El Tamborí

VALÈNCIA. Mentre el món es paralitzava per la por a un col·lapse informàtic universal, alguna cosa estava canviant al raspall. Fa 22 anys, el canvi de mil·lenni va portar una regeneració al trinquet de la qual ara disfrutant l’aficionat. Les pilotades de Vicent, José, Salelles II, Iván o Murcianet són només alguns exemples d’este efecte 2000, el més fructífer de la pilota.

VALÈNCIA. Els jugadors imprescindibles, els pilotaris indispensables. El pilar que sustenta un equip, el colp que alça una partida, la clau d’una victòria. Els mitgers. Xatet de Carlet, Solaz, Tato, Dani, Sarasol II i Grau, però també José María, Oñate, Voro o Tino. El Xato de Pedreguer, Mora de Moncada, Miguel Caña de la Pobla, Ruiz de Museros, el Gat de l’Eliana. I, sobretot, Jesús, Salva, Javi, Félix, Tomás II, Nacho, Raül, Santi, Héctor i Pere. Mitgers.

VALÈNCIA. Un moviment imparable. Un fenomen contagiós. Centenars de dones valencianes s’han calçat les sabatilles i s’han posat a jugar. Arrossegades per les seues filles, han deixat de ser espectadores en l’escala per a ser protagonistes en la canxa. Mares, filles, germanes, cosines, amigues… Companyes. Noves jugadores, sense edat ni condicions, que estan ampliant i enfortint la base, la xarxa d’afició i diversió que sosté la pilota.

VALÈNCIA. Arrels, patrimoni i estima. Els clubs de pilota mantenen i multipliquen l'afició, la passió per la pilota als carrers dels nostres pobles. Tones d’esforç silenciós i entrega desinteressada les quals es reflecteixen en cada partida, en l’orgull dels seus veïns i veïnes. La dels clubs de pilota és una llavor impagable que marca el camí del futur.

VALÈNCIA. Com en aquells memorables duels dels millors westerns, huit trios es veuen les cares en la competició amb més essència de l’escala i corda. I només en pot quedar un. El Tamborí analitza i repassa les opcions dels 24 protagonistes que ja cavalquen cap al títol. Llums, càmera i acció. Ens espera una Lliga de pel·lícula.

VALÈNCIA. Després de superar adversitats inèdites en la seua centenària història, la pilota valenciana s’enfronta amb esperança a un nou any ple d'incerteses. Des del Tamborí llancem la vaqueta amb força, en forma de desitjos, amb el propòsit de guanyar, també, la partida del futur.

VALÈNCIA.  La història del nou i flamant campió de "l’escala i corda" va començar una vesprada qualsevol al carrer Meravelles de Vinalesa. Mentre aquell xiquet de cabells rossos aprenia a ferrebotar la pilota contra la paret de sa casa, son pare es convertia en figura del trinquet i el seu iaio, el tio Valero, es dedicava en cos i ànima a revifar la pilota al poble. El Tamborí llança hui la pilota fins al cel, o allà on estiga el tio Valero, per contar-li que el seu nét, aquell menut aprenent de jugador, s’ha convertit en Puchol II. Un campió en majúscules. 

VALÈNCIA. Arriba la final del campionat Individual. El gran moment de la temporada. La partida esperada per tots. Però, què és una final del mà a mà? Què significa? Què sent un pilotari quan està jugant-la? Com es viu el dia d’abans? I el de després? Soro III, Pere Roc II, Daniel Ribera, Julio Marrahí, Ana Puertes, Santi de Finestrat, Waldo Vila i ÁlvaroNavarro ho expliquen en El Tamborí. Puchol II i De la Vega ho disfrutaran i ho patiran ben prompte.

VALÈNCIA. Sense públic i a porta tancada. Així està disputant-se el campionat Individual al trinquet com a consequiència de les mesures per contindre el Covid-19. Una situació anòmala,inèdita en la milenària història de la pilota amb la qual es transforma l’essència del joc. De fet, els pilotaris que busquen el títol hauran d’enfrontar-se i superer el pitjordels rivals possibles a un trinquet: el silenci.

VALÈNCIA. Grau va ser l’últim. Més de 20 anys després, cap jugador nascut a la ciutat de València ha estat capaç de proclamar-se campió del mà a mà, la gran corona de la pilota. I el més greu és que cap pot intentar-ho. Amb la retirada d’Ismael Vidal “Fageca”, ja no queden pilotaris a la ciutat. Cap. La dada és terrible: dels 32 jugadors que enguany disputen el campionat Individual cap és de la ciutat. Pelayo, la catedral de la pilota, el trinquet més emblemàtic, continua viu al cor de la capital, però és una font seca de pilotaris. No queden jugadors de València. Han desaparegut. Per què? On estan? Tornaran?