A la Tàrrega del 1348, en plena crisi provocada per la pesta negra, la comunitat jueva va patir un pogrom brutal que va causar unes tres-centes víctimes. Ara la ciència ha obert una nova finestra sobre aquell episodi tràgic. Parlem amb la investigadora Laura Pallarès-Vinya (UAB), d’un estudi publicat a la revista Genes, que analitza l’ADN de restes humanes trobades a les fosses comunes del cementiri jueu de les Roquetes de Tàrrega. La paleogenòmica permet reconstruir la història genètica d’aquella comunitat medieval i revela connexions amb altres poblacions jueves d’Europa i del Mediterrani, aportant noves pistes sobre la història compartida de les poblacions que van habitar Catalunya.
A la segona part del programa ens endinsem en la memòria de la Guerra Civil. Conversem amb la historiadora de la literatura Maria Campillo sobre el seu llibre La brigada del vidre (L’Avenç). A través dels textos escrits per joves soldats republicans, aquest volum recupera les veus d’una generació d’estudiants que van anar al front amb llibres a la motxilla i amb la consciència que la guerra no era una aventura heroica, sinó una experiència que podia trencar una vida per sempre.

L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Ens endinsem en una novel·la clau del segle XIX: L’hereu Noradell de Carles Bosch de la Trinxeria, recuperada ara per l’editorial Barcino amb una nova edició crítica a càrrec del filòleg Josep Camps.
L'obra, ambientada en el món rural empordanès en temps de la fil·loxera, continua parlant-nos avui: les tensions entre camp i ciutat, la política catalana a Madrid i la desaparició d’un món rural que l’autor va voler preservar a través de l’escriptura. Després entrevistem a la investigadora Ethel Allué (IPHES Cerca), per parlar del projecte internacional ARCHBOTANKA, que estudia la relació entre humans i plantes a partir de restes de carbó vegetal trobades en jaciments arqueològics. Des de Catalunya fins a Sri Lanka, la recerca combina arqueologia, etnografia i educació per entendre com les societats del passat gestionaven recursos tan essencials com la llenya i el foc. Un episodi que connecta literatura, paisatge i ciència per recordar-nos que, de vegades, per entendre el present cal mirar amb atenció tant els clàssics com les cendres del passat.

L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Al Tren de la Història ens acostem a una part invisible de la història. A l’exposició “Maternitat interrompuda” de la Seu d’Ègara (Terrassa), dues troballes excepcionals permeten reconstruir històries de fa més de mil anys: els esquelets de dues dones d’època carolíngia enterrades amb els seus nadons. L’arqueòloga i conservadora del Museu de Terrassa Gemma García Llinares i l’antropòloga de la UAB Maria Molina Moreno expliquen com la combinació d’arqueologia, antropologia i noves tècniques científiques permet avui interpretar aquestes restes humanes i comprendre millor com les societats medievals afrontaven la maternitat i la mort. A la segona part del programa ens endinsem en la nissaga dels Domènech, una família d’arquitectes que, des del modernista Lluís Domènech i Montaner fins a les generacions actuals, ha deixat una empremta profunda en l’arquitectura i en la història contemporània de Catalunya. En parlem amb Lluís Domènech Girbau, autor del llibre Els Domènech, una nissaga d’arquitectes.

L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Barcelona és una ciutat plena de rastres ocults, històries petites i detalls que sovint passen desapercebuts. Conversem amb David Martínez, autor de Històries de Barcelona (Viena Edicions), un llibre que recull episodis sorprenents, racons oblidats i fragments de memòria urbana que ens ajuden a mirar la capital catalana amb uns altres ulls. A la segona part del programa, posem el focus en la història contemporània amb Jaume Claret, editor del volum El franquisme, que recupera textos de Josep Fontana. Parlem del llegat d’un dels grans historiadors del país, de la necessitat de pensar històricament i de per què conèixer bé la dictadura és imprescindible en un moment en què proliferen els discursos de blanquejament del franquisme.

L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Primer, descobrim la figura d’Agustí Duran i Sanpere, historiador i arxiver decisiu per entendre la preservació del patrimoni documental de Catalunya i el paper fonamental dels arxius en la construcció de la història. A partir de l’exposició que li dedica l’Arxiu Nacional de Catalunya, revisitem la trajectòria d’un home que va dedicar la vida a salvar i ordenar la memòria del país. A la segona part del programa, conversem amb la historiadora Isabel Segura sobre les Jornades Catalanes de la Dona de 1976, una mobilització massiva que va reunir milers de dones a Barcelona en un moment clau de la Transició. Aquells dies van obrir espais de debat, reivindicació i llibertat que marcarien el futur del moviment feminista a Catalunya.

L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Viatgem per dues formes de preservar el passat a través del món digital. Primer, conversem amb l’historiador David Cao sobre Memòries de Combat, un portal que cartografia monuments, commemoracions i noms de carrers vinculats a la memòria de les guerres carlines. Després, parlem amb Carme Clusellas, directora del Museu d’Art de Girona, sobre la posada en línia del fons d’art del diari Avui, una col·lecció excepcional nascuda del compromís d’artistes amb el primer gran diari en català de la democràcia.

L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Recuperem la figura fascinant de Carles Bosch de la Trinxeria, excursionista, escriptor i gran observador del món rural del segle XIX. A partir del llibre Bosch de la Trinxeria, el gourmet de la Jonquera, conversem amb l’historiador Joan de Déu Domènech sobre la seva mirada curiosa, la passió per la natura, la caça, la pesca i la gastronomia. Un testimoni privilegiat d’una Catalunya que estava canviant. L’arqueòloga Esther Gurri, del Museu de Badalona, ens explica què revela la cistelleria sobre la vida quotidiana de les primeres comunitats humanes: tècniques mil·lenàries, materials vegetals i objectes essencials per transportar, guardar o pescar que van ser clau per al desenvolupament de les societats antigues i que encara fem servir.

L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Conversem amb Sílvia Marimon sobre el seu llibre Inventari d’històries silenciades (Eumo Editorial), un recorregut per 25 objectes que permeten recuperar trajectòries de dones esborrades del relat oficial. De pintures rupestres reinterpretades a cotes de malla medievals, de llevadores del segle XVIII a figures com Juliana Morell o Clotilde Cerdà, el programa reivindica la microhistòria com a eina per repensar el passat amb mirada crítica. A la segona part, el director del Museu d’Història de Catalunya, Jordi Principal, presenta l’exposició El poble gitano a Catalunya. Història i cultura. Un projecte participatiu amb 160 testimonis que recorre sis segles de presència gitana al país, des dels primers documents del 1425 fins als reptes actuals, i que reivindica memòria, diversitat i reconeixement davant segles d’estigmatització.

L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Una de les pràctiques més impactants del món ibèric torna al centre del debat historiogràfic. Eulàlia Subirà i Rubén de la Fuente ens presenten el resultat de noves recerques que amplien el mapa dels anomenats caps tallats. Les anàlisis isotòpiques d’estronci i la revisió dels contextos arqueològics obren noves preguntes: eren enemics exhibits? Eren ancestres venerats? Quin significat social tenia aquest ritual fa 2.500 anys? També ens endinsem en l’imaginari català amb el llibre El comte Arnau, una llegenda ripollesa. L’historiador de l’art Domènec Ribot recupera un projecte inacabat de fa un segle impulsat per Rossend Serra i Pagès i Josep Ribot, que fixa en text i imatge una de les llegendes fundacionals de Catalunya. 

L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Conversem amb la prehistoriadora Marta Sánchez de la Torre (UB) sobre l’estudi publicat a Science Advances que demostra l’existència de xarxes d’intercanvi de fins a 700 quilòmetres durant el Paleolític superior, en ple Solutrià, fa uns 25.000 anys. El director del Museu de Valls, Jordi París, presenta l’exposició De la matèria a l’eternitat, una selecció de natures mortes del segle XVII al XXI procedents de la col·lecció de Joan Artur Roura Comas. Un recorregut per quatre segles d’història de l’art a través d’un gènere sovint discret, però essencial.

L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.