Cada dimarts la indústria de Hollywood tremola. És el dia que arriba Joan Pons disposat a trencar clitxés relacionats amb el setè art. Avui la "víctima" és Ken Loach. Amb l'excusa de l'estrena de la seva última pel·lícula, "Yo, Daniel Blake", ens preguntem si realment el director britànic és un pesat. Tot això amanit amb Refree, El Petit de Cal Eril i Joan Colomo, que ens parlen de la mort a les seves cançons. També us donem idees musicals si voleu una playlist per escoltar entre castanyes i moniatos. I estrenem selectors experts de la setmana. Aquest cop són els britànics Fujiya & Miyagi.

El quartet britànic va passar dissabte per la sala Razzmatazz de Barcelona i vam aprofitar la seva visita per demanar-los que ens seleccionin cinc cançons per despertar-nos. La primera que han triat és "I feel love", un clàssic de Donna Summer del 1977 produït per Giorgio Moroder.

Sabeu que tenen en comú The Shaggs, Sonic Youth o els rappers Chief Keef i Slim Thug? A part de la música, obviament, tots han dedicat com a mínim una cançó a parlar de Halloween. No són els únics i us els presentem breument en aquest shuffle.

El personatge més psicotròpic de Marvel i el més diferent de l'alineació de superherois liderada per Spiderman i els X-men. L'expert en còmics Dani Ausente ens porta fins als anys seixanta per conèixer l'origen d'aquest mag creat per Stan Lee i Steve Ditko i analitza la reedició de l'època clàssica que acaba de publicar l'editorial Panini. Tot plegat, en motiu de la pel·lícula "Doctor Strange" que acaba d'arribar a sales amb Benedict Cumberbatch en el paper protagonista.

El nostre expert en còmics Dani Ausente ens presenta el guanyador del premi que cada any atorga el ministeri de cultura. El títol que li ha fet valdre aquest reconeixement és "El paraíso perdido", una adaptació del poema narratiu de John Milton publicat el segle XVII.

Aquesta és la tesi que avui defensa Joan Pons, el nostre home trenca clitxés. Tot i que la seva última pel·lícula, "Yo, Daniel Blake", va guanyar la Palma d'Or del festival de Cannes, això no arruga el nostre col·laborador expert a fer un repàs crític a títols bàsics de la seva carrera i emetre el seu veredicte. I és que, al final, potser l'autèntic "culpable" de tot plegat és el guionista i no el director.

Si sou seguidors d'iCat.cat sabreu que una de les cançons que més han sonat durant els nostres 10 anys de trajectòria és "La mort", de Joan Colomo. El músic de Sant Celoni reflexiona sobre la relació que la seva obra sempre ha tingut amb aquest tema tan fúnebre. "Jo sóc la mort i no tinc sort perquè viure eternament fins al final dels temps". Queda clar?

Joan Pons, cap visible del projecte amb seu a Guissona, ha tractat el tema de la mort a discos com "Vol i dol" i també a bona part de les seves cançons. Ens parla de com enfoca aquest tema i selecciona un parell de cançons d'altres artistes que l'han marcat com a persona i creador.

Jaume Pla, líder de la banda de La Bisbal d'Empordà, repassa la relació de la seva obra amb la mort, molt present al disc "Fins que la mort ens separi" amb temes com "L'home número 12" i la que li dóna títol. A més, ens selecciona un tema de Neil Young que versa sobre aquest tema fúnebre.

Raül Fernández, conegut artísticament com a Refree, ha escrit en moltes ocasions sobre el pas del temps. La mort, però, és un tema que forma part d'un disc que no signa en solitari. És "Los Angeles", l'àlbum que veurà la llum a principis d'any i que compta amb la magnífica veu de Rosalía. A més, Fernández, ens llança un dels seus discos preferits, on Johnny Cash signa un comiat molt emocionant.