La psicòloga i psicoanalista Anna Miñarro ha investigat l'impacte del franquisme sobre quatre generacions de ciutadans. N'ha analitzat els efectes emocionals, el trauma de no saber on són les restes dels familiars, l'angoixa del fet que l'estat espanyol -el principal victimari d'aquella barbàrie- no hagi retut comptes amb tantes persones. Asseguda a "El divan", Miñarro es mira la Transició amb escepticisme, i recepta cultura i teràpia per fer passes cap a una lenta recuperació de la dignitat perduda. El franquisme, diu, va ser una catàstrofe social.

"El divan" honora avui Antoni Gaudí, el personatge de l'any a Catalunya, ara que en fa cent que va morir. Un artista tan innovador, creatiu, transgressor i important que també ens defineix com a país, perquè en va transformar la fesomia. L'ha posat al món per la magnificència de la seva arquitectura, i ha atret -a través del seu geni- milions de turistes... i el sant pare!, que serà a Barcelona per honorar la seva obra més internacional, la Sagrada Família: el papa Lleó XIV presidirà la inauguració i benedicció de la Torre de Jesucrist de la basílica. Hem assegut a "El divan" Teresa Sala, Núria Poch, Marta Millà i Jordi Folck, quatre persones expertes que ens ajuden a entendre la transcendència de Gaudí i la seva vigència. Un document imprescindible.

"El divan" asseu a la delegació de la Generalitat a Roma un català universal, un vulcanòleg reconegut arreu sorgit de Batea, a la Terra Alta, que va conèixer la seva dona fent de gondoler a Cambridge. Aquest és l'esperit vital d'Ivan Sunyé, que entre mostres de cendres de volcans a Turquia i investigacions que l'han portat a Mèxic reconeix que s'enyora de les revetlles d'estiu al sud de Catalunya, d'on confessa que se li ha fet dur marxar. Però la vida ha seguit, a Roma i arreu, estudiant volcans. Una vida intrèpida que ha comportat una erupció de coneixements i experiències que no us podeu perdre.

"El divan" és a Roma, on gràcies a l'ajuda del Departament d'Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat seiem a la seu de la Delegació del Govern a la capital italiana dues catalanes universals. Una consultora de la FAO i una altra del Programa Mundial d'Aliments de l'ONU que n'han vist de tots colors als racons més conflictius del món, des del Sudan al Iemen i ara a la Franja de Gaza. I què ho fa, que la Sílvia Vilimelis i l'Anna Nieto hagin deixat enrere el confort d'una vida de privilegi a Catalunya per buscar aquestes emocions? Ha passat la vida. I amb ella, dos testimonis corprenedors del que representa comprometre's amb el bé col·lectiu, amb una idea d'aportar a la societat tan catalana i, alhora, tan universal.

Asseiem a "El divan" una barcelonista empedreïda que s'ha passat la vida defensant que els drets no es concedeixen, sinó que es conquereixen. Magda Oranich ha barrejat aquesta determinació, fermesa i una amabilitat insòlita per ajudar les persones que van ser víctimes de la dictadura. Ara, continua la seva singladura al món de l'advocacia lluitant per les dones que pateixen maltractaments, per la gent que necessita consell i, també, pels drets dels animals. Aquesta octogenària de llegenda escolta i actua perquè, diu, el món es transforma amb cada gest. Com el seu últim, la publicació del llibre "Totes les batalles", en què desgrana una vida consagrada a fer el món millor... perquè l'ha transformat.

Aquesta Setmana de la Llengua asseiem a "El divan" Barnaby Griffiths, que ha consagrat la seva vida a navegar pels matisos entre dues llengües que s'estima, l'anglès i el català. Ell diu que és un "britalan", algú capaç de perfeccionar com s'ensenya la llengua de Shakespeare aquí, saltant dreceres, anant a l'arrel d'allò que més ens costa assimilar. 40 anys després de passar en cotxe per Barcelona com a turista, Griffiths ara no se'n pot estar, de la capital catalana. Aprofita aquest enamorament per acostar-nos a la seva cultura. Una unió perfecta entre dues llengües mil·lenàries.

A la tardor de la seva vida, Federico Trillo mira enrere i no s'arronsa. Malgrat que va ser viral abans de la irrupció de les xarxes socials, aquest antic president del Congrés dels Diputats i pedra angular de la reconstrucció de l'espai conservador espanyol tal com ara l'entenem, s'asseu a "El divan" i contemporitza amb l'acció policial contra els votants de l'1 d'Octubre a Catalunya, amb l'argument que només van rebre garrotades durant mitja hora. Demana presó per a Carles Puigdemont, i ens insta a homenatjar Israel com a mur de contenció de mals majors. Un personatge històric sense pèls a la llengua.

Aprofitant la publicació del seu últim llibre, "El mal entès", asseiem Màrius Serra a "El divan", perquè ens encomani aquesta dèria que li ve de menut de jugar amb la llengua (com fa diàriament des de fa ja dues dècades a l'antena de Catalunya Ràdio) i l'alegria que desprèn, un estat d'ànim que és el motor de la seva vida. També hem gosat demanar-li què hem de fer amb l'estat de la llengua catalana. Ras i curt, diu que no vol malentesos: hem de ser tots plegats part de la solució, obrint la ment i sent menys primmirats.

Agnès Marquès s'asseu a "El divan" amb el seu llibre "La segona vida de Ginebra Vern" sota el braç. El viatge literari per Texas, que li ha valgut el premi Ramon Llull, li serveix també per evocar el luxe del silenci pel qual tant sospira. El busca quan es refugia entre pins a prop del mar així que la intensitat dels mitjans de comunicació l'hi permet. Entre records d'infantesa a Euskadi i memòries de ràdio esportiva al cotxe dels pares, l'autora reflexiona sobre el periodisme i les pràctiques de pescar clics que han portat la professió a llocs que preferiria evitar. Veritat, fets, interpretacions, percepcions i secrets formen part d'una conversa plena de subtileses.

Ramon Tremosa diu que la música li ha salvat la vida, sigui consumint-la o cantant com a tenor a la coral del barri de Gràcia. Economista eminent, va aprendre de Plató que a la política no t'hi pots estar una vida. Per això, ara s'ha consagrat del tot a l'ensenyament, la seva passió, mentre manté un amor insubornable per Catalunya, hereu de la pagesia que va viure de jove a l'Alta Ribagorça i al Pla d'Urgell. I al futur li demana, a banda de gaudir de família, amics i viatges, no haver de dedicar-se a defensar la seva llengua, que considera qüestionada.