Que pensament i memòria, pensament i reconeixement, pensament i sensació, meditin plegats

Aquesta llum efímera podria ser com la dels pelegrins d’Emmaús que descobriren Jesús ressuscitat quan va esbocinar el pa

L’home que ja comença a vellejar i que ara escriu Closcadelletra, conta setmana darrere setmana què és la seva vida?

Som en uns instants de vellut que em corsequen, en què cada hora és una aventura de la immunitat

Pots escriure: don narracionera a les meves idees perquè ressonin. Pot ser més poderosa l’encarnació dels pensaments que la seva expressió

Cal llegir això com si ho escrivís un tanoca, un babau, un recaragolat, la nit de la gran tempesta des de dins un bassiot amb les retxes de la pluja

M’agradaria escriure: estic trist pel meu país, i fer una llista de raons i desraons per fonamentar aquesta afirmació tan vertadera

Et cantaré un vou-verivou com si fos una mare que et colga mentre t'ensenya a viure i a morir, a saber que la fossa té una pedra damunt, i basta

No vull atrapar res, sur a la deriva entre el desig que anima la meva mà i la cortesia que és el permís discret donat a qualsevol forma de captura.

Com sabia que l’amor era una intel·ligència única que s’engendra sens fi?