Closcadelletra

Potser escriure és això: sentir en totes direccions i molt de temps alguna cosa, i després escriure-la per recordar-la, per entendre-la, per desxifrar-la, per tremolar-la

Cal tenir-ho ben present: feim els nostres signes, els nostres escrits, les nostres demandes des d’aquest lloc, des d’aquests temps, des d’aquesta atmosfera: el final de la vida i el començament de la supervivència

Em digueres: com és que t’agrada llegir en veu alta els teus quadres de mots?

Tantes de frases que no expliquen res, acostaments cap a la lleugeresa dins l’atmosfera d’un temps feixuc.

Un concentrat de silenci em diu: pensa en el que et queda, en lloc del que ja no tens!

El foli s’amara de la inspiració més lliure que fa que tot sigui possible

La vida per la literatura pren una tonalitat no nihilista

La mà dóna el consentiment i el desig negre fa que s’esbuquin els caminois d’una ingenuïtat de feres

Que el silenci sonor incessant faci emergir la forma d’un encontre que vindrà

Trob en la veu faulkneriana una vibració essencial, un treball i un esforç que comporta un plaer superior a tots els altres, un èxtasi que puc anomenar deure i també repòs