Comiats (Angle Editorial) és un llibre especial i, com a tal, ha estat acollit pels lectors de Barnes, que ha anunciat que aquesta serà la seva última novel·la. Un comiat que travessa tot el llibre i que Barnes ha volgut que sigui profund i sentit, amb una certa volada metafísica, però també juganer i lleuger.

En el primer capítol, més proper a l’assaig que a la narració, Barnes aborda la memòria des de diferents vessants. La literatura, naturalment —on no pot faltar la magdalena de Proust—, però també des d’una perspectiva neuronal.

A partir d’aquí, Barnes ens explica dues històries que s’entrecreuen i es reflecteixen l’una en l’altra, i que l’autor eleva progressivament de categoria amb l’objectiu de transformar les anècdotes en conceptes.

La primera història és la de Jane i Stephen, dos amics de Julian Barnes durant l’etapa universitària. Presentats pel mateix Barnes i convertits en parella, es van separar al cap de pocs anys. Quaranta anys després, Stephen torna a buscar l’ajuda de Julian per intentar reviure aquella relació.

La segona història té a veure amb la salut de l’autor, que pateix un càncer tractable però no curable, i amb la manera com afronta el procés d’envelliment.

Barnes acaba lligant aquestes dues històries amb una reflexió profunda —però inevitablement frustrada— sobre la memòria.

Un comiat que Barnes ha volgut que sigui alegre, però no ingenu; lluminós, però no afectat; i càlid, però no sentimental.

Diu Barnes: "Sobretot escric ficció, que demana una lenta maceració de la vida abans que esdevingui material utilitzable. I en aquell moment no sé què podrà arribar a ser o no matèria de ficció."

En aquest llibre hi ha maceració, hi ha ficció, també hi ha moltes coses que han passat, que Barnes cuina amb ofici, teixint una complicitat magnífica amb els seus lectors, dels quals s’acomiada després de cinc dècades d’escriptura.

Dioni Porta, Llibreria Obaga per a La pila de llibres