És difícil trobar algú a Catalunya que no sàpiga qui són en Fel i en Xuri. Ara bé, la gran majoria només en coneix la faceta còmica, ja sigui dalt d'un escenari o a través de les seves col·laboracions a mitjans de comunicació. L'obra de teatre "Les mares", dedicada a la memòria de les seves respectives progenitores, ens permet conèixer millor la història humana d'aquests dos personatges, que un dia van deixar de ser peixaters per dedicar-se al món de l'espectacle. Aquí teniu en Fel i en Xuri com mai els havíeu sentit. O millor dit, en Carles i en Rafel encarnant el paper que millor saben fer: el d'ells mateixos.

Gràcies a ell hem pogut llegir Bertolt Brecht, Goethe, Thomas Mann o Rilke en català, i la seva contribució a la poesia i al teatre català és inescrutable. Als seus 90 anys, Feliu Formosa ha sobreviscut a grans amics seus com Agustí Bartra o Joan Vinyoli; i continua traduint i escrivint cada dia des de la seva residència de Terrassa. Sílvia Cóppulo el visita en una conversa vitalista sobre la seva llarga trajectòria, en què Formosa reflexiona sobre el valor de la cultura, Catalunya, l'enamorament i la mort.

Dirigeix una escola de música que és gairebé una "estructura d'estat": a les seves aules s'hi han format Miguel Poveda, Sílvia Pérez Cruz, Salvador Sobral o Rosalía. Avui conversem amb Lluís Cabrera, fundador del Taller de Músics, que ara compta amb 1.200 alumnes que somien un futur esplendorós en la música. Cabrera s'estira a "El divan" i fa balanç d'una vida plena de clarobscurs, que ja ha reflectit en dos llibres publicats: records d'infància de la seva Andalusia natal, la relació especial amb la seva mare o l'experiència d'haver conegut monstres del flamenc com Camarón o Enrique Morente, a qui sempre ha considerat un "germà".

París, Londres, Milà, Girona i Salt. Diu que les coses en aquest país tenen tendència a durar poc, però ell ha estat al capdavant del Temporada Alta de Girona durant 33 anys. Un festival referent que el nostre convidat, Salvador Sunyer, compara amb un arbre: "Ja arrelat, que fa ombra a la resta i on canviar de director no resulta un problema". A "El divan", el director teatral mira les obres que ha dirigit i la vida viscuda. Amb un record especial per al seu pare, l'escriptor i polític Salvador Sunyer i Aimeric.

És una pionera i una icona de la música dels anys 70 a l'estat espanyol, França i Llatinoamèrica, continent on surt de gira dies després de conversar amb Sílvia Cóppulo a "El divan". Jeanette, la veu de "Soy rebelde" i "Porque te vas", acaba de publicar la seva primera cançó en dues dècades, formant duet amb el barceloní Lucas Bun. Aquest retorn ha coincidit amb l'adaptació que Selena Gomez ha fet de "El muchacho de los ojos tristes", un dels seus grans èxits. Jeanette fa balanç d'una vida fent el que li agrada i emocionant el seu públic, posant èmfasi en els seus inicis al grup Pic-Nic, estretament lligats amb Barcelona i Catalunya, i a punt per estrenar minifaldilles noves per als concerts.

Aquesta és la història d'una nena amb dislèxia que de petita somiava a ser inventora. Va estudiar matemàtiques i les seves aptituds l'han portat a treballar per la NASA. Actualment, Ariadna Farrés desenvolupa dos telescopis per observar l'espai i el Sol. També ha estat la comandant de la missió Hypatia II, a través de la qual s'ha recreat al desert de Utah com seria una missió al planeta Mart. L'Ariadna s'estira a "El divan" per explicar-nos aquesta experiència i com és el seu dia a dia a l'agència espacial més famosa del planeta.

Si les parets parlessin, les de Casa Alfonso revelarien secrets que farien trontollar tot el centre de Barcelona. "El divan" es desplaça fins a un restaurant històric, regentat pel tercer Alfonso García d'una saga familiar que fa 90 anys va obrir un restaurant famós pel seu pernil. Han sobreviscut a una guerra civil, a una crisi econòmica i a una pandèmia, i encara serveixen als clients amb el mateix entusiasme i il·lusió que la primera generació.

Dirigeix una universitat amb 90.000 estudiants, 28 graus i 57 màsters i encara té temps per escriure novel·les i passejar pel seu estimat Montseny mentre bufa el vent de saligarda. Àngels Fitó s'estira a "El divan" per reflexionar sobre l'educació, la bretxa de gènere, el paper de les institucions i el replantejament de les universitats amb la irrupció de la IA. També ens obre una porta al seu món interior i explica com l'escriptura ha estat la seva teràpia per acompanyar un dol que viu amb ella des que era una nena.

"Torna sempre bé per mal", li deia la mare. La mare, que cantava "Tatuaje", "Bésame mucho" o "L'emigrant" quan rentava i que tenia una veu preciosa. Com Marina Rossell, filla de pagès, que va trigar molt a saber que tenia un do: commou. Salvador Espriu li va brindar els seus poemes perquè en fes cançons. I també hi ha l'amor i Georges Moustaki; i la Cecília i l'Elisa; i el desamor que cantava Françoise Hardy; Llach, Raimon o Serrat; la pau que defensaven Neus Català i Teresa Rebull; resar quan vas en l'AVE, i donar gràcies a la vida i a la Mare de Déu del Món per tenir una mica de tot.

El moment és ara, li diu ella a l'Albert Om. Ell escriu "No faré cap més llibre. Retrat íntim de Marina Rossell". I plegats ens emocionen a "El divan".

La música en directe a Barcelona seria diferent si no fos per l'entusiasme de Tito Ramoneda. La seva primera fita va ser portar Serrat al seu poble, la Pobla de Segur, quan només tenia 14 anys. En aquell moment no es podia ni imaginar que es convertiria en el seu promotor. I no només això: el Festival de Jazz, el Guitar Festival i gires de Mecano, Estopa, Joaquín Sabina o C Tangana també les gestiona The Project, l'empresa que Ramoneda va fundar fa l'any 1988 al costat de Joan Roselló, mort el passat mes d'octubre. El promotor avança a "El divan" com serà el futur de l'empresa, de la mà de Warner: anuncia la creació d'un nou projecte i la celebració dels 40 anys de The Project i els 60 anys del Festival de Jazz per al 2028.