L'epidemiòleg Jordi Casabona recomana canviar la data de les eleccions, davant la possibilitat que la pandèmia s'enfili i arribi fins i tot a nivells equiparables als de la primera onada: "És una possibilitat bastant real. Hem d'estar preparats perquè en les properes setmanes continuï la pressió hospitalària". En aquest context, considera que "no ajuda el joc d'opinions, contraopinions i protagonismes" de certs experts.

El cap d'Epidemiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, Antoni Trilla, veu possible que estiguem al pic de la tercera onada, perquè sembla que la corba de contagis comença a aplanar-se. Un canvi de tendència que caldrà anar veient si es consolida, i que fins d'aquí uns quinze dies no es començarà a notar als hospitals i centres d'atenció primària, on ara el nombre de casos i d'ingressos continua sent molt alt.

El doctor Miquel Porta, epidemiòleg i catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat Autònoma de Barcelona, assegura que "encara hi ha una incertesa molt gran sobre si les persones vacunades poden ser o no transmissores del virus". En aquest sentit, Porta deixa clar que haurem de seguir aplicant les mesures de seguretat més bàsiques per seguir lluitant contra el virus.

L'investigador de la Universitat de Leicester i professor de Ciències de la Salut de la UOC Salvador Macip alerta que no es pot descartar un confinament dur, perquè cal veure com evoluciona la pandèmia. A més, considera que no s'haurien d'haver ajornat fins al maig les eleccions al Parlament.

L'investigador de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol i cap de la Unitat de Tuberculosi Experimental, Pere Joan Cardona, és partidari de posposar la data de les eleccions. Segons el seu criteri, "s'haurien de fer a partir del juny, quan ja haurem assolit uns bons nivells d'immunitat i quan el risc d'infecció, per tant, serà més baix".

L'investigador del grup computacional de la UPC Enric Álvarez veu factible que hi hagi una frenada en l'augment de contagis per coronavirus, tal com ha explicat aquest migdia el govern. Álvarez també s'ha mostrat partidari d'allargar les mesures actuals. Sobre les eleccions del 14 de febrer, l'investigador ha afirmat que des del punt de vista epidemiològic es podrien fer, si les dades s'estabilitzen. Tot i que la logística seria complicada.

L'investigador de la Universitat de Leicester i professor de Ciències de la Salut de la UOC Salvador Macip creu que les mesures actuals s'haurien d'endurir. Macip ha reaccionat a la decisió del govern d'allargar una setmana més les restriccions vigents i afirma que "una vegada més, l'executiu espera que les coses es compliquin abans d'aplicar noves mesures".

L'especialista en malalties infeccioses i coordinador d'hospitalització de Covid-19 a l'Hospital del Mar, Robert Güerri, aposta per prendre mesures de forma contundent i ràpida per aturar la pandèmia, fins i tot un confinament total: "Com més triguem, més descontrolada estarà la situació. Ens acostem als pitjors números de la segona onada".

L'epidemiòleg i excap del servei d'epidemiologia de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, Joan Caylà, considera que el ritme actual de vacunacions és molt baix. Ara bé, veu possible immunitzar el 70% de la població a l'estiu: "Per això cal un gran esforç organitzatiu i disposar de totes les vacunes disponibles". Segons els seus càlculs, un metge de família que tingui 1.500 pacients hauria de posar 100 vacunes a la setmana per garantir un ritme òptim de vacunació.

Valentí Pineda, president de la Societat Catalana de Pediatria i pediatre infectòleg de l'Hospital Parc Taulí, defensa la presencialitat a les aules, entre altres coses per protegir la població que no podria seguir una bona educació telemàtica. Pineda defensa la ventilació de les classes, tot i que reconeix que hi ha alternatives o complements com el control del CO2 o la renovació de l'aire que no es poden dur a terme per la falta d'aparells per a tots els centres.