El segrest

Hi ha històries que queden clavades en l'imaginari col·lectiu. El 20 de novembre del 1992 va ser segrestada Maria Àngels Feliu, farmacèutica d'Olot i mare de tres fills. Va passar 16 mesos tancada en un forat. Quan ja l'havien donat oficialment per morta, un dels segrestadors la va alliberar d'amagat de la banda. Segur que et sona la història però mai ningú, fins ara, no l'havia explicada de manera completa. Carles Porta recopila les peces d'un segrest que va commocionar l'opinió pública i construeix una narració que aprofundeix en la traumàtica experiència que va viure Maria Àngels Feliu.

El divendres 20 de novembre del 1992, Maria Àngels Feliu Bassols, farmacèutica d'Olot, és segrestada al pàrquing de casa seva. Se l'emporten amb el seu propi cotxe i una veïna i els escombriaires presencien la fugida del vehicle. Els familiars es posen a buscar el Renault 25 de la farmacèutica per tot Olot.

Els segrestadors porten la Maria Àngels d'Olot a Sant Pere de Torelló. La van passant d'un maleter de cotxe a un altre i fan voltes per la muntanya per despistar-la. Truquen als familiars per dir que està segrestada i que no avisin la policia, però ja és massa tard. El marit de la farmacèutica ja ha anat a denunciar-ho a la policia local.

La Maria Àngels torna a ser a casa de Ramon Ullastre, a Sant Pere de Torelló. Amb l'ajuda de Sebastià Comas, cambrer de Vidrà, la baixen al soterrani embolicada amb una manta i la tanquen en un forat excavat a la paret que serà la seva presó durant 16 mesos. A Olot encara hi ha qui pensa que potser només és un robatori, perquè la farmacèutica portava a sobre les targetes de crèdit i la recaptació de la setmana.

El 21 de novembre, l'endemà de la nit del segrest, dos agents municipals troben el Renault 25 de la Maria Àngels abandonat a la zona del Triai. El jutge dona el cas primer als municipals però la Guàrdia Civil s'enfada i comença una picabaralla més o menys diplomàtica entre cossos policials.

La notícia s'estén a tots els mitjans de comunicació. El 22 de novembre, els pares de la Maria Àngels reben la trucada d'un suposat segrestador demanant una entrega de diners al pont de la Ceràmica d'Olot. Deixen dos milions de pessetes en un contenidor d'escombraries i, per ben poc, no acaben destruïts. Dels segrestadors, ni rastre.

Arriben desenes de trucades i informacions i comencen a aparèixer els primers sospitosos. La Guàrdia Civil ha estat designada policia judicial per dirigir la investigació. La hipòtesi principal és que es tracta d'algú de la zona i es descarten implicacions terroristes. El 23 de novembre, el pare de la Maria Àngels rep una trucada que el cita a la porta d'una fàbrica tancada d'Olot. Agafa roba per si es pot intercanviar per la filla.

La Maria Àngels segueix arraulida al forat sense voler menjar res. El 27 de novembre, Ramon Ullastre envia un sobre des de Madrid que conté una cinta de casset amb la veu de la farmacèutica. Aquell mateix dia, un suposat segrestador truca a l'empresa Hijos de José Bassols SA i demana 25 milions de pessetes que s'han d'entregar al pont de Besalú. No es presenta ningú a recollir els diners.

El 2 de desembre, Carme Colom, amiga de la segrestada, rep el sobre amb la cinta de casset que conté la veu de la Maria Àngels, que ja fa quinze dies que està tancada al forat. El 4 de desembre, una de les denúncies dels veïns assenyala l'agent Toni Guirado i els segrestadors es comencen a neguitejar. La Maria Àngels segueix a la ràdio la manifestació convocada per l'Ajuntament d'Olot per demanar el seu alliberament, que aplega 11.000 persones.

Els investigadors no saben quina trucada pot ser bona i es fan un fart de seguir pistes falses. A la Maria Àngels li posen un altaveu amb la ràdio engegada les 24 hores a dins del forat per on va seguint totes les novetats sobre el cas, com ara que la família Feliu contracta al detectiu privat Eugenio Vélez Troya. El 16 de desembre, la farmacèutica s'assabenta de l'ingrés de la seva mare per problemes cardiovasculars.