En aquest nou episodi de Parlant en veu alta comparteixo dos sentiments oposats però igualment intensos, nascuts de dos motius molt diferents.

D’una banda, l’alegria profunda i sincera pel creixement sostingut del podcast. Un projecte que, a poc a poc, va trobant el seu lloc i la seva gent, amb una mitjana d’entre quaranta i cinquanta oients per episodi, i fins i tot superant els vuitanta en algun cas. Una evolució que emociona, que anima a continuar i que confirma que hi ha veus a l’altra banda que escolten, acompanyen i donen sentit a tot plegat.

De l’altra, manifesto la meva indignació per l’excés de publicitat que darrerament hem de suportar en molts episodis de molts podcasts, fins i tot en el podcasting independent. Vull deixar molt clar que no som els podcasters qui decidim inserir aquests anuncis, sinó que és una decisió de les plataformes de podcasting. En el cas dels podcasts que formen part de la plataforma Mundo Podcast d’iVoox, és la pròpia plataforma la responsable del feed i, per tant, de la publicitat que pot resultar especialment molesta per als oients.

En aquest podcast, però, no us apareix publicitat a través del feed, ja que la durada dels episodis no permet que s’hi insereixin anuncis. Una reflexió en veu alta, sincera i necessària, sobre créixer, crear i conviure amb les regles d’un ecosistema que no sempre juga a favor de qui escolta ni de qui crea.

aParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi vull fer un petit anunci: si tot surt bé, de tant en tant faré algun episodi d’aquest podcast amb algun convidat o convidada, d’una manera similar a com ho faig a El Rincón de Josete, però aquí, a Parlant en veu alta. Tot i això, no serà l’habitual. La tònica general del podcast continuarà sent la mateixa de fins ara: reflexions en català, dites en veu alta, amb calma i amb sentit.

Com a curiositat, aquest episodi l’he gravat directament des de l’iPhone, utilitzant el micròfon propi de l’iPhone 16 Pro.

aParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi de Parlant en Veu Alta parteixo d’una conversa real que vam tenir uns amics i jo dins d’un grup parlant sobre l’ús de la intel·ligència artificial. D’aquell intercanvi d’opinions em va sorgir una pregunta que no em vaig poder treure del cap: no estem abusant, potser una mica o fins i tot molt, de l’ús de la IA?

Aquesta reflexió no vol dir, ni de bon tros, que no sigui conscient que per a les persones amb discapacitat visual la IA pot ser una eina d’una gran ajuda i un suport molt valuós. Però això no treu el fet que, com a societat, potser n’estem fent un ús una mica massa abusiu. Especialment entre els joves estudiants, on una gran part fa servir la IA com a recurs principal, fet que pot provocar que no investiguin, no facin les recerques necessàries i no desenvolupin l’esforç personal que els ajuda realment a aprendre de debò. Una reflexió oberta, sense judicis, per pensar-hi plegats.

aParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta faig una reflexió personal sobre la necessitat, sota el meu punt de vista, de ser una societat més autocrítica. Una societat capaç de qüestionar-se a si mateixa, de ser crítica no només amb aquells que pensen diferent de nosaltres, sinó també amb els que formen part del nostre propi entorn o comparteixen les nostres idees. Parlo de la importància de no donar res per fet, d’aturar-nos a mirar la realitat amb esperit crític i de no acceptar discursos o actituds sense abans analitzar-los amb profunditat. Una invitació a pensar, revisar i repensar-nos com a individus i com a col·lectiu.

aParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta anuncio la creació del nou compte oficial de X del podcast. Un espai més per continuar compartint reflexions, novetats i converses que neixen des de la veu i l’experiència. Deixo l’enllaç del compte perquè el pugueu seguir i us animo a tots els oients de Parlant en veu alta a formar part també d’aquesta nova via de comunicació.

aParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta faig una petita reflexió sobre el fred d’aquest any. Després de diversos hiverns en què gairebé no havíem notat el fred, aquest any sí que l’estem vivint amb intensitat. En plenes dates nadalenques hem experimentat la primera onada de fred després de gairebé vuit anys sense cap, una situació que contrasta clarament amb el que passa als estius, on cada any gairebé sempre hi ha una o més onades de calor intensa, amb moltes nits tropicals o fins i tot tòrrides. Una reflexió personal sobre com està canviant la nostra percepció de les estacions i del clima.

En aquest episodi de Parlant en veu alta expresso la meva profunda preocupació per tot el que està passant a Veneçuela després de l’atac produït la matinada de dissabte per part de l’exèrcit nord-americà, en el qual va ser detingut el president veneçolà, Nicolás Maduro. Reflexiono sobre el fet que Maduro és una figura que ha arruïnat el seu propi poble, però també defenso que això no pot justificar, en cap cas, la violació del dret internacional ni de la sobirania d’un estat sobirà com és Veneçuela per part dels Estats Units. Una reflexió crítica, serena i necessària sobre els límits del poder, la legalitat internacional i les conseqüències per a la població civil.

En aquest episodi de Parlant en veu alta abordo tres qüestions d’actualitat molt diferents però igualment rellevants. D’una banda, poso el focus en la tensió i els riscos que es viuen en les hores prèvies al derbi català de Primera Divisió que es disputa aquesta nit a les 21 h a l’estadi de Cornellà-El Prat, l’Espanyol-Barça, amb una atenció especial al fet que serà la primera visita de l’exporter de l’Espanyol Joan Garcia com a nou porter del màxim rival, un element que afegeix encara més morbo i intensitat a un partit que ja de per si sempre és especial. En segon lloc, comento el que ha passat aquesta passada matinada arran de l’atac militar dels Estats Units a territori veneçolà, que segons les informacions disponibles hauria provocat la detenció del president de Veneçuela, Nicolás Maduro, i de la seva dona per part de l’exèrcit nord-americà. Finalment, parlo de l’arribada de la borrasca Francis al nostre país, que sembla que portarà pluges, neu i sobretot una forta baixada de les temperatures, amb el que podria ser la primera gran onada de fred des de l’any 2018.

En aquest últim episodi de Parlant en veu alta d’aquest 2025, comparteixo una reflexió sincera i tranquil·la a poques hores de deixar enrere l’any. Un espai per aturar-nos un moment, mirar tot el que hem viscut, el que hem après i també el que ens ha costat, amb la voluntat de tancar el 2025 de la millor manera possible. Sense presses ni grans promeses, parlo de la importància de començar el 2026 amb calma, il·lusió i els peus a terra, cuidant-nos més i donant valor a les petites coses que realment compten. Una reflexió per acomiadar l’any i obrir la porta al nou amb esperança i consciència.

Una reflexió en veu alta sobre com de ràpid passa tot: avui som tots junts a les portes del pont de la Puríssima, i ben aviat ens plantarem a les festes de Nadal, Cap d’Any i Reis. I, quan ens n’adonem, tot ja haurà passat. De fet, sembla que fa un moment érem a l’estiu, i de cop ja ens trobàvem per Tots Sants. També parle del fet que, en els últims anys, hem anat adoptant tradicions que no són pròpiament nostres, com Halloween o el Black Friday, i em pregunte per què fem servir paraules que tampoc són nostres, que venen de l’anglés i que ni tan sols tenen arrel llatina. Una mirada al ritme accelerat del temps i als canvis culturals que vivim sense adonar-nos-en.

ajose manchado (@josetemp33) / X

jose manchado (@josetemp33) / X