Després de setmanes caminant en solitari, l’Enric Luzan arriba a Tessalònica, una de les ciutats més vibrants de Grècia… i el viatge fa una pausa inesperada.

Durant tres dies, rep la visita d’un amic — un retrobament que canvia completament el ritme de l’aventura. De sobte, el camí ja no és només quilòmetres i esforç: és compartir, riure i reconnectar enmig d’un viatge extraordinari.

En aquest episodi parlem de què significa aturar-se, de la importància de l’amistat quan estàs lluny, i de com aquests moments poden ser tan intensos com qualsevol etapa caminant.

Però això és El món als teus peus… i també hi ha espai per a les històries inesperades:

castells, pluja, logística complicada… i una habilitat sorprenent de l’Enric: reconèixer banderes d’arreu del món, en un petit homenatge a la mítica “Diversión con banderas” de The Big Bang Theory.

Un episodi diferent, més pausat… però imprescindible per entendre el viatge.

El món als teus peus és un pòdcast de viatge a peu, aventura i històries reals.

Segueix-nos per no perdre’t cap etapa.

Hi ha moments en un viatge en què has d’improvisar. Adaptar-te. I, gairebé sense adonar-te’n… convertir-te en alguna cosa nova.

En aquest capítol de El món als teus peus, l’Enric Luzan continua el seu recorregut per Grècia.

Però els primers dies en aquest nou país no són fàcils.

D’una banda, afronta el que ell mateix ja ha batejat com “l’etapa reina europea”: dues jornades exigents travessant la serralada dels Balcans, des d’Ioannina fins a Meteora, passant pel duríssim Katara Pass. Un repte físic majúscul, amb paisatges espectaculars i hores de solitud.

De l’altra, apareix un element inesperat que condiciona cada passa: els gossos sense amo. Presències constants, imprevisibles, que obliguen a estar alerta i a prendre decisions ràpides.

I és aquí on neix, gairebé sense voler, una nova versió del viatger.

Amb un dispositiu d’ultrasons a la mà… i una pistola d’aigua com a defensa improvisada… l’Enric afronta el camí amb una barreja de tensió i humor.

Així comença Ultraman.

L’heroi que no vola… però continua avançant.

Una etapa intensa, plena de contrastos, que ens recorda que fer la volta al món caminant és molt més que sumar quilòmetres: és adaptar-se constantment al que el camí et posa al davant.

No pots passar — gossos, límits i camí | El món als teus peus

Què passa quan el camí, de sobte, es tanca?

En aquest episodi d’El món als teus peus, el pòdcast que segueix la volta al món a peu de l’Enric Luzan, deixem enrere Albània i entrem a Grècia.

Els primers dies en aquest nou país no són fàcils. A les carreteres secundàries, l’Enric es troba amb una realitat inesperada: gossos lliures que borden, marquen territori i no el deixen passar.

Un episodi sobre por, instint i límits. Sobre què passa quan caminar deixa de ser només avançar, i es converteix a gestionar situacions incertes, adaptar-se i decidir com reaccionar.

També repassem els últims dies a Albània i el canvi que suposa travessar una nova frontera a peu: nous paisatges, noves normes… i nous reptes.

El món als teus peus és un pòdcast de viatges, aventura i caminades de llarga distància, que segueix en temps real el recorregut de l’Enric des de Barcelona cap al sud d’Europa i més enllà.

Si t’interessen els pòdcasts de viatges a peu, històries reals, aventura, superació i cultura del camí, aquest episodi és per a tu.

Besa — hospitalitat al camí | El món als teus peus

Què significa confiar en els altres quan viatges pel món caminant?

En aquest episodi d’El món als teus peus, el pòdcast que segueix en temps real la volta al món a peu de l’Enric Luzan, travessem Albània, un dels països més desconeguts d’Europa per a molts viatgers.

Aquí hi ha una paraula que explica moltes coses: Besa.

La besa és un antic codi d’honor de la cultura albanesa que parla d’hospitalitat, respecte i protecció cap a l’estranger. Una promesa que diu que el convidat s’ha d’acollir i protegir. Per a un caminant que travessa continents a peu, aquest concepte pot transformar completament l’experiència del viatge.

En aquest capítol parlem de caminar pels Balcans, hospitalitat i cultura local que apareixen quan viatges lentament.

El món als teus peus és un pòdcast de viatges, aventura i reflexió sobre caminar pel món, que segueix setmana a setmana el camí de l’Enric.

Si t’interessen els pòdcasts de viatges, rutes a peu, aventures reals, cultura i històries del camí, aquest episodi és per a tu.

El número cent

Hi ha números que són molt més que una xifra. El 100 és un d’aquests números: un llindar, una sensació d’haver arribat a una nova dimensió del camí.

En aquest capítol d’El món als teus peus, l’Enric Luzan arriba als 100 dies caminant en la seva volta al món a peu. Una xifra rodona que convida a mirar enrere, però sobretot a continuar endavant.

Parlem de què passa quan caminar deixa de ser un esforç i es converteix en ritme. De com el camí es transforma en descobriment constant: del territori, de les persones… i d’un mateix.

Després de travessar Croàcia i entrar als Balcans, el viatge continua cap al sud. Nous paisatges, noves trobades i un horitzó que encara s’estén molt més enllà.

️ Un episodi sobre caminar, temps, descobriment i la força silenciosa de la constància.

Si t’interessen els pòdcasts de viatges, aventures a peu, reflexions sobre el camí i històries reals de volta al món, aquest episodi és per a tu.

En aquest capítol d’El món als teus peus, el pòdcast en català sobre la volta al món a peu de l’Enric Luzán, el camí fa un parèntesi inesperat.

Des de Croàcia, l’Enric agafa un bus fins a Sarajevo per passar-hi un parell de nits i conèixer la Leila, una guia turística bosniana que parla català perquè d'adolescent va viure a Catalunya. Una trobada que dona profunditat humana al viatge i que recorda que caminar també és escoltar.

Parlem de desviaments, de fronteres, de la bellesa dels Balcans i del que significa aturar-se enmig d’una volta al món caminant. I també d’una paraula que resumeix molt bé aquest episodi: Doviđenja. Fins aviat.

Després de Sarajevo, l’Enric torna al punt exacte on havia deixat el camí i continua cap al sud, amb Montenegro a l’horitzó.

Si t’interessen els viatges a peu, les històries reals, l’aventura lenta i les trobades que transformen, aquest pòdcast és per a tu.

Capítol 13 — El món als teus peus

Què passa quan no passa res… però continues caminant?

En aquest episodi d’El món als teus peus, seguim l' Enric Luzán en la seva volta al món a peu, travessant Croàcia en direcció sud. No hi ha grans gestes ni moments virals. Hi ha quilòmetres, silenci i horitzó.

Parlem del que significa caminar cap al sud: buscar més llum, més calidesa, potser més amabilitat. Dels paisatges buits i d’una trobada inspiradora amb l’Andrea, una corredora que també està fent la volta al món, però buscant el paisatge humà mentre l’Enric busca el cultural.

El camí continua cap a Bòsnia i Hercegovina, el primer país on haurà de presentar passaport. Noves fronteres, noves històries i nous horitzons l’esperen més al sud: Albània, Grècia, Turquia.

Si t’interessen els viatges a peu, les històries reals d’aventura, el creixement personal i la vida nòmada, aquest pòdcast és per a tu.

Capítol12 — Fora de temporada

El món als teus peus

Què passa quan camines per un país quan ningú més hi és?

En aquest capítol 12 d’El món als teus peus, conversem amb l' Enric Luzán, que continua la seva volta al món a peu travessant una Croàcia rural, buida i salvatge, lluny del turisme d’estiu.

Dormir en un poble abandonat.

Despertar-se amb la pluja colant-se a la tenda.

Trobar una roulotte abandonada enmig del no-res.

Caminar per carreteres sense gairebé pobles, fora del temps estival.

L' Enric ens parla dels dies durs —especialment a nivell psicològic— quan el mal temps i lasolitud pesen més que la motxilla. Però també de les trobades inesperades, com una parella de ciclistes, del Japó i d’Ucraïna, que apareixen com un regal enmig del buit.

Fora de temporada és unepisodi sobre la bellesa dels llocs quan el soroll desapareix.

Sobre el contrast entre el món ple i el món buit.

I sobre el que passa dins teu quan camines lluny de tot.

Si t’interessen els viatges a peu,les històries reals d’aventura, la vida nòmada i el creixement personal a través del camí, aquest capítol és per a tu.

La dicotomia del control | Capítol 11 – El món als teus peus

En aquest capítol, l’Enric Luzán camina dos dies sencers sota la pluja i posa en pràctica, sense buscar-ho, un dels pilars de l’estoïcisme clàssic: la dicotomia del control.

Hi ha coses que no depenen de nosaltres —el temps, el fred, un cel que no s’obre— i d’altres que sí: el pas següent, la respiració, la manera com afrontem el camí. Quan camines durant hores sota l’aigua, aquesta diferència deixa de ser teoria i es converteix en experiència.

A partir del relat del dia a dia, aquest capítol reflexiona sobre l’acceptació i la calma que arriba quan deixes de lluitar contra allò que no pots controlar. No es tracta de ser més fort, sinó de ser més clar.

El món als teus peus és un pòdcast sobre la volta al món caminant de l’Enric Luzán, però sobretot és un relat sobre caminar com a manera de viure, d’entendre el temps i de relacionar-se amb el món.

Caminar, escoltar i continuar

El repte | El món als teus peus

En aquest capítol, l’Enric Luzán afronta un dels dies més intensos del viatge.

L’objectiu és clar: arribar a Trieste, trobar-se amb un youtuber i el seu càmera, i completar el repte de travessar Eslovènia en una sola jornada, sortint d’Itàlia i entrant a Croàcia a peu.

Un tram curt sobre el mapa, però una jornada exigent, marcada pel ritme, l’esforç i la pressió de no caminar sol. Aquesta és la primera part del capítol, centrada en el repte i en tot el que implica portar el cos al límit.

A la segona part, l’Enric repassa la seva darrera setmana caminant: l’estat físic i mental, retrobaments després de molts anys, records de l’època d’Erasmus a Pàdua, dies de pluja, matins difícils, patrimoni abandonat i petites històries que només passen quan avances a peu.

El món als teus peus és un pòdcast de viatges, caminades i experiències reals, que segueix la volta al món caminant de l’Enric Luzán, pas a pas, frontera a frontera.

Caminant es comprèn el món, l'exterior i l'interior.