En territori enemic fa referència a una frase de Marcel Broodthaers, qui va entendre, en les dècades de 1960 i 1970, les llums i ombres d’aleshores incipient sistema de l’art contemporani, molt diferent al de les avantguardes històriques. Les promeses utòpiques d’una modernitat que pretenia transformar el món des de fora, sense adonar-se que els seus límits eren cada vegada més difusos, s’havien fet per Broodthaers insostenibles. El territori de l’art es va convertir per a ell en un territori de conquesta.

En certa manera, i com va explicar fa uns mesos el filòsof italià Franco Bifo Berardi, la COVID-19 ha deixat a la societat en un llindar, en un moment que “no és per conclusions” sinó per a l’anàlisi i trobar nous posicionaments davant noves perspectives. En aquest sentit, resulta indefugible repensar les formes de producció cultural i les institucions com a espais que van més enllà de la representació.

En un present cada vegada més abstrús i sobrevingut, aquesta reflexió no hauria d’ometre conceptes com la sostenibilitat, l’ecologia, les connexions o les cures; plantejaments que serveixen com a detonador de les conferències i converses que vertebren aquest Cicle d’Humanitats. Marc Baravalle, Timothy Morton, Nelly Richard i Hito Steyerl esbossen les seves consideracions al respecte a les diverses trobades virtuals.

En territori enemic fa referència a una frase de Marcel Broodthaers, qui va entendre, en les dècades de 1960 i 1970, les llums i ombres d’aleshores incipient sistema de l’art contemporani, molt diferent al de les avantguardes històriques. Les promeses utòpiques d’una modernitat que pretenia transformar el món des de fora, sense adonar-se que els seus límits eren cada vegada més difusos, s’havien fet per Broodthaers insostenibles. El territori de l’art es va convertir per a ell en un territori de conquesta.

En certa manera, i com va explicar fa uns mesos el filòsof italià Franco Bifo Berardi, la COVID-19 ha deixat a la societat en un llindar, en un moment que “no és per conclusions” sinó per a l’anàlisi i trobar nous posicionaments davant noves perspectives. En aquest sentit, resulta indefugible repensar les formes de producció cultural i les institucions com a espais que van més enllà de la representació.

En un present cada vegada més abstrús i sobrevingut, aquesta reflexió no hauria d’ometre conceptes com la sostenibilitat, l’ecologia, les connexions o les cures; plantejaments que serveixen com a detonador de les conferències i converses que vertebren aquest Cicle d’Humanitats. Marc Baravalle, Timothy Morton, Nelly Richard i Hito Steyerl esbossen les seves consideracions al respecte a les diverses trobades virtuals.

En territori enemic fa referència a una frase de Marcel Broodthaers, qui va entendre, en les dècades de 1960 i 1970, les llums i ombres d’aleshores incipient sistema de l’art contemporani, molt diferent al de les avantguardes històriques. Les promeses utòpiques d’una modernitat que pretenia transformar el món des de fora, sense adonar-se que els seus límits eren cada vegada més difusos, s’havien fet per Broodthaers insostenibles. El territori de l’art es va convertir per a ell en un territori de conquesta.

En certa manera, i com va explicar fa uns mesos el filòsof italià Franco Bifo Berardi, la COVID-19 ha deixat a la societat en un llindar, en un moment que “no és per conclusions” sinó per a l’anàlisi i trobar nous posicionaments davant noves perspectives. En aquest sentit, resulta indefugible repensar les formes de producció cultural i les institucions com a espais que van més enllà de la representació.

En un present cada vegada més abstrús i sobrevingut, aquesta reflexió no hauria d’ometre conceptes com la sostenibilitat, l’ecologia, les connexions o les cures; plantejaments que serveixen com a detonador de les conferències i converses que vertebren aquest Cicle d’Humanitats. Marc Baravalle, Timothy Morton, Nelly Richard i Hito Steyerl esbossen les seves consideracions al respecte a les diverses trobades virtuals.

“En aquest moment, en què milions de persones es troben físicament aïllades unes de les altres, la cultura ens ha unit, creant vincles i escurçant la distància que ens separa. La cultura ens ha servit de suport i d’inspiració i ens ha aportat esperança durant aquest període d’enorme ansietat i incertesa.”

Ernesto Ottone R., sotsdirector general de Cultura de la UNESCO

Les arts escèniques, la música i l’audiovisual a Espanya presentaven uns dades encoratjadores, que suposaven una recuperació de la crisi de l’any 2008. No obstant això, la pandèmia provocada per la covid-19 ha tornat a colpejar aquest sector.

En la perspectiva de l’estructuració dels projectes relacionats amb la recuperació de l’activitat econòmica, el Cercle de Cultura, el Cercle d’Economia, PROA, ADETCA i l’Acadèmia Catalana de la Música organitzen una sessió per a posar en comú algunes visions i perspectives sobre la relació d’aquests fons i projectes i la relació amb els sectors de la cultura.

Reflexió sobre el model territorial d’Espanya, amb el punt de mira posat a Andalusia, després d’un any marcat per la covid-19 i amb l’arribada dels fons Next Generation en els propers mesos.

Amb la participació de Juanma Moreno, president de la Junta d’Andalusia, Miquel Noguer, director de El País a Catalunya i Javier Faus, president del Cercle d’Economia.

El 2021 es presenta com una oportunitat de reconstrucció o construcció. Amb motiu de l’aparició de ‘El món el 2021’ Nota Internacional de l’equip d’investigadors del CIDOB en col·laboració amb EsadeGeo, el CIDOB i el Cercle d’Economia van organitzar una sessió de debat que comptarà amb la participació d’Eduard Soler, investigador sènior del CIDOB, coordinador i editor de la nota, Carme Colomina, investigadora principal del CIDOB, Pol Morillas, director del CIDOB, d’Oriol Aspachs, director d’Estudis de CaixaBank Research i secretari tècnic del Cercle d’Economia, i Javier Faus, president del Cercle d’Economia.

La Fundació Cercle d’Economia entén l’educació com a un factor decisiu de desenvolupament social i cultural, equitatiu i cohesionat, plenament integrat en el model social europeu. La millora contínua de l’educació no només és un repte dels responsables polítics i dels professionals que s’hi dediquen, sinó de tota la societat i molt especialment dels sectors econòmics i socials. És per aquest motiu que cada any convoquem el Premi Ensenyament Fundació Cercle d’Economia destinat a fomentar especialment l’esforç dels mestres, professors i centres educatius que busquen i afavoreixen la generació del talent.

El passat 22 de febrer vam celebrar l’acte de lliurament del Premi Ensenyament 2020.

Centres finalistes:

Infantil i Primària (de 3 a 12 anys), Premi Cuatrecasas

ESCOLA EDUMAR, de Castelldefels

ESCOLA GABRIEL CASTELLÀ I RAICH, de Igualada

ESCOLA LLUÍS MILLET, de Santa Coloma de Gramenet

ESO i Batxillerat, Premi Fundació Agbar

ESCOLA DAINA-ISARD, de Olesa de Montserrat

INSTITUT ESCOLA DANIEL MANGRANÉ, de Jesús

INSTITUT DOCTOR PUIGVERT, de Barcelona

Formació professional, Premi Fundació Bankia

INSTITUT BONANOVA D’FP SANITÀRIA, de Barcelona

INSTITUT CAN PUIG, de Barcelona

INSTITUT ESCOLA DEL TREBALL, de Lleida

Jurat composat per: Joan Ramon Borrell, Juan José Brugera, Gregori Cascante, Antón Costas, Carlos Cuatrecasas, Pepa Domingo, Oriol Escardíbul, Josep Maria Esteve, Mercè Franquesa, Josep Gallifa Roca, Carles Mata, Joan Molins, Neus Pons, Joaquim Prats i Coral Regí.

La covid ha deixat al descobert les imperfeccions i desigualtats d’un sistema i unes polítiques que s’hauran de revisar a fons”

Xavier Jubierre a “L’any que ens ha canviat (o pres) la vida” del #28 de Política & Prosa.

El passat 14 de febrer es van celebrar les eleccions al Parlament de Catalunya i en vam parlar amb Paola Lo Cascio, professora d’Història Contemporània de la UB i investigadora del Centre d’Estudis Històrics de la UB, Juan-José López Burniol, vicepresident de la Fundació Bancària La Caixa, Rafael Jorba, periodista i Jordi Amat, membre de la Junta Directiva del Cercle d’Economia sobre el nou número de la revista Política & Prosa dedicat especialment als comicis.

Reflexionamos sobre el modelo territorial español y les dinámicas que surgen entre el centro del país y la periferia en esta sesión del ciclo «España en el contexto geopolítico de la pospandemia«. Con la participación de Enric Juliana, periodista en La Vanguardia, Jacint Jordana, catedrático en Ciencia Política y de la Administración por la Universitat Pompeu Fabra y director del Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI), Francisco Pérez, catedrático emérito de análisis económico en la Universitat de València y director de investigación del IVIE y Javier Faus, presidente del Cercle d’Economia.