El responsable de Difusió Internacional de la Generalitat ha declarat que no va tenir cap relació amb la presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i que no recorda haver vist cap factura sobre la campanya de les vies del tren als mitjans de la CCMA. El fiscal ha assegurat que Núria Llorach, que es va acollir al dret a no declarar en el judici del procés, va declarar davant del jutge instructor Pablo Llarena que havia estat Mestre qui li va fer l'encàrrec d'emetre l'anunci. El fiscal ha volgut aclarir si es va pagar per la campanya del referèndum a la CCMA i, davant la negativa de Mestre, no l'ha cregut i l'ha acusat de fals testimoni. En aquest moment, segurament el més tens viscut fins ara al Suprem, el president del tribunal, Manuel Marchena, ha dit que ho decidirà a la sentència, però l'ha advertit que les evasives també es poden considerar fals testimoni. Mestre és un testimoni clau al voltant de l'acusació de malversació de fons públics que plana sobre els encausats

Resum sonor del quinzè dia al Suprem. El primer testimoni de la setena sessió de testimonis del judici del procés ha sigut José Oriol González, propietari i gerent de l'empresa Buzoneo Directo. La Guàrdia Civil va requisar en un local d'aquesta empresa a Montcada i Reixac un milió i mig de díptics i cartells del referèndum. Va ser el 16 de setembre, quinze dies abans de l'1-O. González s'ha acollit al dret de no prestar declaració per la seva condició d'investigat al jutjat número 13 de Barcelona. A les 10.00 ha començat la declaració de Rosa Maria Sans, responsable de recursos humans de l'empresa Artyplan de Sant Feliu de Llobregat. La Guàrdia Civil va escorcollar la nau d'aquesta empresa gràfica el 15 de setembre buscant-hi material de l'1-O. Amb el seu interrogatori, s'ha acabat la sessió del matí del judici. A la tarda, s'ha reprès el judici del procés amb la propaganda del referèndum com a nexe dels testimonis. Han declarat el dissenyador gràfic Enric Vidal i el treballador d'Artyplan Enric Marí.

Amb el periodista d'investigació del diari Público Carlos Enrique Bayo hem repassat la declaració del coronel de la Guàrdia Civil i coordinador de l'operatiu policial de l'1-O a Catalunya, Diego Pérez de los Cobos, al judici del procés però també davant de la jutge Lamela.

El judici del procés ha arrencat aquesta setmana amb el testimoni d'un segon comissari dels Mossos, Emili Quevedo, que ha reafirmat que van advertir en dues ocasions el president Puigdemont i el seu govern que seria millor desconvocar el referèndum per evitar alteracions de l'ordre públic. Tant Quevedo com Manel Castellví, llavors comissari d'informació, van remarcar que l'objectiu polític no havia interferit en les ordres policials ni en el desplegament que es va fer per l'1-O.

A la tarda, el protagonisme ha estat per als exdirectius de l'empresa Unipost, que feina feines de repartiment de propaganda per a la Generalitat i neguen haver cobrat i repartit material del referèndum.

Declaració sencera de l'excap de Planificació dels Mossos en el judici del procés. Quevedo ha assegurat que van advertir Carles Puigdemont i la resta del govern que era millor desconvocar el referèndum, però que la decisió política de continuar endavant no els va influir en el dispositiu que van dissenyar. Sobre la xifra d'agents desplegats, assegura que van ser un total 7.800 sobre el terreny, mentre que per una jornada electoral normal la xifra és d'entre 2.500 i 3.500. Quevedo ha insistit que el major Trapero va intentar dissuadir els màxims responsables de la Generalitat perquè s'aturés el referèndum i ha admès que el passadís del 20S per sortir de la Conselleria d'Economia, per on no va voler sortir la secretària judicial Montserrat del Toro, "no podia ser de voluntaris".

Declaració sencera de l'excap de la Comissaria d'Informació dels Mossos d'Esquadra Manuel Castellví, que ha assegurat que, en la reunió conjunta del 28 de setembre del 2017, cap dels tres cossos policials preveia actes de violència, sinó que van coincidir que l'escenari seria el d'escoles amb activitats lúdiques i gent amb resistència passiva i que l'esperit era el d'acatar el mandat judicial. Castellví també ha assegurat que ni Òmnium ni l'ANC van fer cap crida als enfrontaments, sinó tot el contrari: "Sempre han convocat manifestacions multitudinàries sota la consigna de la no-violència. Els consideràvem els nostres interlocutors en aquest àmbit." La primera part de la declaració correspon a dijous, 7 de març, i la segona a dilluns, 11 de març.

La sessió del judici del procés s'ha tancat aquest dijous amb el testimoni del primer comandament dels Mossos que hi declara. Manuel Castellví, excap de la comissaria general d'Informació, ha passat la pilota als polítics. Ha dit que la cúpula dels Mossos va advertir Puigdemont, Junqueras i Forn que la policia catalana volia complir l'ordre judicial i impedir el referèndum, però que tant l'expresident com l'exvicepresident van dir que el referèndum s'havia de fer perquè hi havia un mandat del poble. Sebastián Trapote, que va ser comissari en cap de la Policia Nacional a Catalunya des del juliol del 2015 fins al setembre del 2018, ha dit que sospitava que els Mossos no farien la feina que ell esperava per l'actitud del llavors major del cos, Josep Lluís Trapero, i que van passar al "pla B", que era substituir-los. Ángel Gozalo, que en el moment dels fets jutjats era general en cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, ha acusat els CDR d'usar un "llenguatge prebèl·lic" .

L'excap de la Comissaria d'Informació dels Mossos d'Esquadra Manel Castellví ha estat el primer ex-alt càrrec dels Mossos que ha declarat al judici del procés. Castellví ha assegurat que va avisar la Generalitat del perill d'una "escalada de violència" pel referèndum de l'1 d'octubre i que "en l'anàlisi de riscos ens vam equivocar tots".

El periodista i analista polític Ernesto Ekaizer valora el testimoni de l'excap d'Informació dels Mossos d'Esquadra, Manel Castellví, i la futura declaració del major Trapero, prevista per al 14 de març.

Ángel Gozalo, que va ser general en cap de la Guàrdia Civil a Catalunya durant l'1-O, ha denunciat la passivitat dels Mossos, que, segons ell, fins i tot en alguns casos es va traduir en una actitud de "resistència". També ha testificat que es va produir un assetjament contra casernes i familiars dels agents. Ha assegurat que els votants "tenien ganes" a la Guàrdia Civil perquè estava duent a terme una tasca de policia judicial. Ha concretat en 131 les "mostres de desafecte" cap al cos, i ha dit que l'expressió "defensar les urnes" és un "llenguatge prebèl·lic". En resposta a preguntes de les defenses, Gozalo ha detallat que els vehicles de la Guàrdia Civil es van aparcar a les portes de la Conselleria d'Economia el 20S perquè no cabien al pàrquing. Sobre les armes llargues a l'interior dels cotxes, l'exgeneral ha dit que van estar custodiades i ha matisat que eren per llançar projectils de goma. Algunes preguntes s'han centrat en l'actuació a Aiguaviva. Gozalo ha afirmat que es va fer servir un esprai de defensa personal que "irrita els ulls" i "incomoda", però ha negat que fos gas pebre. El seu ús va ser proporcional, ha assegurat, fins al punt que no hi ha cap denúncia de cap ciutadà.