La figura de l’hereu ha condicionat el sistema hereditari català i ha esdevingut una de les tradicions més nostrades des de fa segles. El seu paper, com el de la pubilla o els cabalers, ha estat clau en la transmissió de masos i propietats. A diferència d’altres sistemes hereditaris, com el del País Basc, a Catalunya el primogènit rebia sistemàticament el gruix del patrimoni familiar.
L’objectiu era garantir la integritat de les terres i donar una seguretat que evités possibles conflictes i enfrontaments. No era un sistema perfecte, i de fet generava en ocasions tota una casuística de situacions potencialment conflictives.
Què era i com funcionava la figura tradicional de l’hereu? Quina lògica hi havia al darrere? Podien heretar les dones? I quin rol jugaven elles en el manteniment i expansió dels masos catalans?
Són algunes de les preguntes que avui compartirem a la seu del Museu d’Història de Catalunya amb Llorenç Ferrer Alòs, Catedràtic i doctor en Història Contemporània a la Universitat de Barcelona. És també  expert en Història de la familia, història agrària i història del treball, entre d’altres especialitats.