M'ho estic passant la mar de bé repassant els discos del pianista Cyrus Chesnut. Fa uns dies va ser el 'There's a Sweet Sweet Spirit' del 2017 i avui 'My Father's Hands' del 2021, els dos són bons, aquest últim el va gravar pocs mesos després de la mort del seu pare i té l'encant de mostrar la especial relació que va tenir amb ell, ell va ser qui el va ensenyar a tocar el piano i amb qui va compartir MOLTA música... i aquest sentiment hi és present a tot el disc.

Per fer un dsc d'aquesta mena calen acompanyants sensitius i un bon grau de complicitat, el contrabaixista Peter Washington i el bateria Lewis Nash són els músics ideals: li fan un acompanyament prou delicat per no ser intrusiu i prou destacat per posar tots els accents que calen, en el lloc que calen... dos músics esplèndids!.

Possiblement hi trobarem una mica de nostàlgia, però segur molta alegria dels records musicals que van compartir. Hi són de tota mena, un himne gospel com "I Must Tell Jesus" que el retorna a la seva infantesa a l'església on la seva mare era la directora del cor mentre el seu pare tocava l'orgue o el piano, una festiva "There Will Never Be Another You" a ritme de Bossa Nova, una estupenda versió del "Yesterday" del Beatles...Un autèntic plaer escoltar aquest disc, una música sense complicacions ni contraindicacions..