Voldria dibuixar alguna cosa com una constel·lació reveladora del temps en què vivim

Faig quatre passes, m’acot i aixec una altra pedra quasi rodona: és la meva calavera vista de front

M’estim més la desesperació política que l’esclavatge!

És en la gargamella que s’experimenta el text que els ulls desxifren abans de desplegar-se psicològicament en imatges

Sabies que el paper dels llibres amaga àtoms desconeguts, la tinta secreta de partícules invisibles?

Una pluja de llum envesteix les paraules, imparable, de bon de veres, plena d’esdeveniments, de bon de veres