cruiat hi ha una llum negra semblant a la de les Vanitas del segle XVII que evoca l’amenaça atòmica i una possible fi del món

Defora hi ha pluges de sang humana i no humana, i hauríem de ser conscients del desastre que ens pot caure damunt no importa quin moment del dia, i les paraules més repetides són mots d’escorxador

Som un ésser fugitiu, habitat per una espècie d’infinit.