Pupitres de fusta, pregàries abans de començar la classe, retrats de Franco a la paret i el “Cara al sol” ressonant pels passadissos.

Així era l’escola que van viure els nostres avis, àvies, pares i mares.

En aquest episodi viatgem als anys trenta, a l’esperança educativa de la Segona República, a les colònies infantils que van protegir criatures durant la Guerra Civil, i a la duresa de l’escola franquista, marcada per la religió, l’adoctrinament, la por i la separació entre nens i nenes.

Parlem dels mestres depurats, dels infants ridiculitzats, de les nenes educades per servir i callar, i d’aquelles fotografies escolars davant del mapa d’Espanya, amb criatures somrient sense saber que aquell silenci també era una lliçó.

Un recorregut per una educació que no només ensenyava a llegir, sinó també a obeir.

I una reflexió sobre per què recordar-ho és essencial per protegir l’escola d’avui: una escola que ha de servir per fer pensar, no per fer callar.