Col·leccionable dedicat al naixement del tweepop a Mallorca. No té altre nom més que Redpoppy, quartet inquer que posteriorment es rebatejava com The Aprons. Emmirallats en el so anomenat tweepop, C86, indie pop o jangle pop, de cases com el referenciat segell de Bristol Sarah Records. Foren precursors d'aquell so, els primers i dels únics a l'època a reivindicar-lo des de l'arxipèlag, en paral·lel a referents estatals com Le Mans. Posaríem la mà al foc, que en aquells anys, era el 1994, els inquers degueren ser els primers de l'Estat a reivindicar una de les referències de Sarah, The Sea Urchins, fent una versió, com també en farien de Luna i més endavant de Belle and Sebastian.Com a Redpoppy varen fer dues maquetes; reconvertits ja en The Aprons, dues més. 

 

Eren els germans Simó i Antoni Reus, responsables del fanzine April Eyes, mític i seminal a l'època, a més de Joan Reynés i Núria Mestre. Venien de fer noise com Nuevas Criaturas i L’Encruïa. 

 

Tant en una pell com en l'altre, els anys de Redpoppy o The Aprons es convertien també en seminals i mítics per a una història que esdevenia un tresor local que va despuntar poc més enllà de la mar i que després evolucionaria en el que són Marlovers.

 

Sonen:

“Pristine Christine”, de The Sea Urchins (Sarah Records, 1987)

“Cling Film”, de The Sea Urchins (“Stardust”, Sarah Records, 1992)

“Cling Film”, de Redpoppy (maqueta “Swallow”, 1994)

“Hold You”, de Redpoppy (maqueta “Songs From Lilliput”, 1996)

“Inside My Sorrow”, de Redpoppy (“Songs From Lilliput”, 1996)

“Keep Smiling”, de Redpoppy (“Songs From Lilliput”, 1996)

“It Never Comes”, de The Aprons (maqueta “Autumn Time”, 1997)

“High and Low”, de The Aprons (“Autumn Time”, 1997)

"Full of Love”, de The Aprons (“Autumn Time”, 1997)

“Hold Me”, de The Aprons (maqueta “Polaroid”, 1999)

“Twenty Five”, de The Aprons (“Polaroid”, 1999)

“Glowing Field”, de The Aprons (“Polaroid”, 1999)

“My Dreams”, de The Aprons (“Polaroid”, 1999)

“Bad Liar”, de Marlovers (“I Don't Feel Like Myself”, Rock Indiana, 2021)

 

Des del "The Inner Light" dels Beatles, de la connexió directa entre George Harrison i el margalidà Joan Fornés, passant pel microcosmos hippie viscut a Formentera a finals dels seixanta, amb alguns dels seus baluards -Pink Floyd, King Crimson o Joni Mitchell- o pel "Bitches Brew" de Miles Davis, no menys revelador amb l'obra del psicodèlic deianenc Mati Klarwein, fins arribar als nostres dies, amb inspiracions illenques contemporànies com la de Cigarettes After Sex i l'eivissenc Can Mortera o el manacorí Toni Llull com a noms de cançó. Una petita col·lecció de títols internacionals d’inspiració illenca

"The Inner Light", de The Beatles (1968)

"Ibiza Bar", de Pink Floyd ("More", 1969)

"Formentera Lady", de King Crimson ("Islands", 1971)

"My Old Man", de Joni Mitchell ("Blue", 1971)

"Bitches Brew", de Miles Davis ("Bitches Brew", 1970)

"Cry", de Cigarettes After Sex ("Cry", 2019)

"Can Mortera", de Pedro Vian ("Ibillorca, 2020)

"Toni Llull", de Myoboku ("Vas Volant", 2021)

Especial sobre un dels grans grups que marquen el pop a les Illes Balears. Xisco Albeniz i Celestí Oliver conversen sobre la banda del primer,La Búsqueda

 

Segon Col·leccionable dedicat a versions perpetrades per artistes illencs de tots els temps. Des del ‘Bama Lama, Bama Loo’ de The Little Richard interpretat per un dels grups mallorquins dels seixanta més excitants, The Four Winds and Dito, fins al ‘Sinnerman’, l’espiritual clàssic de principis del segle XX que va engrandir Nina Simone en el seu Pastel Blues, de 1965, i així com se l’ha feta seva, The Marzipan Man -l'alter ego del mallorquí Jordi Herrera de The Satellites- el 2017. I entre i entre, l'assumpció des de Mallorca dels Yardbirds o l’autoria seminal de Tomeu Penya i d'altres estàndards dels seixanta com els nord-americans The Blue Magoos, els britànics The Roulettes o el referent posterior d’Alex Chilton (Big Star). És un nou Col·leccionable de perversions:

‘Bama Lama, Bama Loo’, de The Little Richard (1964)

‘Bama Lama, Bama Loo’, de The Four Winds and Dito, de Tijuana (Regal, 1964)

‘Corazón lleno de mal’, de Mike & The Runaways (Regal, 1965)

‘Heart Full of Soul’, de Yardbirds (Columbia, 1965)

‘No sé qué siento’, de Come Animal (2015)

‘No sé qué siento’, d'Els Mallorquins, de 'Holydays in Mallorca' (Fonal, 1966)

‘Nada todavía’, Los 5 del Este (Odeon EMI, 1967)

‘(We ain’t got) Nothing Yet’, de Blue Magoos, de 'Psychedelic Lollipop' (1967).

‘Bad bad time’, de The Roulettes (Parlophone, 1964)

‘Bad bad Time’, de Zebra (Novola, 1974)

‘Watch The Sunrise’, de Big Star, de '1 Record' (Arden/Satx, 1972)

‘Watch The Sunrise’, de Los Valendas, de 'Not The Singer But The Songs... An Alex Chilton Tribute' (Munster, 1991)

‘Sinnerman’, de The Marzipan Man (2017)

‘Sinnerman’, de Nina Simone, de 'Pastel Blues' (Philips Records, 1965)

Col·leccionam un cançoner pop d’autors illencs que ens eixamplen el cor. Aquest és un Col·leccionable fet a partir de personalitats que ens il·luminen. Vivim un brillant moment d’autoria pop en la nostra llengua que abraça tres generacions i amb un llegat que va millorant a cada nou pas.

En aquesta nova passejada sonora pel pop illenc vos trobareu això:

‘Verí de s’altra punta’, de Lluís Cabot, de ‘Fernanda’ (Bankrobber, 2020)

‘Quan me respires’, de Maria Jaume, de ‘Fins a maig no revisc’ (Bankrobber, 2020)

‘Ahir és dins es meu cap’, de Suenyos Garau (Bubota, 2020)

‘Una sesta entre les canyes’, de Jorra i Gomorra, de ‘Vellut i purpurina’ (Bubota, 2020)

‘Estàtues’, de Polseguera,  de ‘Vida gris’ (Bubota, 2019)

‘Braços oberts’, de Sebastià Gris (2020)

‘Grega’, de Miquel Serra, de ‘Be-sades’ (Foehn, 2020)

‘Ses aigües són salades’, de Joana Gomila, de ‘Paradís’ (Bubota, 2020)

‘Estimar no és suficient’, de Roger Pistola, de ‘Quart creixent’ (Bubota, 2020)

‘Roll’, de Damià Oliver (2020)

'Riu amunt’, d’Aucell Cantaire, de ‘Cant aire’ (Rocket Music, 2019)

'Idò un cafè’, de Maria Hein (2020)

 

 

Òbviament les Balears no estan al marge de la producció de trap, r'n'b, reggaeton o neo-soul, batejada com a música urbana, que ha explosionat en els darrers anys amb noms com Aleesha, Rels B o Dollar Selmouni que ja són uns dels clars exponents de l'exportació de l'escena fora de les nostres fronteres. Alguns, en multinacionals, altres encara en una microescena, aquest Col·leccionable n'és una mostra.

 

"Ciudad incandescente", de Sofia R (2020).

"No Man", d'Aleesha (Rose Records, 2020).

"Bien y Mal", Javielito acompanyant Yung Beef i Paul Marmota, del disc "Sonrisas" (La Vendición, 2020).

"Vull ballar amb tu", de Baaldo, del disc "El Chico de la Doble A" (Produccions Blau, 2020).

"Un verano en Mallorca", de Rels B, del disc "La Isla LP" (Sony, 2020).

"Hasta el cielo", Dollar Selmouni acompanyant Carlos Jean, Mala Rodríguez i Carolina Yuste, de la BSO (La Carbonería, 2020).

"California", de Kine Teka (2019).

"Ready", de Jvkko In Vein ft. Gianni Ferragramo & Spacial Cheezzy (prod. LB i Mito Beatzz).

"Whole Zip", de Gianni Ferragramo ft. Robert Dinero (2020).

"Enemigo", Robert Dinero (2020).

"Insomnio", de Dos Anjo, del dosc "Fe" (Wavy Music, 2018).

"Te hablo claro", de Julieta Cavalaro (2020).

"Poco a poco", de Mary Paxanga i Felicia Watson.

"Ben aprop", de Júlia Colom i Nin Petit (2020).

 

 

Com qualsevol crisi, la de la Covid també ha duit cançoner que s’hi inspira. Aquest és un Col·leccionable de cançons illenques d’era Covid, fetes o editades a partir del confinament. 

Saudade confinada, Negre i 3 colors

A Pandemian Affair, de The Jazz Fingers

Confinament #4, de Poomse

Confinuum # 7, de Marc Melià

Utopia / Dystopia, de Synteck

Quarantine, de The Prussians

Seny (confined session), de Leonmanso

Tira-Tira confineo, de Suenyos Garau

Més tresors que mapes, de Lluís Cabot

Virus (Coronavirus), de Jack Alzheimer

Negacionista, de Fundación Francisco Frankenstein

Nova col·lecció a Col·leccionable amb una selecció del primer so denominat independent de les Balears, anys abans que l’etiqueta indie esdevingués una estètica comercial. L’inici de l’auge del so a principis dels anys noranta, aleshores anomenat alternatiu o underground. Amb els ambaixadors Sexy Sadie, passant per Yeldings, Frankenbooties, Henteligens o Honey Langstrumpf, tots ells pròpiament dins el so dels noranta, a més de rara avis com Crudos i Demonio Sánchez.

Hello, So Young, de Yeldings

She Didn’t Shave Under Her Arms, de Dirty Boots (Frankenbootie EP, 1994)

Planets, de Henteligens (La Parturienta EP, 1994 i Inside Me, 1995)

Another Trip, de Sexy Sadie (Elefant Records, 1994)

Spinning Top Girl, de Honey Langstrumpf (Elefant Records, 1995)

Cling Film, versió de The Sea Urchins de Redpoppy (Maqueta Swallow, 1994)

March Days, de The Walk (Maqueta, 1990)

Dakota’s Hotel (laying on the grass), de Crudos (Maqueta, 1992)

Corazón rojo, de Demonio Sánchez (La Parturienta EP, 1994)

Col·leccionable d’autor, exclusiu: descobrim con sonava el cantautor manacorí Miquel Serra abans de l’Opilions, el 2009, el disc que es convertí en el punt de partida de la seva carrera discogràfica, amb el fitxatge posterior de Foehn. L’escriptura a la paret és un CDR inèdit, d’aquells enregistraments embrionaris que ell repartia de mà en mà entre amics i coneguts, del qual col·leccionam 11 de les 12 cançons:

Os Panda

Taiga, de Roses místiques

Cançó africana

Lletania del sol

Veure’m de lluny

Les cordes de les portes

Suor pels ulls

Lo que sé de jo

Bo pel jutge

Tu saps, de Crancs

Contrapunto

La foscor que torna

Petita llum