Al Temple del Gos ens agrada pensar que a vegades servim perquè bandes locals i emergents puguin difondre els seus treballs, però el cert és que acostumem a ser de poca ajuda perquè ens escolteu quatre gats, potents però quatre. El tema és que a aquestes bandes en realitat no els cal la nostra ajuda de merda perquè són suficientment bones per si mateixes, però fa que aquests quatre gats tingueu el privilegi de ser els escollits per degustar-les sovint quasi per primera vegada. 

Aquest és el cas dels Vatua, que en persona i de la mà del Manu (Psychotropic Swamp, Pata Liebre i habitual del Temple) i els dos Adris, ens presenten el seu primer treball, l'homònim Vatua (Novembre de 2025, Amplifire Studios).

La proposta dels barcelonins amb aquests 7 temes de debut és la d'un rock clàssic en català que transita des de l'èpica hard rock a l'stoner "from the deaf" passant per riffs a lo jumping jack flash. Les harmonies vocals de l'Adrià Mondaray són molt xules, melòdiques i enèrgiques a parts iguals, la base de la bateria del Ramón i de l'Adrià López al baix (també Psychotropic Swamp) empenyen la banda com una locomotora sobretot en un munt de temes que després d'interludis es converteixen en una segona cançó dins la cançó, i aquí amics, si, aquí és quan el gran Manu Cano deixa anar la bèstia dels seus fuzz i els seus wa was donant-li a la banda l'empenta final cap a colors bluesies i quasi psicodèlics marca de la casa. Apunteu bé, Vatua, perquè amb una mica de sort en sentireu a parlar... de moment aquí els teniu al Temple perquè ens parlin ells i la seva música.