El divan, amb Sílvia Cóppulo

L'extinent d'alcaldia de Barcelona i mà dreta de Xavier Trias acaba de tornar a Catalunya: s'ha passat sis anys i mig establert a l'Aràbia Saudita, on ha treballat colze a colze amb el príncep Bin Salman en la creació d'una megaciutat anomenada Neom. Després de gairebé una dècada plena de llums i ombres i recorrent mig món, Vives ha fet coincidir el seu retorn amb la sortida de la novel·la "La vida de la Shilpi", una història basada en fets reals sobre una dona que decideix acabar amb la vida del seu marit maltractador. L'escriptor i polític barceloní parla sense filtre d'aquest llibre, del país, del conflicte al Pròxim Orient, del seu "amic" Bin Salman i també de la condemna per corrupció del cas Barcelona Regional.

El seu nom significa "suficient" en cambodjà, però als 70 anys aquesta xef i empresària continua superant-se. Va fugir de la guerra del seu país i va anar a parar a Barcelona, on va obrir un dels primers restaurants asiàtics de la ciutat i va comercialitzar els rotllets de primavera quan encara eren un menjar exòtic. La Kav Ly, somrient i entusiasta, s'estira a "El divan" per repassar una vida plena d'obstacles i reptes assolits, just en el moment que comença el projecte A lo loco, una nova línia de negoci de menjars precuinats.

L'autor de l'exitós "El pont dels jueus" vesteix de ficció un dels episodis més desconeguts dels inicis de la Guerra Civil, a través del qual explica què va passar a Montserrat durant l'inici del conflicte. És "La muntanya del tresor", un nou fruit de la curiositat innata d'aquest autor, que fins fa poc era una de les cares més carismàtiques de TV3. Martí Gironell se sincera davant Sílvia Cóppulo i reflexiona sobre el seu procés creatiu, l'amor a la seva família, el seu passat als mitjans de comunicació o el moment que viu Catalunya com a país. I tot plegat, seguint el ritme de les cançons que han marcat cada pas de la seva vida.

Un any després de la mort del seu fill Oriol, el filòsof i teòleg barceloní Francesc Torralba publica "No hi ha paraules", un llibre on explica amb detalls el tràgic accident que va tenir durant una excursió als Picos de Europa i on fa una reflexió filosòfica sobre la mort, l'absència i les fases del dol. Escoltar Torralba parlant amb tanta serenitat de la mort del seu fill és un bàlsam per a aquells que han viscut experiències similars i també un avís per a la resta. Un avís per a navegants: és possible que escoltar aquest "Divan" et faci aferrar-te a la vida i ser millor persona.

L'atleta que convidem a "El divan" és com l'au fènix: malgrat les adversitats, sempre reneix i torna a començar. Tot i la seva discapacitat visual, Elena Congost ha aconseguit fer tot allò que es proposa. Va guanyar la medalla de plata a Londres 2012 i l'or a Rio 2016, però va ser descartada per disputar els Jocs Olímpics de Tòquio just l'endemà d'haver tingut la seva tercera filla. I aquest estiu, a París, la imatge d'ella ajudant el seu guia -acció per la qual va perdre el bronze- va fer la volta al món. Ara, ella i el seu advocat lluiten per guanyar una nova cursa: la de la justícia.

Arriba el Teatre Lliure de Gràcia l'obra "Hamlet, una versión recontralibre", un espectacle de la companyia peruana La Plaza amb un repartiment format per actors que tenen síndrome de Down. L'obra, que ja ha viatjat per 40 ciutats d'arreu del planeta, combina el text de Shakespeare amb passatges biogràfics d'actors com el Jaime, la Cristina i el Manuel, que s'estiren a "El divan", de Sílvia Cóppulo, amb la complicitat del director adjunt, Jonathan Oliveros. Cadascun explica la seva història, comparteixen els seus desitjos i fins i tot interpreten un fragment de l'obra.

L'entrenadora de natació artística Anna Tarrés s'estira a "El divan", de Sílvia Cóppulo, després de penjar-se una altra medalla d'or als Jocs Olímpics de París com a seleccionadora de l'equip xinès. Tarrés reflexiona sobre la seva polèmica sortida de l'equip espanyol, l'any 2012, i recorda com va ser la seva entrada a la política catalana, de la mà de Carles Puigdemont, una experiència que no descarta repetir en un futur proper. I tot plegat, a ritme de Queen, Pink Floyd, Frank Sinatra o el "Rèquiem" de Mozart, una peça habitual a les seves celebrades coreografies a través de les quals vol "deixar empremta".

"La ràdio és la meva vida, però també ho és la meva parella, els meus pares... he d'intentar que la ràdio no ho sigui tant." Ho diu un home que de petit no podia dormir si no sentia la veu d'en Joaquim Maria Puyal o d'en Joan Barril que sortia de la ràdio dels seus pares. I de l'amor per la ràdio, per la cultura, pel seu poble i pel país n'ha fet la seva vida. Tant és així que el cos li ha arribat a dir prou. Rebem a "El divan" Didac Romagós, l'alma mater de Ràdio Vilablareix. L'emissora municipal ha transcendit els límits de la seva cobertura: en Didac la defineix com "La ràdio cultural dels Països Catalans". El cert és que per Ràdio Vilablareix hi han passat moltes personalitats de la cultura i la societat catalana i s'ha fet un nom dins del panorama mediàtic català. El seu artífex és un enamorat de la filosofia, sobretot de Schopenhauer, que retransmetia per la ràdio l'equip del seu cor, el Girona, que es defineix com a "persistent i pesat" i que creu que "la cultura salva l'ànima".

Rebem un home que segur que ha vist moltes persones ajagudes en una altra mena de chaise-longue ben diferent d'"El divan" de Catalunya Ràdio. Homes i dones que, segurament, estaven més espantats que no ho ha estat ell al programa. És "l'últim estomatòleg que haurà entrat a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya". Sílvia Cóppulo conversa amb el doctor Josep Maria Ustrell i Torrent. Un home que sent la Universitat de Barcelona com "casa seva" i en té motius: hi ha passat més de 50 anys. Primer com a estudiant i després com a metge, com a professor i com a vicedegà d'Odontologia, a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. El doctor Ustrell reivindica la presència de dentistes als hospitals i que els metges practiquin l'empatia amb els seus pacients: "Ells et necessiten a tu i tu has d'estimar-los."

Rebem a "El divan" un home únic. Un mecenes, col·leccionista d'art i divulgador artístic que durant la seva trajectòria professional s'ha dedicat al sector farmacèutic, a l'administració pública i a escriure. Un amant de la vida amb dues actituds vitals davant dels reptes: dir sempre que sí i preguntar-se "per què no?". Sílvia Cóppulo conversa amb Antoni Gelonch, un home generós i agraït. Tant és així que just abans de la pandèmia va cedir la seva col·lecció de més d'un miler de gravats al Museu de Lleida. Gelonch ha estudiat a fons Catalunya a través de la seva mirada lleidatana i del prisma de la seva catalanitat: "Els nostres fonaments tenen un cert principi d'aluminosi i hauríem de treballar-hi", diu sobre el país.