Et cantaré un vou-verivou com si fos una mare que et colga mentre t'ensenya a viure i a morir, a saber que la fossa té una pedra damunt, i basta

No vull atrapar res, sur a la deriva entre el desig que anima la meva mà i la cortesia que és el permís discret donat a qualsevol forma de captura.

Com sabia que l’amor era una intel·ligència única que s’engendra sens fi?

Tu, que ets un enamorat del fragment literari escoltaràs avui Zoe, un alumne inspirat que broda els fragments musicals

El silenci de la mar ens ha engolit com un teló que cau lentament

Puc contar un dels més grans plers de lectura que he sentit mai, no faig res més, i encara llegesc

No oblidis el toc furtiu, la carícia empresonada, l’escrit en moviment...

Res no m’emociona tant com el miracle de llegir.

Tot quadra: escriure és picar pedra a tomba oberta

No contis mai allò que et guia: la literatura s’escriu en la mortalla