Si avui hi ha carrers amb els noms de Concepció Arenal, Carme Karr o Dolors Monserdà és també gràcies a la feina de la nostra convidada. Mary Nash va arribar a Catalunya al maig del 68, fugint de la seva Irlanda natal, on es va criar en una família conservadora. Aquí, ràpidament es va posar a investigar -pràcticament d'amagat- les històries d'aquestes dones protagonistes de la Segona República, que els franquistes van voler amagar. Pionera, avançada al seu temps i amb un pou de coneixement, que li ha valgut distincions com la Creu de Sant Jordi o la Medalla al Treball President Macià.

És nefròloga pediatra de formació, però després de la pandèmia de covid el seu destí professional va agafar una nova direcció. Convivim amb tòxics des que ens llevem fins que anem a dormir, però què podem fer per canviar-ho? La doctora Elena Codina és la portaveu d'una plataforma, que ja ha arribat al Congrés dels Diputats, que lluita per un futur sense tòxics. La convidem a "El divan" perquè ens doni algunes pautes per agafar nous hàbits, com ara menjar productes ecològics i de temporada, eliminar l'aigua embotellada i ventilar la casa entre dos i tres cops al dia.

És fill de Josep i Maria --el nom dels seus pares-- i el destí l'ha dut a convertir-se en el músic que toca a les misses del papa i també en les celebracions de la Basílica de Sant Pere del Vaticà. Directament des de Roma ens visita Josep Solé, un organista discret, malgrat tenir una feina per la qual molts pagarien. Un càrrec que ha obtingut gràcies a l'esforç, constància i també un cop de sort, d'un sabadellenc que quan era petit va quedar enlluernat per la Passió d'Esparraguera. I és aquesta mateixa "passió" el que l'ha dut a fer realitat les seves fantasies i a apropar-se més que mai a la transcendència.

S'asseu a "El divan" un savi dels nostres temps: tot i que els seus estudis i teories l'avalen per ser considerat filòsof i pedagog, Gregorio Luri prefereix definir-se com a mestre. És molt crític amb el sistema educatiu actual i un ferm defensor que els nens visquin aventures reals per extreure'n aprenentatges. El nostre convidat d'avui és capaç de citar Plató, Nietzsche i els Simpson a la mateixa frase i té claríssim que la revolució permanent és "la del sentit comú". Amb tots vostès, un programa per aprendre a viure i a educar, i per escoltar amb un bolígraf i bloc de notes a la mà.

Quan va deixar "El matí de Catalunya Ràdio", una dona li va enviar un correu amb la voluntat d'explicar-li la seva història. Era Maria Roca, una de les tretze dones de diversos països que ofereixen el seu testimoni personal i viscut a la sèrie documental "El minuto heroico. Yo también dejé el Opus Dei", produït per Mediapro per a la plataforma Max, i que Mònica Terribas ha escrit i dirigit. La periodista hi denuncia la vulneració de drets a què van ser sotmeses aquelles tretze dones i tantes més. Després de parlar d'aquest projecte audiovisual, Sílvia Cóppulo la convida a fer balanç d'una trajectòria brillant, coherent i compromesa i a descobrir qui és la mare d'en Marc.

Avui s'estira a "El divan" una jurista amb molts càrrecs i distincions: segona tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, degana emèrita del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona i presidenta de la XAL, la Xarxa Audiovisual Local. Més enllà d'això, hi trobem una mare de quatre fills, molt sensibilitzada amb la lluita pels drets de les dones i amb una vida intensa. De menuda, escoltant amb atenció el seu pare, Eugeni Gay, com a model, i de joveneta, anant a concerts de rock català i fent de cangur mentre estudiava dret. És la història de la Maria Eugènia Gay, una persona apassionada i que cada dia dona gràcies a Déu per tenir salut, família i "un milió d'amics".

Convidem a "El divan" una dona excepcional. Inés Boza és tota una institució de la dansa a casa nostra: fundadora de La Caldera i de la companyia Senza Tempo. Per ella, la dansa és moviment i el cérvol és l'animal de la seva vida. De fet, arriba al programa encara de ressaca per l'obra "El salto del ciervo", on es despulla emocionalment i convida l'espectador a entrar al seu univers més íntim i poètic. Benvinguts a una conversa deliciosa on no faltaran referències a Bach, Lorca, Paco de Lucía o Cortázar.

Coneix millor que ningú el Tribunal Constitucional i el Consell General del Poder Judicial, dues institucions que han estat en boca de tothom en els últims mesos i anys. Avui s'estira a "El divan" Argelia Queralt, una jurista que ha format part de tots dos organismes, tot i que reconeix que li agradaria tornar a fer classe a la universitat i exercir la seva vocació. Filla del catedràtic i senador per ERC, Joan Queralt, l'Argelia no es mossega la llengua per parlar dels problemes que arrossega el sistema judicial espanyol però també en destaca les virtuts. Tot plegat, repassant cançons i pel·lícules preferides i recordant la seva mare, l'Helena, que va morir quan ella tenia 17 anys.

Tenim davant un empresari d'èxit, però sobretot una persona conscient dels seus orígens. Tobias Martínez va estar al capdavant de la totpoderosa Cellnex -que va arribar a col·locar 115.000 torres de telecomunicacions en una dotzena de països- i fa poc més d'un any va decidir fer un pas al costat per estar més a prop de la família. Avui s'asseu a "El divan" per fer balanç del camí que l'ha dut fins aquí i també per pronosticar com serà el futur que ens espera.

Malgrat ser un dels empresaris més poderosos del país, ha fet de la discreció un estil de vida. Aquest enginyer industrial, president de la Fundació Gala-Salvador Dalí, fa una crida a l'audiència per invertir en projectes culturals per al museu de Figueres. Jordi Mercader, que té com a lema "Hoy es siempre todavía", d'Antonio Machado, fa balanç de la seva trajectòria en un programa ple de confessions i reflexions individuals i col·lectives.