El Mural d'Escola Valenciana

El Mural tanca el seu cicle després de fer ràdio de manera voluntària durant dos anys.

En el mes de maig de 2014 s’enregistrava la primera edició d’aquest programa radiofònic de caràcter mensual que va nàixer després de l’apagada de Radiotelevisió Valenciana i va ser impulsat per Escola Valenciana com a reacció a aquesta orfandat comunicativa. El Mural no pretenia cobrir el buit d’una ràdio territorial, però ha palesat i denunciat la seua absència aprofitant totes les plataformes possibles i cada escletxa en el mapa sonor valencià per tal d’arribar a l’oient. Aquest acurat treball ha rebut el Premi a Millor Programa d’Innovació 2015. Uns guardons que atorga Ràdio Associació de Catalunya entre les propostes de tots els territoris d’àmbit lingüístic per haver sabut combinar l’emissió en ràdios locals i internet, tot convertint el forat deixat per la desaparició de la ràdio pública valenciana en una oportunitat innovadora de presentar la realitat social i cultural de casa nostra.

El Mural ha donat veu als col·lectius afectats per les retallades socials i de llibertats. Cal destacar el reportatge sobre les persones amb dependència o la lluita dels veïns de l’Horta i el Cabanyal; ha denunciat la vulneració de drets fonamentals al Centre D’Internament d’Estrangers de Sapadors a València; ha dedicat un minuciós monogràfic a la lluita de l’Associació Víctimes del Metro; ha mostrat la vida diària dels valencians que resideixen en l’aspra diàspora perquè ací no troben oportunitats laborals; i ha reivindicat l’educació pública fent programes des de centres escolars com el Cremona d’Alaquàs, El Cervantes de València o el Jaume I de Catarroja.

El Mural ha estat fent ràdio amb els alumnes dels centres d’ensenyament que formen part de la Xarxa de Ràdio Escolar creada per Escola Valenciana i que a hores d’ara, continua creixent.

Un dels puntals de El Mural ha sigut la seua tasca de divulgació i promoció de la cultura amb la llengua com a element vertebrador. Les veus de l’artista plàstic Antoni Miró o les dels lletraferits Marc Granell, Vicent Pitarch, Josep Gifreu, Ferran Torrent, Esperança Camps, Xavier Aliaga, Joanjo Garcia, Anna Moner, Carme Miquel, Víctor Labrado, Gemma Pasqual, Núria Cadenes, Joan Olivares, Vicent Usó i tants altres, han mostrat la seua narrativa, assaig i poesia als oients. Especial atenció mereixen les dramatitzacions de relats premiats per la Fundació Sambori interpretats pels actors de doblatge Mari Carme Giner i Francesc Anyó (protagonistes de Son Goku en Canal 9); l’apartat dedicat a la història i la identitat dels valencians en col·laboració amb el Grup Fer Harca format pels historiadors, Vicent Baydal, Ferran Esquilache i Frederic Aparisi o El Mural de la pilota valenciana en què es mostra el ric, extens i polièdric món d’aquest esport nostre.

El Mural ha visitat l’Institut de Tecnologia Química de València que Avelino Corma –Premi Princep d’Astúries i Premi Spiers Memorial 2016 de la Royal Society of Chemistry del Regne Unit– ha convertit en un refugi per a joves investigadors. També ha informat de les produccions de l’audiovisual valencià: el documental d’Albert Montón El cant de les arrels, amb Pep Gimeno Botifarra de protagonista; el portal de informació mediambiental, Samaruc; la sèrie de documentals capitanejats per Juli Esteve, Del Montgó a Manhattan d’InfoTV que narren l’odissea dels emigrants valencians a Amèrica o l’experiència realitzada amb el vaixell Stanbrook rememorant l’últim viatge dels republicans valencians des d’Alacant a l’Orà, en són bons exemples.

La música com a expressió aliada de la ràdio ha estat omnipresent en El Mural amb un estudi que s’hi aproxima a la creació musical i el seu potencial dins de les indústries culturals; una monografia dedicada a la figura d’Ovidi Montllor –que forma part de la Unitat Didàctica per a secundària de les escoles del Comtat i l’Alcoià–; novetats, discogràfiques, entrevistes, festivals… Cal remarcar el Mural de la Fera Ferotge on es fa un recorregut per la història i evolució dels Premis de la Música del Col·lectiu Ovidi Montllor i els seus reptes de futur.

L’emissió radiofònica mensual limita les possibilitats de tractar l’actualitat més immediata. No obstant això, El Mural ha reflexionat de manera més pausada al voltant de temes que afecten els valencians com ara, l’infrafinançament, la corrupció o l’apagada i la futura reobertura d’uns mitjans audiovisuals públics.

En definitiva, durant dos anys, El Mural ha oferit un servei públic, realitzat de manera voluntària per professionals de RTVV amb una dilatada experiència en l’àmbit de la comunicació. No debades, la minuciosa realització sonora i el rigor en l’elaboració de continguts són dues de les seues normes. Cada edició del Mural ha comptat amb el disseny fet expressament per Cèsar Amiguet. Escola Valenciana –la major entitat en defensa de la llengua i la cultura al nostre territori–, és qui ha distribuït cada edició entre les 30 emissores de ràdio locals, culturals i universitàries que l’han emés a través de la Freqüència Modulada, i també en línia. A més, una desena de publicacions digitals l’han penjat als seus webs.

Després d’aquesta riquíssima i esforçada experiència de treball altruista, feta per amor a la ràdio i a la nostra llengua, l’equipet que conforma El Mural: Xelo Ribera, Iñaki Mazkiaran, Pepe Moreno i Amàlia Garrigós, posen el punt final a aquest cicle perquè, tot i que encara seguim sense una ràdio pública, no és possible continuar treballant durant més temps, de manera professional, sense cap freqüència pròpia en FM i sense remuneració econòmica. La situació de l’audiovisual valencià és troba en un estat comatós que és possible revertir si hi ha voluntat i acció política en els pròxims mesos.

El Mural i Escola Valenciana expressen el seu més sincer agraïment i respecte per la tasca que les emissores locals i culturals estan fent des dels seus respectius centres de producció repartits arreu del territori valencià. Gràcies també a la complicitat dels diaris i revistes digitals i de totes aquelles persones que, de manera individual, han escampat els àudios per terra, mar i aire. Eixe és l’objectiu de la gent que fa El Mural: fer ràdio per ser escoltada tot esperant tornar-los a trobar en algun punt del dial perquè… Tot està per fer.

Escola Valenciana està teixint una xarxa de ràdios escolars. A hores d’ara, més d’una vintena de centres educatius s’han sumat a la iniciativa d’introduir la ràdio com a contingut pedagògic i la família de radioescoles va creixent progressivament, des del Pinós (a la comarca del Vinalopó Mitjà) fins a les Coves de Vinromà (a la Plana Alta). Aquesta iniciativa concep la ràdio com una eina més per a transformar i millorar la qualitat educativa.

Usem la paraula per a transmetre i compartir informació, i això ho podem fer com els grans professionals de la comunicació i també, com ho aplica la comunitat educativa a través de Ràdioescola. Una experiència engrescadora en què escoltareu com d’important és la integració de la ràdio en totes les àrees curriculars i nivells educatius. Un mitjà que ofereix eines creatives als alumnes per a jugar, divertir-se, expressar-se, treballar en equip, ser protagonistes amb les seues veus i aprendre.

Vora 120 persones s’han impregnat de les experiències contades per mestres, alumnes i professionals del món de la comunicació en el marc de la I Jornada de ràdio escolar organitzada per Escola Valenciana a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València on han participat fent un programa en directe els alumnes del centre públic de Catarroja, Jaume Primer, els del CEIP Cervantes de València i els del Cremona d’Alaquàs. Els xiquets raonen sobre la crisi econòmica i la corrupció; mostren la seua preocupació pel canvi climàtic i se solidaritzen amb les persones refugiades que creuen la mar per arribar a una Europa que, finalment, els aïlla amb tanques. També interpreten algun conte dels Premis Sambori i proposen inventar el gas de la felicitat per a tothom.

El Mural compta amb la col.laboració de Gemma Lluch, Professora titular en la Facultat de Filologia Traducció i Comunicació de la Universitat de València i Doctora en Filologia. En la Jornada de Radio Escola va fer un Elogi de la Paraula que trobareu al seu bloc temàtic sobre narratives paraliteràries i audiosivuals, pràctiques de lectura en la web 2.0 i literatura infantil i juvenil: http://www.gemmalluch.com/elogi-de-la-paraula/

Lluch afirma que les històries viuen entre nosaltres des del principi de la humanitat. Els éssers humans sempre les hem contades a la família, als amics, als veïns o fins i tot als desconeguts. Amb elles, teníem notícies de terres llunyanes, sabíem per què una tempesta havia acabat amb la collita de tot un any o ens explicaven per què una persona estimada havia mort. L’experiència es converteix en paraula i la paraula, a força de repetir-la, forma una tradició. Una tradició narrativa que ens ha ensenyat a parlar. Com amb els embarbussaments que han iniciat generacions d’infants en el domini de la llengua o els refranys i dites populars. A tall d’exemple escoltareu les veus de Pep Gimeno, Botifarra, i el contacontes Llorenç Gimènez.

La paraula és també memòria de les persones que l’han teixit, que l’han construït amb esforç per a nosaltres. El Mural mostra algunes d’aquestes veus: els homenots Enric Valor i Vicent Andrés Estellés.

Vos imagineu una ràdio pública capaç d’abastir tots els nostres pobles i comarques, que faça programació infantil i que implique en la seua elaboració a les escoles? Doncs, això fou possible en els primers anys d’existència de la ràdio valenciana, Ràdio Nou, amb el programa El Trencanous. Escoltareu el so d’aquella primera i única experiència de programació adreçada als xiquets quan encara no ens havíem submergit en el món digital, en els anys 90 del segle passat, amb Carles Cano, escriptor, contacontes i guionista de la primera edició del Babalà en la televisió valenciana que va idear el Trencanous en la ràdio.

Aquest és el Mural d’Escola Valenciana que porta vora dos anys fent ràdio amb temàtiques que interesen als valencians. Un Mural de veus i de geografies que s’emet per una trentena d’emissores i a través de diverses publicacions digitals. El president de l’entitat cívica, Vicent Moreno, explica com va nàixer El Mural i la iniciativa de bastir la xarxa de ràdio escolar. Les primeres provatures les trobem en la dècada dels 80 quan un dels pioners, Emili Gascó, membre del Col.lectiu d’Ensenyants de la Ribera, va posar en marxa Ràdio Pessic.

La ràdio local i l’escolar van ben agafades de la mà tal i com explica Julio Gómez Vivo, coordinador de Ràdio l’Om de Picassent i de la Xarxa Valenciana d’Emissores Municipals i el CEIP Alfonso Iniesta de Banyeres de Mariola que prepara els seus alumnes durant la setmana per tal de fer un programa en la ràdio del poble els diumenges de matí.

Internet, la web social, ens va portar un joguet nou a casa i a l’escola. En ocasions, hem vist que en comptes de parlar de comunicació parlàvem de programes, d’entorns… Captivats per les màquines no podem oblidar l’essència: la paraula. Adquirir una competència oral i escrita. Treballar per uns ciutadans capaços de comunicar, de posar paraules al que volen. Com diu la professora, Gemma Lluch: La ràdio ens retorna al rovell de l’ou, perquè una paraula val més que 1.000 imatges.

El programa posa la cirereta final amb el disc de Pau Alabajos, L’amor i la ferocitat (editat per Metrònom- Bureo). L’estudiós de la música en valencià, Josep Vicent Frechina, afirma que en aquest nou treball enregistrat a Nasvihlle, Alabajos planteja un concepte diferent, de text i de música, al que ens tenia habituats i interpel.la al públic amb una proposta nova i audaç. Una combinació acurada de la pulsió de l’amor amb la inquietud sociopolítica. Al disc, a banda de sons més elèctrics i de lletres més viscerals i contundents, Pau Alabajos li ret homenatge a tres poetes, Salvador Espriu, Bartomeu Rosselló Pórcel i Vicent Andrés Estellés.

La imatge que fa de capçalera del programa és un disseny de Cèsar Amiguet basat en una fotografia d'una pintada feta pel moviment 'Et menjaria a versos', del que teniu més informació ací: https://ca.wikipedia.org/wiki/Te_comería_a_versos

Escola Valenciana està teixint una xarxa de ràdios escolars. A hores d’ara, més d’una vintena de centres educatius s’han sumat a la iniciativa d’introduir la ràdio com a contingut pedagògic i la família de radioescoles va creixent progressivament, des del Pinós (a la comarca del Vinalopó Mitjà) fins a les Coves de Vinromà (a la Plana Alta). Aquesta iniciativa concep la ràdio com una eina més per a transformar i millorar la qualitat educativa.

Usem la paraula per a transmetre i compartir informació, i això ho podem fer com els grans professionals de la comunicació i també, com ho aplica la comunitat educativa a través de Ràdioescola. Una experiència engrescadora en què escoltareu com d’important és la integració de la ràdio en totes les àrees curriculars i nivells educatius. Un mitjà que ofereix eines creatives als alumnes per a jugar, divertir-se, expressar-se, treballar en equip, ser protagonistes amb les seues veus i aprendre.

Vora 120 persones s’han impregnat de les experiències contades per mestres, alumnes i professionals del món de la comunicació en el marc de la I Jornada de ràdio escolar organitzada per Escola Valenciana a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València on han participat fent un programa en directe els alumnes del centre públic de Catarroja, Jaume Primer, els del CEIP Cervantes de València i els del Cremona d’Alaquàs. Els xiquets raonen sobre la crisi econòmica i la corrupció; mostren la seua preocupació pel canvi climàtic i se solidaritzen amb les persones refugiades que creuen la mar per arribar a una Europa que, finalment, els aïlla amb tanques. També interpreten algun conte dels Premis Sambori i proposen inventar el gas de la felicitat per a tothom.

El Mural compta amb la col.laboració de Gemma Lluch, Professora titular en la Facultat de Filologia Traducció i Comunicació de la Universitat de València i Doctora en Filologia. En la Jornada de Radio Escola va fer un Elogi de la Paraula que trobareu al seu bloc temàtic sobre narratives paraliteràries i audiosivuals, pràctiques de lectura en la web 2.0 i literatura infantil i juvenil: http://www.gemmalluch.com/elogi-de-la-paraula/

Lluch afirma que les històries viuen entre nosaltres des del principi de la humanitat. Els éssers humans sempre les hem contades a la família, als amics, als veïns o fins i tot als desconeguts. Amb elles, teníem notícies de terres llunyanes, sabíem per què una tempesta havia acabat amb la collita de tot un any o ens explicaven per què una persona estimada havia mort. L’experiència es converteix en paraula i la paraula, a força de repetir-la, forma una tradició. Una tradició narrativa que ens ha ensenyat a parlar. Com amb els embarbussaments que han iniciat generacions d’infants en el domini de la llengua o els refranys i dites populars. A tall d’exemple escoltareu les veus de Pep Gimeno, Botifarra, i el contacontes Llorenç Gimènez.

La paraula és també memòria de les persones que l’han teixit, que l’han construït amb esforç per a nosaltres. El Mural mostra algunes d’aquestes veus: els homenots Enric Valor i Vicent Andrés Estellés.

Vos imagineu una ràdio pública capaç d’abastir tots els nostres pobles i comarques, que faça programació infantil i que implique en la seua elaboració a les escoles? Doncs, això fou possible en els primers anys d’existència de la ràdio valenciana, Ràdio Nou, amb el programa El Trencanous. Escoltareu el so d’aquella primera i única experiència de programació adreçada als xiquets quan encara no ens havíem submergit en el món digital, en els anys 90 del segle passat, amb Carles Cano, escriptor, contacontes i guionista de la primera edició del Babalà en la televisió valenciana que va idear el Trencanous en la ràdio.

Aquest és el Mural d’Escola Valenciana que porta vora dos anys fent ràdio amb temàtiques que interesen als valencians. Un Mural de veus i de geografies que s’emet per una trentena d’emissores i a través de diverses publicacions digitals. El president de l’entitat cívica, Vicent Moreno, explica com va nàixer El Mural i la iniciativa de bastir la xarxa de ràdio escolar. Les primeres provatures les trobem en la dècada dels 80 quan un dels pioners, Emili Gascó, membre del Col.lectiu d’Ensenyants de la Ribera, va posar en marxa Ràdio Pessic.

La ràdio local i l’escolar van ben agafades de la mà tal i com explica Julio Gómez Vivo, coordinador de Ràdio l’Om de Picassent i de la Xarxa Valenciana d’Emissores Municipals i el CEIP Alfonso Iniesta de Banyeres de Mariola que prepara els seus alumnes durant la setmana per tal de fer un programa en la ràdio del poble els diumenges de matí.

Internet, la web social, ens va portar un joguet nou a casa i a l’escola. En ocasions, hem vist que en comptes de parlar de comunicació parlàvem de programes, d’entorns… Captivats per les màquines no podem oblidar l’essència: la paraula. Adquirir una competència oral i escrita. Treballar per uns ciutadans capaços de comunicar, de posar paraules al que volen. Com diu la professora, Gemma Lluch: La ràdio ens retorna al rovell de l’ou, perquè una paraula val més que 1.000 imatges.

Sobre el nou disc de Pau Alabajos, L’amor i la ferocitat (editat per Metrònom- Bureo), l’estudiós de la música en valencià, Josep Vicent Frechina, afirma que en aquest nou treball enregistrat a Nasvihlle, Alabajos planteja un concepte diferent, de text i de música, al que ens tenia habituats i interpel·la al públic amb una proposta nova i audaç. Una combinació acurada de la pulsió de l’amor amb la inquietud sociopolítica.

Al disc, a banda de sons més elèctrics i de lletres més viscerals i contundents, Pau Alabajos li ret homenatge a tres poetes, Salvador Espriu, Bartomeu Rosselló Pórcel i Vicent Andrés Estellés.

El mot apoderament deriva de la filosofia de l'empowerment, que té el seu origen en l'educació popular desenvolupada per la sociòloga nord-americana Margaret Shuler, qui l’identifica com un procés, mitjançant el qual, les dones incrementen la capacitat de configurar les seues pròpies vides i el seu entorn. Una evolució en la conscienciació sobre elles mateixes i el seu estatus.

Durant els últims 30 anys, al nostre país s'ha avançat molt en el camí de la igualtat de gènere, però encara hi ha entrebancs per poder assolir la plenitud. Capgirar una cultura tradicional on la dona sempre ha ocupat un segon pla comporta molts anys d'esforç.

El Mural d’Escola Valenciana mostra el treball de diverses dones valencianes que s’hi dediquen amb afany des de les seues variades facetes. L’apoderament d’aquestes dones del segle XXI ha assolit la seua màxima expressió amb noms com el de la veterana periodista, Rosa Solbes. El seu activisme feminista l’ha dut a escriure diverses obres amb visió de gènere. Una d’elles versa sobre la primera dona que va compondre una òpera en valencià, “Matilde Salvador. Converses amb una escriptora apassionada” (Tàndem edicions) o el llibre editat recentment per Publicacions de la Universitat de València, “Maria Cambrils: el despertar del feminismo socialista. Biografia, textos y contextos (1877-1939)”.

La fermesa i la decisió de les dones actuals són hereves del treball socialment transformador de moltes pioneres que no cal oblidar. El Mural li ret un homenatge – de la mà de l’escriptora Mari Carme Sáez- a les “filadores de Velluters”.

Treballadores de la fàbrica dels senyors d’Alpera a València que van tindre la valentia de fer vaga durant un mes, en l’any 1902, per tal de lluitar contra l’explotació laboral que patien.

Fer visible allò que està ocult. Posar-li nom, parlar-ne. Perquè allò que no es diu no existeix. Eixe és l’objectiu de la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de València des d’on s’aplica la Llei de Memòria Històrica recuperant noms de dones significatives en la guia de carrers de la ciutat.

Les desigualtats entre sexes perpetuen les desigualtats en el desenvolupament. Ho explica l’activista dels drets humans, Carmen Garrigós, que ha treballat durant 23 anys en diferents parts d’Àfrica contribuint a l’educació de les xiquetes i lluitant contra l’ablació genital.

El Mural de les dones, té les seues imatges parlades gràcies a la fotoperiodista Eva Máñez, que participa en projectes de l’Associació Dones Objectives on porten a terme iniciatives engrescadores com el calendari 2016 del col.lectiu Per l’Horta amb poemes i retrats de dones que treballen la terra. És el cas de Susanna Ferrando, emprenedora i creadora de l’empresa d’agricultura ecològica Agrofever.

L’equitat de gènere també s’hi treballa en àmbits de la creació, com el teatre, amb dones majúscules com l’actriu Pilar Almeria que gestiona la companyia ‘Teatre Micalet’ des de fa 20 anys; des de la sociolíngüística, emprant un llenguatge administratiu i educatiu inclusiu; des del món universitari on també hi trobem desigualtats de gènere més diluïdes; des de la investigació científica, amb el testimoni de Pilar Mateo, una de les millors expertes del món en malalties endèmiques, que ha estrenat la sèrie Microasesionos en el Canal Historia; des de l’esport, en àmbits tan masculins com la pilota valenciana on les germanes Anna i Noèlia Puertes de Beniparrell, trenquen esquemes jugant al raspall; dones músics, professionals, procedents de les bandes, instrumentistes, cantants… També hi ha sostres de cristall en l’art. El col.lectiu Fusa Activa que té una pàgina musical feminista asegura que en aquest sector també existeix el patriarcat. Han creat una base de dades que inclou formacions, músics i projectes on les dones hi participen. Alguns dels exemples són el grup d’Agres, Esir o la banda Pupil.les dilatives.

La representació i la participació paritària de les dones en les estructures de poder les posem en solfa quan parlem de falles on les dones són majoria en el cens. Enguany, per primera vegada, dos d’elles formen part de la Junta Central Fallera.

El Mural s’instrueix visitant “La Rossa, llibres en Femení”. Una llibreria que naix per donar visibilitat a les escriptores i il.lustradores. Posem la cirereta final gaudint de la bellesa dels versos de Maria Mercè Marçal i de la saforíssima, Maria Josep Escrivà.

Des del Mural Ràdio, treballem per a fer efectius els drets socials i culturals de les dones i eradicar les discriminacions per raó de sexe promovent l’equitat de gènere, l’apoderament de les dones, la seua autonomia i el seu lideratge.

(Agraïments a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània per haver-nos cedit l’espai per poder enregistrar El Mural).

A Josep Lluís Bausset, Gran cronista de la pilota valenciana i pioner de la ràdio en valencià.

El Mural del mes de febrer fa una aproximació al ric, extens i polièdric món de la pilota valenciana des de diversos vessants: la promoció de l’esport de base des de la Federació, les escoles i els clubs. La formació al centre d’especialització, la vigència vibrant dels seus jugadors, els mites i les llegendes, la posada en valor dels trinquets i sobretot el repte de crear nous corrents de comunicació que seduïsquen al públic del present i el futur.

La pilota valenciana és més que un esport: és la vida a peu de carrer. És la identificació amb el fet de ser valencià. Les imbricacions entre llengua i pilota són intenssísimes i variades segons les comarques. El valencià ha sigut sempre la llengua del joc de pilota i fins els anys 50 els trinquets eren un dels fonaments de la sociabilitat valenciana. No és cap casualitat que en els llocs on ha retrocedit la llengua han desaparegut també els trinquets. Trinquets i carrers configuraven la plaça del poble on es construïen prestigis i reputacions. Així ho explica el lletraferit Víctor Labrado, autor de l’obra ‘No mataràs’ (Bromera). Un dels últims exercicis de literatura que hi ha hagut darrerament per retratar la vida d’un mite del raspall, Pepe el Carinyo de Rafelcofer, jugador en els anys 30 del segle passat, l’època contemporània de més entronització dels pilotaris: el nen de Murla, Malonda d’Oliva o Godofredo de la Font, en són alguns dels noms destacats.

En el Mural sentireu les veus de personatges i llegendes del món de la pilota. Les d’abans: Rovellet, Malonda, Fredi o Genovés. I les d’ara: Soro III i Puchol II. Dues generacions diferents de pilotaris. Els primers mostren el seu amor per l’esport i evoquen moments de glòria; i els segons afirmen que estan més formats acadèmicament que abans, tot i que els seus predecessors eren molt més rics. I és que la situació professional dels jugadors de cartell és una de les urgències que cal reorientar per dignificar-los. La pilota depén dels recursos públics i quan les subvencions no arriben i els patrocinis cauen es produeix l’enfonsament. Ha sigut un empresari qui ha fet el miracle comprant la catedral de la pilota i fent un préstec personal sense interessos perquè els jugadors puguen cobrar. José Luís López, l’amo del trinquet de Pelayo explica com va transcórrer el procés de compra del buc insígnia de la pilota fins que l’administració puga adquirir-lo i passe a ser de titularitat pública. Des de la Direcció General d’Esports, Josep Miquel Moya afirma que hi ha un milió d’euros per a la remodelació i millora dels trinquets ja existents i 4000.000 més per enllestir les infraestructuras bàsiques que envolten el trinquet del complex inacabat de la Ciutat de la Pilota. Moya dibuixa en El Mural el full de ruta a seguir. Per donar estabilitat a l’esport s’ha constiuït una comissió de treball on tots els estaments hi estan presents amb l’objectiu de crear una fundació.

No hi ha pilota sense travesses? Sobre la tradició arrelada de les apostes i els canvis que s’han de produir en el segle XXI per tal que la pilota reviscole i torne a tindre el protagonisme que es mereix, en parlen trinqueters com Balduino de Llosa de Ranes i gent imprescindible dels clubs com Vicent Malonda d’Oliva.

L’esport o el joc de pilota ha arribat a tindre més de vint modalitats. El professor de sociologia esportiva, Víctor Agulló ens fa de guia pels indrets de la nostra geografia i ens instrueix sobre els seus origens fa més de 700 anys en terres valencianes i com ha sigut l’evolució fins els nostres dies.

L’ecosistema de la pilota hui en dia té tres eixos que se sustenten des de la promoció de l’esport de base: l’escola i els clubs, els aficionats i els jugadors professionals. Tres ingredients que es retroalimenten. La Federació de Pilota Valenciana que depén de la Generalitat, n’és una pota fonamental. Gestiona el programa Pilota Escola en 321 centres educatius i el Centre d’Especialització de Pilota, CESPIVA, la pedrera dels jugadors del futur. També coordina la selecció valenciana en les partides de pilota a nivell internacional. Tota aquesta estructura potencia l’afició. Un públic necessari per omplir els trinquets. Per a seduir-lo cal que les partides siguen visibles. Una visibilitat transversal que només li la pot donar una ràdio i televisió públiques que siguen capaces de tractar el nostre esport al mateix nivell que la Champions League. Actualment, la presència de la pilota en els mitjans de comunicació està servida amb comptagotes. Només el diari digital Pilota Veu es dedica exclusivament a informar-ne. El seu lema, ‘la pilota és més que un esport’, ens mostra el camí a seguir a través del seu impulsor, Ricard Sentandreu. En aquest sentit hi ha qui clama per un activisme al ciberespai. Helena Malonda, de la nissaga dels Malonda d’Oliva, demana que ens envisquem a les xarxes socials perquè del tuit al trinquet hi ha només un pas.

Aquest Mural radiofònic és un trinquet il.lustrat amb les veus dels marxadors, feridors i jugadors d’escala i corda i de raspall; dels professors i els alumnes; i també de les dones que hi juguen i de les mares de figures com Waldo. És El Mural de les ‘Cançons al dau’ una iniciativa de l’empresari LLuís Planes per unir la música i l’esport . Els sons que ens endinsen en un univers polièdric resseguint l’activitat dels centenars de clubs; mostrant interés per la nova càtedra universitària de la pilota valenciana; posant en valor el patrimoni arquitectonic dels nostres trinquets i la creació artesanal mil.lenària de pilotes de vaqueta i didals. La pilota valenciana és BIC, Bé d’Interés Cultural, i és el moment de reivindicar a les institucions públiques que tinga un futur sòlid.

Tots tenim l’esperança i al mateix temps el deure

de posar­hi la carn, l’esperit, la consciència,

en aquesta empresa molt més que identitària,

perquè apel?la al proïsme i ens exigeix el màxim

per tornar­nos l’orgull de ser, precisament,

el que encara no som: valencians de ple dret;

ens hi juguem la Vida. Ja ho deia el rei en Jaume

fa gairebé vuit segles: «Vergonya, cavallers,

vergonya!». Ja no hi ha camí de tornada.

Cal fer­hi les travesses, apostar fort pels rojos

o pels blaus. Va de bo, cavallers, va de bo!

(Raspall, de Juli Capilla. Editat per Bromera.

XXVII Premi Roís de Corella de Poesia Ciutat de València.)

La Xarxa Ràdio Escola, els premis Ciutat d’Alzira, la narrativa de Bromera i els 10 anys del Voluntariat pel Valencià estrenen la primera edició de l’any 16 en El Mural.

‘Sense cultura no hi ha canvi real en aquest país’, afirma el president de la Generalitat Valenciana, davant del micròfon del Mural. Ximo Puig ens revela el títol del llibre que té a la tauleta de nit i recomana tindre sempre a mà els nostres: Estellés, Fuster i Ausiàs March. En el primer Mural de l’any 2016 li preguntem directament al president si tindrem una ràdio pública, vertebradora i en valencià.

La ràdio com a eina creativa d’aprenentatge en les escoles està ben present en aquesta edició. La Xarxa ‘Ràdio Escola’ que porta endavant l’entitat cívica Escola Valenciana està en marxa en 40 centres escolars públics de tot el territori. Els alumnes del CEIP Jaume I de Catarroja (Horta Sud) en són un bon exemple. Xiquets i xiquetes, entre cinc i onze anys, canten, toquen instruments, reciten poesia, dramatitzen contes del Sambori i fan un informatiu des dels seus estudis instal.lats al col.legi per al Mural. Una experiènca engrescadora que mostra la potencialitat de la ràdio.

Ja fa 27 anys que se celebren els Premis Literaris Ciutat d’Alzira i el seu actual alcalde, Diego Gómez ens parla d’aquesta convocatòria literària i social amb una espurna d’emoció. El president de la Fundació Bromera, Josep Antoni Fluixà, recorda com va náixer i com ha evolucionat un dels Premis literaris més importants en la nostra llengua.

Volem començar l’any llegint i recomanant la narrativa publicada per Bromera: En ‘El temps és mentida’, Premi de Novel.la en l’edició número 27 dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira, el seu autor, Joanjo Garcia, ens fa un tast del contingut on el protagonista relata com de difícil és rescatar els paisatges de la infantesa perquè molts d’eixos espais han sigut fulminats per la corrupció. En eixe recorregut també denuncia amargament la passivitat social davant els maltractaments a les dones.

De violència també en parla LLuís Miret en ‘L’ombra del mal’, 26é Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira. Situada en el segle XVII, l’obra descriu com després de l’expulsió dels moriscos les terres queden ermes i sense treballar i la noblesa entra en crisi. Hi ha una part d’aventures amb cavalls, trabucs i roders i una altra de novel.la negra on els crims se succeixen i on cal resoldre un misteri.

'10 de 2' és el llibre d' Escola Valenciana que aglutina, de manera literària, les experiències de les parelles lingüístiques que s'han relacionat per aprendre valencià durant els 10 anys de recorregut del Voluntariat pel Valencià. Un recull de 10 relats d'autores i autors valencians procedents de diverses comarques i amb diferents accents que han creat narracions basades en fets reals o ficticis i que mostren com els intercanvis entre voluntaris i aprenents poden convertir-se en una exposició corprenedora de relacions emocionants, colpidores, riques, fascinants, divertides, sensuals... Amb el talent i la generositat de Carles Alberola, Gemma Pasqual, Maria Josep Escrivà, Anna Moner, Pepa Guardiola, Carme Miquel, Joan Olivares, Francesc Gisbert, Manolo Civera, Joan Borja i Jordi Querol. El director artístic d'Escola Valenciana, Cèsar Amiguet ha dissenyat el llibre, la tipografia dels titulars és de l'alzirenc Rafa Jordán, i Edicions 96 ha col·laborat en la producció editorial. De manera que podem dir que aquest és un producte 100% valencià.?

La banda sonora del Mural la posa Eva Dénia amb el seu últim treball ‘Quan abril era abril”. Un ramell de 12 cançons (la major part són composicions seues). Una delícia extrema on apareix, de manera natural, tota la seua vida musical: des del jazz o la brasilera, fins a la tradicional valenciana i la chançon française. És un treball molt viu concebut a duo amb el violoncell de Merxe Martinez. Però al disc trobareu la mà del seu germà Carles Dénia i la col.laboració dels músics que l'han acompanyada al llarg de la seua trajectòria: Toni Belenguer, José Luis Porras, David Gadea o LLuna Aragón. Eva presenta el disc, fil per randa, amb la seua pròpia veu.

Una altra dona, Ainoa Ferrer, que forma part de la nova remesa de músics joves que peguen fort, lidera la banda castellonenca Tirant lo Rock i ens ofereix la rebel.lia del disc ‘Massa Cops’.

Pep Gimeno, Botifarra, ens parla del disc,’ A un home que ve del poble, ningú fa abaixar la cara’ creat amb el compositor i pianista, Pau Cháfer.

En el 2016 seguim fent Mural amb una trentena d’emissores col.laboradores i diverses publicacions digitals. Gràcies per la complicitat!

Volem començar l’any llegint i recomanant la narrativa publicada per Bromera: En ‘El temps és mentida’, Premi de Novel.la en l’edició número 27 dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira, el seu autor, Joanjo Garcia, ens fa un tast del contingut on el protagonista relata com de difícil és rescatar els paisatges de la infantesa perquè molts d’eixos espais han sigut fulminats per la corrupció. En eixe recorregut també denuncia amargament la passivitat social davant els maltractaments a les dones.

De violència també en parla LLuís Miret en ‘L’ombra del mal’, 26é Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira. Situada en el segle XVII, l’obra descriu com després de l’expulsió dels moriscos les terres queden ermes i sense treballar i la noblesa entra en crisi. Hi ha una part d’aventures amb cavalls, trabucs i roders i una altra de novel.la negra on els crims se succeixen i on cal resoldre un misteri.

La banda sonora del Mural la posa Eva Dénia amb el seu últim treball ‘Quan abril era abril”. Un ramell de 12 cançons (la major part són composicions seues). Una delícia extrema on apareix, de manera natural, tota la seua vida musical: des del jazz o la brasilera, fins a la tradicional valenciana i la chançon française. És un treball molt viu concebut a duo amb el violoncell de Merxe Martinez. Però al disc trobareu la mà del seu germà Carles Dénia i la col.laboració dels músics que l'han acompanyada al llarg de la seua trajectòria: Toni Belenguer, José Luis Porras, David Gadea o LLuna Aragón. Eva presenta el disc, fil per randa, amb la seua pròpia veu.

La ràdio com a eina creativa d’aprenentatge en les escoles està ben present en aquesta edició. La Xarxa ‘Ràdio Escola’ que porta endavant l’entitat cívica Escola Valenciana està en marxa en 40 centres escolars públics de tot el territori. Els alumnes del CEIP Jaume I de Catarroja (Horta Sud) en són un bon exemple. Xiquets i xiquetes, entre cinc i onze anys, canten, toquen instruments, reciten poesia, dramatitzen contes del Sambori i fan un informatiu des dels seus estudis instal.lats al col.legi per al Mural. Una experiènca engrescadora que mostra la potencialitat de la ràdio.