El seu origen se’l reparteixen a mitges dos amics: Spencer Silver i Arthur Fry.

El primer inventaria un adhesiu que al principi es va considerar pràcticament inútil, però el segon, sabria donar-li un ús pràcticament infinit.

Vora 40 anys després, les noves tecnologies encara no els han pogut jubilar. Un 6 d’abril es posaren a la venda, els primers Post-it.

El complex va ser concebut per un senyor que patia de vertigen.

Potser per això, diuen, que les finestres tenien una amplada de tan sols 46 centímetres, unes dimensions ridícules davant la magnificència de l’obra.

L’arquitecte Minoro Yamasaki moriria sense saber que la seua creació més cèlebre seria assolada per la inconsciència humana. Un 4 d’abril, a Nova York, inaguraven el World Trade Center.

És primavera a Nova York i per la Sexta Avinguda camina Martin Cooper carregat amb un artefacte extrany.

Una rajola de vora un quilo de pes i 33 centrímetres de longitud que hui serà el centre d’atenció de la premsa de la ciutat.

Per a sorpresa de tots, Cooper manipula l’artefacte, se l’acosta a l’orella i enceta una conversa. Un 3 d’abril, Martin Cooper feia la primera telefonada, des d’un dispositiu mòbil.

357 episodis de 45 minuts, un capítol de 70, dos telefilms de 90 i un altre més de 135.

Si existira la capacitat física i ètica de suportar-ho, comportaria passar-se més de 4 dies sencers sense moure’s de la butaca.

Protagonitzat pel millor dels malvats de tots els temps, el serial enganxaria tota una generació de telespectadors. Un 2 d’abril, s’emetia el primer episodi d’una sèrie llegendària, Dallas.

El seu origen no està molt clar, però hi ha una hipòtesi molt acceptada relacionada amb el canvi de calendari allà pel segle XVI.

Continua celebrant-se en bona part del món anglosaxó, a França, a Itàlia, a Alemanya, Brasil i, fins i tot, molt més prop del que imaginem.

Una jornada equivalent al dia dels Innocents del 28 de desembre. Cada 1 d’abril, en molts punts del planeta se celebra el dia de les bromes, o l’April Fools' Day.

No feia ni 70 dies que havia jurat el càrrec i experimentaria una situació crítica.

Una d’aquelles que sempre temen els presidents nord-americans i que tantes voltes, ens ha explicat Hollywood.

Però desafortunadament, l’actor-president ni estava en un rodatge ni les bales eren de fogueig. Un 30 de març, disparaven i ferien en un pulmó el president dels Estats Units, Ronald Reagan.

El president François Mitterrand va proposar l’actualització radical, l’ampliació i millora dels accesos al museu.

Per això, el 1983, va encomanar el treball a un arquitecte que encarnava eixe esperit: el xinés americà Ieoh Ming Peï.

Rellançaria la galeria i, alhora, milloraria alguns aspectes pràctics del recinte. Un 29 de març, s’inaugurava la nova entrada del buc insígnia dels museus de París, la Piràmide del Louvre.

Acabà convertint-se en una travessia penosa que durà setmanes.

Un poble en defensa del seu estil de vida que fou obligat a fugir per la força.

Abandonaren sa casa i hui és el dia que encara no han pogut tornar. Un 28 de març el Dalai Lama deixava el Tibet per a refugiar-se a l’altre extrem de l’Himàlaia: l’exili de Dharamsala.

Fou víctima del segrest més llarg a Espanya per raons alienes al terrorisme.

Esgotada, prima, desorientada i mal vestida, entrà a una gasolinera i li demanà 25 pessetes a l’encarregat per poder comprar un refresc.

El responsable de l’establiment va reconéixer-la a l’instant. Un 27 de març alliberaven, després de 492 dies segrestada, Maria Àngels Feliu ‘la farmacèutica d’Olot’.

No se sap molt bé què esperava, però el desafiament fou majúscul.

Una carta amb una proposta arriscada per a un règim que ja sabem com se les gastava.

Potser haguera estat molt més intel.ligent acceptar-la, però preferiren mantindre el puny tancat. Un 26 de març, el règim franquista negava Joan Manuel Serrat cantar en Eurovisió, en català.