Els llocs de la memòria

VALÈNCIA. L’aviació militar va tindre una gran importància durant la guerra civil, i els nostres cels es convertiren en un gran camp d’entrenament i proves per a la immediata II Guerra Mundial. Fins a trenta-huit aeròdroms es van crear per tota la Comunitat Valenciana, i fins i tot, es crearen fàbriques d’avions al sud d’Alacant.

VALÈNCIA. Este centre sanitari fou com un oasi dins de la barbàrie de la Guerra Civil. Fou creat en la primavera de 1937 per organitzacions socials progressistes d’ambdós països, i va estar en actiu fins a octubre de 1938, quan en el quart bombardeig de la ciutat d’Alcoi, fou atacat pels franquistes.

VALÈNCIA. València, com lloc de reguarda durant gran part de la guerra, es va convertir en refugi també per als xiquets que foren enviats a les colònies escolars de la República. Als Horts de Picanya estos menors evacuats en mig del horror i de les privacions de la guerra, fruïren d’un ambient còmode i segur.     

VALÈNCIA.  En la primavera de 1939, l’últim reducte de la república es va situar alport d’Alacant. És on més tardaren les tropes nacionals en arribar. Els desesperats, els que fugien de la barbàrie dels vencedors que tardaria poc encomprovar-se, anaren al moll, on l’Stanbrook es va convertir en l’última esperança d’eixos refugiats.  

VALÈNCIA. Hui seu de la Biblioteca Valenciana i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, aquest antic convent històric, va albergar després de la guerra gran quantitat de presos polítics, fins a 4 mil estigueren tancats en un espai mínim, sense abric, sense menjar, amb l’amenaça constant de la mort que pendiad’un fil. 

VALÈNCIA. La Posició Yuste, en una finca de Petrer, va allotjar l’últim govern legítim presidit per Juan Negrín. A Elda es va instal·lar un agònic quarter general del Partit Comunista d’Espanya, i per l’aeròdrom del Fondó de Monòver isqueren cap a la diàspora els últims republicans.

VALÈNCIA. Castelló, el nostre nord, es on primer va acabar la Guerra Civil a la Comunitat, i per tant on primer va començar la repressió dels vençuts. I amb la victòria de Franco no va arribar la pau, només va acabar la guerra. Amb un cementeri civil replet, el de Castelló de la Plana, que visitarem per a veure com van els treballs d’exhumació dels represaliats.  

VALÈNCIA. Les dones són doblement víctimes: són les que més llibertats van perdreen la guerra, i a més foren oblidades sistemàticament. En este capítol entrem ala presó Provincial Femenina del passeig de la Petxina de València, el majorespai de repressió contra les dones del franquisme. Des d’eixe lloc recordaremun bon grapat de recluses i les seues històries. 

VALÈNCIA. L'objectiu d’este capítol és la ciutat d'Alacant. A més, en un dia, una hora i un lloc concret. Viatjarem fins al 25 de maig de 1938 al seu Mercat Central. El dia que l’Aviazione Legionaria italiana va bombardejar-lo, provocant més de 300 morts tan sols el mateix dia. 

VALÈNCIA. És un front de 150 kilòmetres de longitud, que passa per 40 poblacions majoritàriament castellonenques, des d’Almenara fins El Toro, i entre les que destaquen Artana, Montán, Villamalur, Azuébar, Bejís, Teresa, Navajas, Segorbe o la Vall d’Uixò. La línia XYZ fou testimoni dels combats més intensos de la gran batalla de Levante. En elles s’enfrontaren mig milió de soldats d’un i d’altre bàndol.