Es el Dave Douglas un músic sense complexos i amb una versatilitat extra ordinària que li permet moure’s practicament en qualsevol terreny. En una primera impressió la seva música pot semblar un ”pastiche”, la realitat es que el seus interessos culturals son molt amplis i també les seves influències, en aquest sentit cal recordar la gran afinitat amb el seu mentor, el saxo alt John Zorn amb qui va compartir una llarga estada en “els Masada”.

Presentem aquí dos discs d’ èpoques diferents, el primer ”Meaning and Mistery” del 2005 i el primer tema seleccionat ”Culture Wars" ja mostra descaradament ( ja hem dit que es un músic sense complexos) una de les seves majors influències, el Davis dels Bitches Brew i del In a Silent Way, remarcat amb la presència del Uri Caine al Fender Rhodes, també hi son el bon saxo tenor Donny McCaslin i els sempre efectius James Genus al contrabaix i Clarence Penn a la bateria.

A la segona part, ”Constellations” gravat el 1995 amb un dels grups que ho feia de manera habitual (en paral.lel al treball amb d’altres) en els 90’s, el Tiny Bell Trio amb el guitarrista Brad Schoeppack i el bateria Jim Black. Un nou i original punt de vista de la fusió dels 70’s, una època que sempre ha interessat el Douglas, encara que no d’una manera exclusiva. M’agrada particularment el tema ”The Gig” ( l’ ultim seleccionat), composició del Herbie Nichols.

Un molt bon concert aquest passat mes de Novembre en el Festival de Jazz de Barcelona 2014, que el Douglas va co-liderar amb el Joe Lovano, encara que en realitat hauriem de dir tri-liderar perquè també hi era aquest monstre que es el Joey Baron… quina classe que té aquest bateria. El pianista Lawrence Fields i la contrabaixista Linda Oh complertaven un quintet estructurat com el típic grup Hard-Bop dels anys 50 amb la habitual alternança de solos de trompeta i tenor, això si, uns temes possats al dia i els solistes de gran classe i elegància que son els Douglas i Lovano del segle XXI.