El millor dels temps

Dani Anglès és possiblement la figura més important del musical teatral català del moment. Volem parlar amb ell d'Onyric, el nou espai de musicals que obre al Teatre Condal; de la seva direcció de "Carousel" al Teatre Grec aquest estiu i, per sobre de tot, de l'estrena de "Fun Home", l'adaptació catalana del prestigiós musical de Broadway. Una obra de maduresa per a un actor i director madur.

Comencem temporada a "El millor dels temps" revisant el regal que ens va deixar la cloenda del Festival Grec: el concert del clàssic de Rodgers i Hammerstein III, "Carousel". Però és aquesta obra realment un clàssic intemporal? O el temps ja ha passat per ella?

El final de la temporada arriba i ja mirem la següent. Setembre arribarà carregat d'estrenes teatrals a Barcelona que prometen ser un èxit de públic. Però, realment es pot predir un èxit? Què converteix un espectacle en atractiu per l'espectador? Analitzem La Cage Aux Folles (Jerry Herman), un èxit indiscutible des de la seva estrena que serà un d'aquest musicals cridats a atreure multituds al setembre.

És impossible no citar Guinovart quan parlem del musical català dels darrers 25 anys. Amb ell repassarem la seva carrera i el present del teatre musical, amb l'immillorable fil conductor del recent enregistrament del concert del Cor Jove de l'Orfeó Català en homenatge a Guinovart. I per fi contestarem la gran pregunta: és millor "Mar i cel" o "Flor de nit"?

Torna la gran festa del teatre musical nord-americà. Aprofitant el recent enregistrament del darrer revival de la mítica "My Fair Lady" (Frederik Loewe i Alan Jay Lerner), una de les nominades, parlarem dels millors i pitjors moments de la recent temporada teatral.

Fa 50 anys, Burt Bacchara estrenava el seu primer i últim musical a Broadway, "Promises, Promises". Ell va obrir la veda perquè compositors pop passessin a l'escenari. I amb els exemples de "The Capeman", fa 20 anys, i especialment "The Light Princess", Tori Amos, en fa 5, analitzarem si el pas de les sales de concert a l'escenari ha estat reeixit, o no. Amb obres d'Elton John, Sting, Pet Shop Boys, Sara Bareilles i molts més.

Arriba l'estiu i Catalunya s'omple de festivals i propostes musicals. Repassem què ens portarà aquest final de temporada en els escenaris del teatre musical.

Tres pel·lícules ben diferents de tres països ens permeten donar un cop d'ull al cinema musical més trencador de l'actualitat: la britànica "London road" (Adam Cork i Aleky Blithe), la nord-americana "Hello again" (Michael Lachiusa) i l'espanyola "Cerca de tu casa" (Sílvia Pérez Cruz). Perquè no tot s'acaba amb "Sonrisas y lágrimas" o "Chicago".

Els amants del musical estimen els desastres escènics, els musicals que per mèrits propis o aliens van fracassar. I pocs anys han estat més fructífers en flops que el 1988 a Broadway. Però és cert que musicals com Chess, Carrie o Legs Diamond són tan desastrosos com sembla? De tots ells podem rescatar alguna perla musical i, el que és millor, aprendre dels seus errors.

L'òpera i el musical estan molt emparentats i alhora també a vegades molt renyits. És difícil i alhora molt interessant observar-ne les especificitats i endinsar-se en el terreny fronterer que comparteixen. Vam tenir una llarga conversa amb en Jaume Radigales, gran expert en òpera i conductor del programa "Una tarda a l'òpera" de Catalunya Música, al voltant de les semblances i les diferències entre aquests dos gèneres i tot allò que els envolta.