Una de les gràcies i un dels objectius principals de la secció de les Cintes de Casset del Temple del Gos és aprendre. Tot i ser més fans d'escoltar àlbums sencers que de les famoses playlist de la xavalada, quan un dels músics de l'escena de Barcelona venen a la ràdio per portar-nos la seva cinta els membres del Temple del Gos sentim aquella emoció de degustar coses noves... a la merda l'algoritme... res millor que l'algoritme humà d'un músic exposant perquè tal banda o tal cançó li toca la fibra i nosaltres, doncs clar, llibreta i boli.

Aquest va ser el cas encara no fa un any de la cinta de l'Eugeni Pulido, i una de les seves tries, OM. El líder de Santacreu deia el seu dia que OM li va semblar una proposta impactant i ens ha faltat temps a dedicar-li un monogràfic a la banda de San Francisco amb la seva presència a RSK Ràdio, com no podia ser d'una altra manera.

OM, la vibració natural de l'univers, la banda d'Al Cisneros no només va impactar l'Eugeni sinó que al Temple del Gos ens impressiona la seva originalitat només amb un baix, una bateria i uns teclats, la seva capacitat de crear atmosferes denses com el fum de l'herba, i fosques pròpies d'una psicodèlia doom postmoderna. Però és que el revestiment estètic de tot l'imaginari dels OM també és per emmarcar perquè està guapíssim que aquesta sonoritat Cisneros l'acoloreixi amb un misticisme i una espiritualitat lírica que et fa viatjar des d'Abissínia al Tibet passant per Bizanci. OM, Eugeni i El Temple del Gos... cascos, sofà... tanca el llum.