Es deia Jacob Davis, feia de sastre a Sacramento i, com havia acordat amb el seu soci Levi Strauss, aquell dia va anar a l'Oficina de Patents de San Francisco per registrar un nou producte. Eren uns pantalons de sarga de Gènova i tintats amb blavet de Nimes. Tenien dobles costures i tres butxaques amb reforços metàl·lics -idea seva- per evitar que s'estripessin. Sembla que li havien demanat que reforcés les butxaques dels pantalons dels treballadors de les mines, per evitar perdre les palletes d'or que hi guardaven. Hi ha qui defensa que la comanda autèntica és més mundana.

Mercè Rodoreda mor el 13 d'abril de 1983 a Girona i és enterrada a Romanyà de la Selva, quan té 74 anys. Ara en fa 30.

La Casa Milà, coneguda popularment com La Pedrera, és el reflex de la plenitud artística de l'arquitecte Antoni Gaudí i Cornet, i si quan va ser construïda i acabada no tothom la va entendre. Ara, passats 100 anys, se la considera una icona de la ciutat de Barcelona i d'un estil irrepetible: imitat i mai superat. A La Pedrera s'hi van fer moltes coses per primera vegada i no tothom va saber valorar ni entendre tanta innovació, imaginació i enginy. Gaudí no va respectar les normes urbanístiques establertes, ni va acontentar del tot els seus clients. Tot i les diferències, les mofes i les dificultats, aquell encàrrec s'ha convertit en monument nacional i en Patrimoni de la Humanitat, sense perdre el seu objectiu: ser una casa de l'Eixample barceloní que des del primer moment no va deixar indiferent ningú. Antoni Gaudí va dir "Ser original és tornar als orígens", potser no en va fugir mai?

Quan ho donaràs per bo? Quan ho acabi... Aquesta pregunta i aquesta resposta es repeteixen sovint entre el Sant Pare Juli II della Rovere i l'artista Miquel Àngel Buonarroti. El primer encarrega la decoració de la volta de la Capella Sixtina i s'impacienta amb el segon, que treballa sol i més d'una vegada, abandona el projecte. Miquel Àngel es considera escultor i no veu amb bons ulls fer de pintor. La topada de dos egos combatius fa possible una obra colossal. Els estira-i-arronsa es repeteixen durant 4 anys, els que van des de l'encàrrec, el 1508, fins al dia que es retira la bastida: el 31 d'octubre de 1512. L'endemà, l'u de novembre de 1512, Juli II diu missa a la Capella Sixtina. Són pocs els escollits que poden veure els frescos que finalment adornen el sostre. Amb els temps s'ha convertit en un lloc de visita obligada, tot i que comença a ser víctima del seu propi èxit.

L'obsessió i la paranoia van marcar la carrera política de Joseph Raymond McCarthy, el senador de Wisconsin que el 1950 va organitzar una "caça de bruixes" contra el comunisme en plena guerra freda. Quedava lluny l'aliança entre els Estats Units d'Amèrica i la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques contra el nazisme. Començava el "McCarthysme", un període trist i fosc de la història del país de les llibertats. En parlem amb Roman Gubern, Josep Maria Caparrós i Devora Espinosa.

Edició dedicada a la història de la Generalitat, amb Ma Teresa Mallol, cap del departament d'Estudis Medievals de la Institució Milà i Fontanals i presidenta de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans; Miquel Pérez Latre, arxiver tècnic de l'Arxiu Nacional de Catalunya, i Jordi Casassas, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona.

Per uns, enviats de Déu. Per altres, enviats del dimoni. Més enllà de la música, van canviar tota una generació, van agitar la societat, van fer saltar pels aires les normes establertes sobre el sexe, la religió, les drogues, l'autoritat, la moda.L'1 de maig de 1966, a l'Empire Pool de Wembley, davant 10.000 persones, van fer el que seria el seu últim concert en públic al Regne Unit. Quina nit, la d'aquells anys.Amb la participació del Doctor Antoni Bulbena, director de l'Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions del Parc de Salut Mar de Barcelona; Jordi Sierra i Fabra, escriptor i autor de 'Diario de los Beatles' i 'Diccionario de los Beatles'; Carles Moreno, bateria del grup Abbey Road; Roger Martínez, sociòleg i professor d'Art i Humanitats UOC; Antoni Miquel Cervero, 'Leslie' vocalista de Los Sírex; Josep Lorman, escriptor i autor de 'L'any que van venir els Beatles'; Daniel Montes, cap de productes d'EA Games, i Esther Moreno, 16 anys i filla del bateria dels Abbey Road.

Ara fa 100 anys del naufragi del Royal Mail Steamer Titànic. Un succés que amb el pas dels anys ha adquirit dimensions de mite i ens sembla interessant comprovar si el Titànic és la metàfora del temps que vivim?

En parlem amb Sara Masó, Carles Bonet, Ferran Sáez, Josep Ramoneda, Anna Maria Moix, Enric Gomà, Joan Manuel Serrat i Joaquín Sabina.

In-ter-net, tres síl·labes que han canviat el món. Una revolució pacífica i tecnològica que afecta tota la societat, permet comunicar-se, participar, intercanviar, comprar, opinar, vendre i/o interactuar ja sigui amb el correu electrònic o a través d'una connexió amb l'ordinador d'altres persones d'arreu del món. Internet és molt més que una xarxa d'ordinadors o que un servei d'informació, internet és una gran finestra oberta a tothom.

En parlem amb Salvador Alsius, David Núñez, Vicent Partal, Jordi Sellas, Joan Manuel Tresserras, Armand de Fluvià, Patrícia Gabancho, Josep Maria Martí, Paco Mir i Miguel Poveda.

Deia que escrivia perquè l'estimessin i ... ho va aconseguir. En aquesta edició de Dossier CR hi participen: Josep Maria Castellet, crític literari, assagista i editor;

Marta Pessarrodona, poeta i escriptora;Josep Maria Benet i Jornet, dramaturg i guionista; Roger Sempere, fill de Montserrat Roig i professor d'institut; Pilar Aymerich, fotògrafa especialista en retrat i reportatge; Edmon Gimeno, presoner deportat dels camps de Buchenval, Dora i Bergen-Belsen; Isabel Clara Simó, escriptora; Marina Rossell, cantant; Teresa del Hoyo, coordinadora general de l'Amical Ravensburg; Oriol Bohigas, arquitecte; Guillermina Motta, cantant; Dolors Oller, catedràtica de Teoria de la Literatura de la Universitat Pompeu Fabra; Rosa Toran, historiadora i presidenta de l'Amical Mauthausen.