El judici del procés

Quan només falten dies per saber la sentència sobre el procés independentista, dues organitzacions internacionals que van seguir de prop el judici han denunciat irregularitats que vulneren el dret a un judici just.

Domènec Subirà i Dani Gómez, els "Sintetitzadors", desgranen els arguments de l'informe que han presentat des de París la Federació Internacional de Drets Humans, i des de Brussel·les la Xarxa Euromediterrània de Drets Humans.

Valorem els punts forts i els punts febles del judici de l'1-O.

En parlem amb August Gil Matamala, expert en drets humans; Alexandre Girbau, professor de dret processal; Quim Jubert, cofundador de l'Associació Atenes, i Isabel Elbal, penalista.

Judit Perpinyà resumeix en menys de tres minuts l'última sessió del judici del procés. Els al·legats finals dels acusats han tingut molta càrrega política i emotiva. Clams compartits: la sentència no pot resoldre el conflicte, però almenys que no l'espatlli més. Els acusats han manifestat una indignació profunda contra la fiscalia i han reiterat que es tracta d'un judici polític. 52 sessions després, els seus ideals, intactes. Amb el seu vist per a sentència, Marchena ha baixat el teló del que és fins ara el judici més transcendent de la història democràtica espanyola.

Carles Mundó ha estat un dels més breus en el seu torn de paraula. L'exconseller de Justícia s'ha mostrat esperançat que les solucions encara són possibles i ha desitjat responsabilitat de totes les parts. "Desitjo que, davant d'una realitat social que reclama solucions dialogades i pactades, tothom sàpiga estar a l'alçada."

Durant el seu torn final de paraula al judici del procés, Meritxell Borràs ha volgut reiterar el caràcter pacífic del moviment independentista català: "A Catalunya no hi va haver clima de violència ni insurrecció. A cap dels meus companys els va passar pel cap usar la violència per a cap objectiu."

Santi Vila ha defensat la seva innocència posant de manifest que va dimitir, "frustrat", perquè no estava d'acord amb el curs de les coses. L'exconseller de Cultura ha assegurat que "ha rebut pals a Catalunya" per oposar-se a la via unilateral, però aquesta opinió no és incompatible amb el fet que Catalunya és una nació. Vila ha afirmat que discrepa amb les persones que pensen que Espanya no és una democràcia homologable a les democràcies del seu entorn i ha dit que té "plena confiança en el tribunal" i s'ha mostrat esperançat que la sentència formi part de la solució i no pas de l'agreujament del problema.

Dolors Bassa ha estat taxativa en el seu torn final de paraula: "Nego els fets que se m'han imputat. Soc innocent i ho dic amb veu alta i clara. Aspiro a una sentència absolutòria." En el seu torn final de paraula, l'exconsellera de Treball ha assegurat que el judici l'ha "indignat", "escandalitzat" i, a vegades, "entristit". Bassa considera que les acusacions han parlat de fets, però en cap cas de vulneració de drets fonamentals. En aquest sentit, ha ironitzat, "desobediència hauria estat presentar-nos amb un programa i no complir-lo". Bassa ha demanat al tribunal que tingui en compte que "la seva sentència pot ser una solució per a moltes persones. La seva sentència no només serà la meva llibertat, sinó la llibertat de moltes generacions".

El president d'Òmnium Cultural ha defensat fermament la desobediència civil com a motor de progrés de la societat i s'ha mostrat convençut que "els catalans no deixaran de lluitar pacíficament pel dret a l'autodeterminació sigui quina sigui la sentència".

En el seu torn final de paraula, Carme Forcadell denuncia que les acusacions han mantingut en els seus escrits fets que durant el judici s'ha demostrat que són falsos: "En l'escrit d'acusació es mantenen informacions falses."

En el seu torn final de paraula, Josep Rull ha parlat de la defensa de drets fonamentals i de com la fortalesa no es demostra imposant i prohibint, sinó amb diàleg i pactes. Rull ha posat com a exemple el Canadà i el Regne Unit. "Saben que tenen alguna cosa a oferir i no els fa por. Una qüestió política s'està tractant com una qüestió penal". Rull ha dit tenir la consciència ben tranquil·la i s'ha mostrat esperançat que els seus fills puguin viure en un país lliure, en una república catalana, on sigui impossible que algú sigui empresonat per defensar drets fonamentals.