Aquest dissabte 11 de gener a la sala Razz 3 els barcelonins MELTEM presenten el seu primer llarga duració, MARE NOSTRUM i al Temple del Gos estem honrats de què hagin volgut passar primer per la nostra cova. Defugint l'etiqueta de l'orientalisme perquè per a ells els sons mediterranis no són exòtics sinó intrínsecs, és una evidència que el power trio (al principi duo) fundat per Dani Pozuelo (amb una Demo prèvia el 2022) navega amb un vaixell de plom per les aigües de Tartessos fins a Constantinoble. Que el seu treball s'anomenés Mare Nostrum era una qüestió de sumar 2+2... i si a sobre li afegeixes l'entrada a la formació fa dos anys del mític Pep Carabante, tant a la veu com a la bateria i percussions vàries, el que et trobes és precisament això, una banda metall, o stonner dooom o no sé què però plena d'atmòsferes trianeres al més pur estil Atavismo o de la psicodèlia Anatòlica. "Tretze" evoca la invasió otomana de Menorca el segle XVI amb una èpica sonora que firmarien els mateixos Udol o Santacreu, "Cúrcuna" no és un jenjibre, no, és una sonoritat per si mateixa, un ritme, un patró de l'orient mitjà i un tema instrumental ple de percussions hipnòtiques, un trance sufí a base de repeticions girovagues fins al revolt final en una clatellada que et deixa pentinat. "Mandrágora" és una swift de més de 14 minuts amb la lògica de diversos temes en un, musculosa, delicada i elegant a parts iguals. Mare Nostrum es tanca amb "Oasi" que no enganya i que resulta una remans de pau després d'un llarg viatge per l'Egeu fugint de ciclops o monstres de tres caps a l'estret d'Escil·la i Caribdis. MELTEM en resum és una banda honesta en aquesta emergent escena barcelonina del rock diguem-ne gruixut, que com ens agrada dir al Temple, treballen les seves cançons i les seves sonoritats amb el carinyo d'un artesà. Les cançons de Mare Nostrum són peces d'orfebreria pesada que el dissabte vinent, a Razz, no us podeu perdre de cap de les maneres.