L'any 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera, un grup de joves independentistes vinculats a Estat Català va preparar un pla per assassinar el rei Alfons XIII durant una visita oficial a Barcelona.

El que havia de ser un atemptat al centre de la ciutat va acabar convertint-se en una operació improvisada al Garraf, amb una bomba amagada al costat de la via del tren.

En aquest episodi reconstruïm pas a pas un dels episodis més desconeguts de la nostra història contemporània i intentem respondre una pregunta incòmoda: què havia de passar en una societat perquè un grup de nois de poc més de vint anys arribés a creure que matar el rei era l'única manera de canviar el seu país?

Quan arriba l'estiu, pràcticament cada cap de setmana hi ha una festa major en algun poble o ciutat de Catalunya. Gegants, castellers, correfocs, cercaviles, concerts, balls, fires... Però us heu preguntat mai per què la gran majoria se celebren entre juliol i setembre? És només perquè fa bon temps o hi ha alguna explicació històrica?

En aquest episodi descobrirem que les festes majors tenen uns orígens molt més antics del que ens pensem. Parlarem dels sants patrons, de les antigues fires medievals, del calendari agrícola i de com, després de mesos de feina al camp, les comunitats aprofitaven l'estiu per descansar, comerciar i celebrar.

Darrere d'una festa major, no només hi ha música, atraccions i sopars populars. Hi ha segles d'història i unes tradicions que, any rere any, continuen construint la memòria col·lectiva del país!

Quan pensem en pirates, és fàcil imaginar-nos un senyor amb un pegat a l'ull, un lloro a l'espatlla, una cama de pal i un cofre ple de monedes d'or. Però els pirates que van navegar per la Mediterrània no tenien res a veure amb aquesta imatge.

En aquest episodi descobrim qui eren realment els pirates, els corsaris i els temuts corsaris barbarescos; per què els grans imperis els utilitzaven com una autèntica arma de guerra i com van convertir la Mediterrània en un dels escenaris més perillosos del món.

Parlem de Barba-rossa, de Dragut, de les torres de guaita i dels pobles que vivien amb la por constant de veure unes veles aparèixer a l'horitzó.

També reviurem alguns dels episodis més dramàtics de la nostra història, com els atacs a Pollença, Pineda de Mar, Cullera o la devastació de Ciutadella.

Benvinguts a una Mediterrània on mirar el mar podia significar jugar-se la vida!

Podeu llegir l'Acta de Constantinoble a la pàgina web de l'Ajuntament de Ciutadella

El juliol de 1936, un cop d'estat contra la República acabaria desencadenant una de les guerres més tràgiques de la història contemporània d'Espanya. Però les guerres no esclaten d'un dia per l'altre.

En aquest episodi especial, coincidint amb el 90è aniversari de l'inici de la Guerra Civil, recorrem el període que va des de la proclamació de la Segona República, l'any 1931, fins als primers mesos del conflicte, a la tardor de 1936. Descobrirem les grans esperances que va despertar la República, les reformes, les tensions socials, la polarització política, els assassinats que van precipitar els esdeveniments i les hores decisives del cop d'estat. També veurem com Francisco Franco va acabar convertint-se en el líder del bàndol revoltat, la sorprenent mort de José Sanjurjo, el paper d'Emilio Mola, l'Exèrcit d'Àfrica i l'ambient revolucionari que es va apoderar dels carrers durant els primers mesos de la guerra, fins a la proclamació de Franco com a cap de l'Estat pels militars revoltats.

Darrere de cada nom, de cada data i de cada batalla hi havia persones que no sabien què els esperava. Potser per això, noranta anys després, continuar explicant aquesta història encara és necessari.

Pel tiet Pepe.
Per la tieta Teresa.
Per l'avi Vicente.
Per la iaia Jacinta.
I pel tiet Bartolomé.

Per a tota aquella generació que va viure la guerra. I per a totes les que encara n'hereten la memòria i les ferides.

* Aquest episodi incorpora documents sonors de l'època i recreacions rigoroses de discursos, manifestos i comunicats històrics, elaborades a partir dels textos originals per ajudar-nos a reviure l'ambient d'aquells dies.

** La Guerra Civil Espanyola és, probablement, un dels períodes més complexos, estudiats i debatuts de la nostra història contemporània. En un episodi d'una hora és impossible recollir tots els matisos, totes les interpretacions historiogràfiques o totes les experiències personals que formen part d'aquest període. Aquest capítol s'ha elaborat a partir de bibliografia especialitzada i fonts històriques amb la voluntat d'oferir una síntesi rigorosa, contextualitzada i el més equilibrada possible. És probable que alguns oients hi trobin matisos, omissions o interpretacions diferents, i això forma part del debat historiogràfic. L'objectiu d'aquest episodi no és tancar aquest debat, sinó oferir eines per entendre millor com es va arribar a l'estiu de 1936 i què va passar durant els primers mesos de la guerra.

Abans que l'estiu fos sinònim de platja, apartaments i hotels a primera línia de mar, una part de Catalunya feia les maletes en una altra direcció: cap a Puigcerdà, Camprodon, Sant Hilari, Viladrau, Caldes de Malavella o Castellterçol.

Durant setmanes, i fins i tot mesos, els estiuejants s'instal·laven en torres, prenien les aigües, passejaven, feien vida social i transformaven completament els pobles on arribaven. Metges que posaven viles de moda, burgesos que construïen grans residències i personatges com en Jaumet del Flabiol o en Canuto formen part d'una manera de viure l'estiu que avui sembla llunyana.

Però... va desaparèixer realment?

En aquest capítol descobrim la Catalunya dels estiuejants i una herència que, en el meu cas, també és una mica personal.

Milions de persones passegen cada any pel Barri Gòtic convençudes que estan contemplant la Barcelona medieval tal com ha arribat fins als nostres dies. Però la realitat no pot ser més diferent.

En aquest episodi descobrim com Barcelona va reinventar una part del seu passat durant els segles XIX i XX, per què es va decidir crear la imatge del Barri Gòtic que coneixem avui i què tenen en comú arquitectes, historiadors, urbanistes i el famós Pont del Bisbe.

Parlarem de la Barcelona medieval real, de la Renaixença, de la construcció de la memòria col·lectiva i de com una ciutat pot arribar a transformar la manera com explica la seva pròpia història.

Perquè el Barri Gòtic no és una mentida ni una recreació. És una barreja fascinant de passat, patrimoni, identitat i memòria que ens obliga a fer-nos una pregunta inesperada: què vol dir, realment, que un lloc sigui autèntic?

Quan pensem en un monestir, sovint imaginem un lloc de silenci, pregària i recolliment. Però durant segles, els monestirs van ser molt més que això. Van ser centres de coneixement, grans propietaris de terres, espais d'innovació agrícola, llocs d'acollida per a pelegrins i viatgers, i institucions que van influir profundament en la política, l'economia i la cultura del país.

En aquest episodi viatgem a la Catalunya medieval per descobrir com era realment la vida dins d'un monestir. Parlarem dels monjos i les monges, dels llibres copiats a mà, dels camps que treballaven, dels pelegrins que hi arribaven després de dies de camí i de les persones que van convertir aquests llocs en alguns dels centres més importants de la història catalana.

Visitarem Ripoll i el seu paper com a gran focus de coneixement, Sant Joan de les Abadesses i la fascinant figura de l'abadessa Emma, Vallbona de les Monges i el poder femení medieval, Sant Pere de Rodes i els seus pelegrins, Poblet i Santes Creus al costat dels reis de la Corona d'Aragó, i Montserrat, que acabaria convertint-se en un dels grans símbols del país.

Perquè darrere dels seus claustres, esglésies i murs de pedra hi ha una història molt més rica del que sovint imaginem. Una història de poder, cultura, treball, espiritualitat i vida quotidiana que ens ajuda a entendre millor la Catalunya d'avui.

Avui Mallorca és una de les destinacions turístiques més conegudes del planeta. Cada any hi arriben milions de visitants, les seves platges apareixen a revistes d'arreu del món i el turisme s'ha convertit en el motor principal de la seva economia.

Però fa poc més d'un segle, Mallorca era una illa completament diferent.

En aquest episodi viatgem a la Mallorca de principis del segle XX, una terra de pagesos, pescadors, possessions i emigrants, on la majoria de la població vivia del camp i on moltes famílies marxaven a Amèrica buscant un futur millor. Descobrirem com van arribar els primers viatgers estrangers, com van aparèixer els primers hotels i com l'arribada dels vols xàrter va desencadenar una de les transformacions més espectaculars de tota la Mediterrània.

És la història de com una illa agrícola es va convertir en una potència turística mundial. Una història de prosperitat, oportunitats, emigració, immigració, paisatges transformats i debats que continuen ben vius avui.

Perquè per entendre la Mallorca actual, primer hem d'entendre la Mallorca que va existir abans.

De vegades, la història no comença amb una revolta, sinó amb una decisió presa lluny, en despatxos i negociacions que dibuixen fronteres sense tenir en compte la gent que hi viu. I quan aquestes fronteres es fan reals, el conflicte no triga a aparèixer.

En aquest episodi viatgem al segle XVII per entendre què va passar després del Tractat dels Pirineus, quan una part de Catalunya va passar a formar part de França i es va imposar un nou sistema fiscal que ho canviava tot: la gabella, l’impost sobre la sal.

A partir d’aquí, el que comença com una resistència quotidiana es transforma en una revolta: la dels Angelets de la Terra. Un moviment complex, fet de contraban, de tensions locals i de resistència davant d’un model imposat des de fora.

Perquè aquesta història no va només d’un impost. Va de què passa quan el poder redefineix un territori… i la gent decideix no acceptar-ho sense més.

Abans dels hotels, dels apartaments i dels milions de turistes que la visiten cada any, la Costa Brava era una terra de pescadors, de surers, mariners, viticultors i contrabandistes que lluitaven per guanyar-se la vida en una de les costes més boniques però també més perilloses i difícils de Catalunya.

En aquest episodi recorrem la història d'un territori que ni tan sols es deia Costa Brava fins que un periodista, Ferran Agulló, va inventar un nom que acabaria fent la volta al món.

Descobrim els pobles mariners abans del turisme, la petjada dels indians, l'arribada dels artistes, el rodatge d'Ava Gardner a Tossa de Mar, l'explosió turística dels anys seixanta i les lluites que van salvar alguns dels espais naturals més emblemàtics del país, com el Parc Natural del Cap de Creus.

La història d'una transformació extraordinària i d'un paisatge que, malgrat tots els canvis, continua captivant-nos més d'un segle després.