Closcadelletra

El silenci de la mar ens ha engolit com un teló que cau lentament

Puc contar un dels més grans plers de lectura que he sentit mai, no faig res més, i encara llegesc

No oblidis el toc furtiu, la carícia empresonada, l’escrit en moviment...

Res no m’emociona tant com el miracle de llegir.

Tot quadra: escriure és picar pedra a tomba oberta

No contis mai allò que et guia: la literatura s’escriu en la mortalla

Com puc celebrar les noces del verb i la carn intrigants, enigmàtiques i tumultuoses?

Cap esdeveniment és massa ínfim, ni massa banal, cap sentiment massa profundament sentit, per no afectar tota la condició humana.

No separaré immanència i transcendència, realitat i representació, no forçaré cap a un costat o cap a l’altre.

Hem perdut el gust de sentir, de témer-nos del caràcter d’una superfície, la singularitat d’una matèria, de les carícies de la llum, del tacte d’una pell