Molt difícil. Molt cansat. Així és com defineix la Paola les pitjors setmanes de la pandèmia. Van haver d'aprendre a posar-se un vestit i a viure dins d'una sauna. A observar com els malalts s'acomiadaven de les famílies. A observar com morien. I a viure amb urgència. De desinfectar aquí. I desinfectar allà. Tot ràpid. Tot urgent.

La Paloa fa 27 anys que treballa netejant hospitals. Pràcticament tota la vida. I gairebé sempre a l'hospital de Viladecans. Ella és una, només una, de les 37 persones que netegen aquest centre hospitalari (la immensa majoria dones) i que formen part dels professionals que han fet front a la Covid-19. Encara que a elles, les dones de neteja, sovint no les situem en la primera línia d'aquesta lluita. Diu la Paola que ho sap. Que no és una professió valorada. Que això es nota en el sou: menys de mil euros bruts al mes. I que tenen la sort de netejar com a mínim l'hospital perquè les companyes que netegen cases, moltes sense contracte, no han ingressat res durant aquest temps.

Hem parlat també amb la Vania Arana, portaveu del sindicat Kellys Catalunya, amb Rocío Echevarría, del sindicat de treballadores de la neteja a la llar Sindillar, i Marta Pinell, que ha continuat pagant a la dona de fer feines.

Un estudi fet als Països Baixos demostra que més del 30% de malalts presenta trombosi als set dies d'estar ingressat. També dades de Wuhan evidencien que el 70% dels morts pel coronavirus tenia problemes en la coagulació de la sang. A l'Hospital de Sant Pau també han vist una quantitat important de pacients que ha fet, sobretot, trombosi a les venes i als pulmons i, ara, estudien com detectar amb previsió els que tenen més risc de trombotitzar per reduir les taxes de mortalitat. Hem parlat amb el Joan Carles Souto, metge de la Unitat d’Hemostàsia i Trombosi d’Hematologia de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

El rastre del coronavirus al cos dels malalts és més greu del que es pensava en un inici. Els investigadors alerten que en alguns pacients està causant seqüeles importants, també en gent molt jove, que, a llarg termini, poden ser cròniques si no es tracten a temps. Seqüeles als pulmons, epicentre de la covid19, però també al cor, s'ha detectat arrítmies en alguns pacients o insuficiència cardíaca, i també s'han vist problemes de circulació. Altres efectes adversos de la covid19 afecten també a la pell, al fetge i als ronyons d'alguns pacients, derivat sobretot de la medicació que han pres i no només això. Ara, estudis recents, han detectat també la presència del coronavirus al cervell de persones que ha mort a causa de la malaltia. Hem parlat amb Montserrat Bernabeu, directora assistencial de l’Institut Guttman, amb María Molina, pneumòloga responsable de la Unitat de Malalties de l’Interstici Pulmonar de l’Hospital de Bellvitge, i amb Víctor Gumucio, pacient que ha superat el Covid-19.

A la fase 2 de la desescalada ja obren gimnasos, amb cita prèvia i aforament del 30%, també les piscines cobertes, es poden fer enterraments amb fins a 25 persones quan és a l'aire lliure, però hi ha a alguns sectors que no els hi surt a compte. Hem parlat amb el Joan Negrié, actor i actor i responsable de la gestió i programació de la Sala Trono a Tarragona.