El cap d'Epidemiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona adverteix que tot i que les dades a Catalunya estan estabilitzades, persisteix la lluita entre la corba que vol remuntar i els esforços per aplacar-la. Entre les noves mesures que s'estudien, Trilla defensa rebaixar la quarantena una mica, per incentivar que es compleixi de forma més rigorosa però intentant garantir que menys dies no generin més contagis.

Daniel Prieto-Alhambra, professor de farmacoepidemiologia a la Universitat d'Oxford, adverteix que comencen a trobar-se amb un grup de gent que, després d'haver patit la Covid, desenvolupen símptomes virals crònics que són poc habituals. Prieto actualment investiga les seqüeles de la malaltia però també participa en la investigació, que ja s'ha reprès, de la vacuna del laboratori AstraZeneca que es va interrompre temporalment fa dues setmanes.

L'epidemiòleg és expert en salut pública i vocal de la Societat Espanyola d'Epidemiologia. Aquest divendres el govern madrileny anunciarà mesures per la forta pujada de contagis. A hores d'ara Madrid té un risc de rebrot de la pandèmia que arriba als 591 punts, quatre vegades més que Catalunya. Per Gullón, hi ha més incidència del virus al sud, perquè hi ha gent més treballadora que no es pot permetre teletreballar. Hi afegeix: "No sé com, però s'hauria de començar a pensar en mesures per limitar la mobilitat de Madrid cap a fora i de fora, cap a Madrid."

Físic i investigador de la Universitat Rovira i Virgili, Alex Arenas considera que l'obertura de les escoles s'hauria pogut endarrerir un parell de setmanes, sobretot a les regions on la taxa d'incidència encara és elevada, com ara el Gironès. Qüestiona, a més, la convicció del Departament de Salut que les escoles no són un amplificador dels contagis perquè per això caldria assegurar-se que les quarantenes d'alumnes i professors es facin de forma molt estricta i precisa.

Diversos centres d'investigació de Catalunya estan treballant per desenvolupar nanopartícules que puguin atrapar el nou coronavirus i després destruir-lo gràcies a l'aplicació de llum i sense efectes secundaris. Us en parlem aquesta setmana a "La poma de Newton".

Jaume Padrós, el president del Col·legi de Metges de Barcelona, confia que la ciutadania evitarà concentracions i manifestacions perquè encara no es pot dir que la tendència del contagi de la Covid sigui positiva. Padrós ha demanat la corresponsabilització de la ciutadania per a aquest trimestre en què obren les escoles, i també més inversió del goven en el sistema de salut.

El doctor Robert Güerri, especialista en malalties infeccioses i coordinador de la Unitat de Covid-19 a l'Hospital del Mar de Barcelona, considera que interrompre l'assaig d'una vacuna és una garantia que les coses s'estan fent bé, tot i que reconeix que suposarà un endarreriment en el camí cap a la vacuna. Güerri constata que malgrat el risc evident, l'onada de contagis tendeix a alentir-se i reconeix, d'altra banda, que hi ha hagut confusió en els missatges enviats a les escoles.

La farmacèutica AstraZeneca ha interromput l'assaig de la vacuna que promou amb la Universitat d'Oxford, però l'infermer català Joan Pons, voluntari per a les proves, té cita per rebre una segona dosi del fàrmac que s'està assajant i ningú ha suspès el procediment.

Un grup de cada dues escoles, les dues primeres setmanes de curs, s'haurà de tancar pels contagis de la Covid. I en el cas dels Instituts, de mitjana, les primeres dues setmanes s'haurà de tancar un grup de cada centre. Aquesta és la previsió de la investigadora de la UPC, Clara Prats, basada en la taxa d'incidència. Ara bé, Prats fa una crítica a mantenir les mesures de prevenció també fora de les aules perquè no serveix de res si, en sortir de classe, els nens acaben anant a una festa d'aniversari on es barregen nens.

Posar dates a les vacunes és prematur, segons Salvador Macip, investigador de la Universitat de Leicester i professor de Ciències de la Salut de la UOC, que adverteix els representants polítics que no és el moment de fixar dates. La Unió Europea i els Estats Units pronostiquen que al novembre estarà llesta una vacuna i el ministre espanyol, Salvador Illa, calcula que al desembre Espanya tindrà tres milions de dosis de la vacuna que s'investiga al Regne Unit, a Oxford.