Aquesta setmana us comparteixo una realitat molt dolorosa i alhora plena de bellesa que m'està tocant transitar.

Us explico com i per què em vaig passar dues setmanes a Alemanya visitant cada dia al meu avi a l'hospital. Dues setmanes precioses i, alhora, d'una duresa que no havia conegut abans. Veure'l tan vulnerable, confós i dependent em va confrontar amb coses que fins ara em quedaven lluny.

La proximitat de la mort. El buit inevitable de la seva pèrdua. L'amor tan gran que ho transcendeix tot. La vulnerabilitat més extrema. I la duresa i la bellesa del que implica cuidar.

I, enmig de tot això, van començar a créixer amb força les següents preguntes: per què vivim en una societat que no té cabuda per la gent gran? per què ens costa tant mirar la vulnerabilitat als ulls?

En aquest episodi comparteixo, des d'un lloc molt íntim, tot el que aquesta experiència ha despertat en mi i una reflexió sobre què diu de nosaltres, com a individus i com a societat, la nostra manera de relacionar-nos amb la vulnerabilitat i la cura.

Si estàs transitant una situació similar, espero que aquest episodi et faci sentir menys sol/a 🤍

Si et ve de gust saber més sobre mi o seguir el meu projecte:

Web: ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠https://www.marafmuller.com⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠

Instagram: ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠@marafmuller⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠

Música d'introducció: ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠Soft Inspirational Piano⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠ de ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠Dmitrii Kolesnikov⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠, via ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠Pixabay

Fa mesos que estic transitant un profund canvi d'identitat. Una d'aquelles fases en què les respostes desapareixen, la certesa s'esvaeix i sembla que tot allò que abans et sostenia deixa de tenir sentit. I, paradoxalment, és també el moment en què més pau he sentit en molt de temps.

Parlem de la incertesa, de la necessitat humana de tenir alguna cosa on aferrar-nos, del control, de la fe (sigui quin sigui el nom que tu li vulguis donar) i de la confiança que apareix quan el sistema nerviós deixa de viure en mode supervivència.

Aquest és probablement un dels episodis més personals que he gravat fins ara. No perquè hi comparteixi coses molt íntimes, sinó perquè m'hi mostro amb menys certeses. Deixant anar el control.

Què passa quan deixem de voler controlar la imatge que donem, les respostes que tenim i el camí que seguim, i comencem a confiar prou com per mostrar-nos tal i com som avui, encara que sigui una persona plena de dubtes?

Espero que et convidi a trobar també una mica més de pau enmig de tanta incertesa. 🌷

Si et ve de gust saber més sobre mi o seguir el meu projecte:

Web: ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠https://www.marafmuller.com⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠

Instagram: ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠@marafmuller⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠

Música d'introducció: ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠Soft Inspirational Piano⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠ de ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠Dmitrii Kolesnikov⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠, via ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠Pixabay

I si, en realitat, la por al fracàs fos una manera que té el teu sistema nerviós per intentar protegir-te d'alguna cosa molt més profunda?

En aquest episodi explorarem què passa dins nostre quan sentim que hem fracassat i per què, sovint, una simple equivocació pot despertar tanta vergonya, tanta por o fins i tot unes ganes immenses de desaparèixer.

Parlarem del paper del sistema nerviós, del treball de parts (IFS) i de com moltes de les nostres reaccions no són indicadors de debilitat, sinó intents de protecció.

Al final de l'episodi també et guiaré en una pràctica d'introspecció perquè puguis descobrir de què t'està intentant protegir la teva pròpia por al fracàs, connectar-hi amb més compassió i començar a fer petits passos cap a allò que realment anheles.

Espero que aquest episodi t'ajudi a mirar el fracàs amb una mica més de tendresa... i una mica menys de por. 🤍

Si et ve de gust saber més sobre mi o seguir el meu projecte:

Web: ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠https://www.marafmuller.com⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠

Instagram: ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠@marafmuller⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠

Música d'introducció: ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠Soft Inspirational Piano⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠ de ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠Dmitrii Kolesnikov⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠, via ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠Pixabay

Avui et parlo des d'un moment de molta confusió i transformació interna, i et dic obertament que sí, que a vegades em canso una mica de mi mateixa. Però precisament en aquest context m'ha vingut la consciència de que estic en ple procés de metamorfosi, transitant un canvi d'identitat profund. I això m'ha portat a compartir una de les eines que més m'han ajudat des de la meva formació de coaching: el cicle del canvi.

En aquest episodi explico les quatre fases d'aquest cicle (confusió, somni, acció i estabilitat) i com connecten directament amb el sistema nerviós i amb els processos naturals de la vida. Perquè entendre en quina fase estàs pot canviar completament la manera com et tractes a tu mateix/a quan les coses es posen difícils. Així com la papallona que necessita lluitar per sortir de la crisàlide i poder arrancar el vol, nosaltres també necessitem transitar cada fase respectant el nostre propi ritme.

I al final, et deixo una sola pregunta: puc deixar anar la resistència i acceptar la fase en la que estic, amb tota la seva complexitat i també amb tota la seva bellesa?

Si et ve de gust saber més sobre mi o seguir el meu projecte:

Web: ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠https://www.marafmuller.com⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠

Instagram: ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠@marafmuller⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠

Música d'introducció: ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠Soft Inspirational Piano⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠ de ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠Dmitrii Kolesnikov⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠, via ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠Pixabay

Aquesta setmana els meus avis han vingut a Catalunya des d'Alemanya per primera vegada en 7 anys. Potser és l'última visita. I he descobert una cosa que volia compartir amb vosaltres: el plaer real de cuidar, quan neix d'un lloc genuí i no de l'obligació o la culpa.

Durant molts anys jo no era bona cuidant. No perquè no volgués, sinó perquè estava massa atrapada en els meus propis drames. Ara entenc per què: quan el sistema nerviós està en alerta, el focus es tanca cap a dins. No és egoisme de caràcter, sinó que és supervivència.

En aquest episodi reflexiono sobre com la regulació i la seguretat interna són la base que ho fa possible tot: connectar, estimar, cuidar. I com cuidar-nos primer no és un acte egoista, sinó que és el que ens permet tenir espai real per cuidar també als altres.

Et deixo amb dues preguntes per reflexionar: Hi ha alguna relació on encara cuides des de l'obligació? I què hauries de deixar anar per tenir més espai pels altres?

Si et ve de gust saber més sobre mi o seguir el meu projecte:

Web: ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠https://www.marafmuller.com⁠⁠⁠⁠⁠⁠

Instagram: ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠@marafmuller⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠

Música d'introducció: ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠Soft Inspirational Piano⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠ de ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠Dmitrii Kolesnikov⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠, via ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠Pixabay

En aquest episodi us parlo des d'un moment real i difícil: una recaiguda de fatiga que m'ha tornat després de mesos de millora. Però en lloc d'amagar-ho, he decidit compartir-vos-ho. Perquè normalitzar aquests moments forma part del camí.

Parlarem de per què el sistema nerviós cau en col·lapse, de la diferència entre aprendre a regular-se i recalibrar la base de tot el sistema, i de per què les recaigudes no signifiquen que estàs tornant enrere.

És un episodi dedicat a totes aquelles persones que cada vegada que teniu una recaiguda sentiu que esteu fracassant o reculant. I en especial a aquelles persones que sentiu un esgotament més intens del normal, o a aquelles de vosaltres que per norma general sentiu que us costa frenar i viviu en un estat d'urgència constant. No esteu soles ♡

Si et ve de gust saber més sobre mi o seguir el meu projecte:

Web: ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠https://www.marafmuller.com⁠⁠⁠⁠⁠

Instagram: ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠@marafmuller⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠

Música d'introducció: ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠Soft Inspirational Piano⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠ de ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠Dmitrii Kolesnikov⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠, via ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠Pixabay

Durant molt de temps vaig creure que estimar-me a mi mateixa era qüestió de canviar el diàleg intern, de dir-me coses boniques al mirall, de "decidir" acceptar-me. Ho intentava, però no calava.

Fins que una nit, apagant el llum, vaig entendre el que realment havia canviat.

En aquest episodi parlo de la diferència entre autoestima i amor propi, per què les eines cognitives soles sovint no són suficients, i com la regulació del sistema nerviós i el treball de parts internes han estat, per mi, la porta d'entrada real a l'amor propi.

També t'ensenyo un exercici somàtic senzill que pots incorporar en el teu dia a dia.

No és un episodi de receptes ni de consells ràpids. És una reflexió honesta sobre un camí que encara estic recorrent.

Si et ve de gust saber més sobre mi o seguir el meu projecte:

Web: ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠https://www.marafmuller.com⁠⁠⁠⁠

Instagram: ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠@marafmuller⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠

Música d'introducció: ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠Soft Inspirational Piano⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠ de ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠Dmitrii Kolesnikov⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠, via ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠Pixabay

En aquest episodi us comparteixo com vivim la Pasqua amb la meva família, seguint la tradició alemanya.

També us parlo d'una ferida que se m'ha activat practicant Pole dance, on tot i tenir molta consciència del que passava dins meu, no vaig poder evitar el bloqueig i la desconnexió.

Us parlo de per què entendre no és suficient, del paper del cos i del sistema nerviós per promoure un canvi real, de com incorporar més regulació en aquests moments i de la relació entre la regulació i els somnis.

Si alguna vegada has pensat "sé perfectament què em passa, però no sé com sortir-ne", potser aquest episodi és per tu 🤍

Si et ve de gust saber més sobre mi o seguir el meu projecte:

Web: ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠https://www.marafmuller.com⁠⁠⁠

Instagram: ⁠⁠⁠⁠⁠⁠@marafmuller⁠⁠⁠⁠⁠⁠

Música d'introducció: ⁠⁠⁠⁠⁠⁠Soft Inspirational Piano⁠⁠⁠⁠⁠⁠ de ⁠⁠⁠⁠⁠⁠Dmitrii Kolesnikov⁠⁠⁠⁠⁠⁠, via ⁠⁠⁠⁠⁠⁠Pixabay

En aquest episodi comparteixo una història.

La història d’una persona que durant molts anys es va sentir perduda, insegura i desconnectada de si mateixa.

Una persona que va créixer reprimint el que sentia, buscant validació a fora i intentant trobar el seu lloc.

Amb el temps, aquesta història es va transformar.Hi ha un punt de ruptura, una presa de consciència, i un camí de tornada cap a dins.

Un camí que passa per entendre el cos, el sistema nerviós i totes aquelles parts que, en el fons, només intentaven protegir.

Un episodi molt personal i potser més proper del que sembla.

Si et ve de gust saber més sobre mi o seguir el meu projecte:

Web: ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠https://www.marafmuller.com⁠⁠

Instagram: ⁠⁠⁠⁠⁠@marafmuller⁠⁠⁠⁠⁠

Música d'introducció: ⁠⁠⁠⁠⁠Soft Inspirational Piano⁠⁠⁠⁠⁠ de ⁠⁠⁠⁠⁠Dmitrii Kolesnikov⁠⁠⁠⁠⁠, via ⁠⁠⁠⁠⁠Pixabay

En aquest episodi us parlo de què passa quan deixem de lluitar contra el que sentim, de com les emocions que no es poden expressar sovint es queden al cos, i de per què sentir, encara que sigui incòmode, pot ser una de les portes més importants cap a la sanació, tant personal com col·lectiva.

Comparteixo vivències i reflexions personals, així com també descobriments de la ciència que espero que us ajudin a entendre la importància de deixar d'invalidar, qüestionar i reprimir allò que sentim.

Si et ve de gust saber més sobre mi o seguir el meu projecte:

Web: ⁠⁠⁠⁠⁠⁠https://www.marafmuller.com⁠

Instagram: ⁠⁠⁠⁠@marafmuller⁠⁠⁠⁠

Música d'introducció: ⁠⁠⁠⁠Soft Inspirational Piano⁠⁠⁠⁠ de ⁠⁠⁠⁠Dmitrii Kolesnikov⁠⁠⁠⁠, via ⁠⁠⁠⁠Pixabay⁠⁠⁠⁠