En aquest episodi ens endinsem en la repressió franquista durant la Guerra Civil i, sobretot, en els anys de postguerra, quan la violència no es va acabar, sinó que es va convertir en sistema. Parlem de fosses comunes, d’afusellaments que es van allargar fins ben entrats els anys cinquanta, de camps de concentració improvisats en llocs quotidians, de presons saturades, de delacions entre veïns i d’un silenci imposat que va marcar generacions senceres.

També abordem la repressió específica contra les dones, el control moral, la por a parlar, la ruptura de famílies i la manera com moltes persones van créixer sense saber què havia passat realment als seus avis o besavis. I, enmig de tot això, recordem històries de resistència silenciosa, com la de Leoncio Badía, l’enterrador que va intentar deixar rastres d’humanitat perquè ningú no fos esborrat del tot.

És un episodi llarg, perquè hi ha històries que no es poden explicar amb presses.

'El silencio de otros' (2018)

'Pico Reja, la verdad que la tierra esconde' (2021)

'Guillena 1937' (2013)

Abans de ser una gran metròpoli, Barcelona estava envoltada de pobles com Cornellà, l’Hospitalet, Santa Coloma, El Prat o Badalona, amb vida pròpia, camps, fàbriques i carrers plens de quotidianitat.

A mitjans del segle XX, tot va canviar: milers de persones van arribar-hi des d’arreu d’Espanya fugint de la pobresa i buscant una oportunitat. Van construir barris, van aixecar ciutats i també van transformar la cultura catalana.

En aquest episodi parlem de com era aquella realitat, de com van conviure els qui ja hi eren amb els qui acabaven d’arribar, i de com aquells pobles es van convertir en l’Àrea Metropolitana de Barcelona que coneixem.

Un viatge per una història col·lectiva que encara avui batega als nostres cognoms. Una història que de vegades molesta, però que és crucial per entendre qui som.

Alguna vegada t’has preguntat qui va decidir que l’any comencés al gener? O per què els mesos es diuen així si no quadren amb els números?

En aquest episodi viatgem per les maneres de mesurar el temps que han passat per Catalunya: des dels íbers fins als romans, des de l’Alta Edat Mitjana fins al calendari gregorià. Amb etimologies, imperis, reformes i una pregunta final: per què, si l’anglès no és una llengua romànica, els mesos es diuen igual?

Sabies que el tió no sempre cagava regals? O que els canelons són una tradició recent?

En aquest episodi ens endinsem en les arrels profundes i sorprenents del Nadal català: del foc del solstici a la missa del gall, dels pastorets al cant de la Sibil·la, del pessebre medieval als regals dels Reis d’Orient. Bon Nadal!

Avui ens endinsem en el món dels vikings: guerrers, navegants, saquejadors… i sorprenentment presents a la península Ibèrica. Descobrirem com van arribar a Catalunya, l’atac a Barcelona el 971, i com la sang vikinga va entrar en la noblesa catalana amb Mafalda de Pulla. També seguirem la fascinant història de la princesa Kristina de Noruega, que va travessar Europa per un matrimoni polític i va deixar un vincle inesperat amb la península.

Un viatge entre drakkars, matrimonis reials i viatges èpics que ens mostra un capítol de la nostra història que, segurament, no sabies.

Durant segles, el Pirineu i moltes terres catalanes van viure sota l’ombra de la caça de bruixes. Dones sàvies, herbolàries i curanderes van ser perseguides per saber massa en un món dominat per la por i la ignorància.

En aquest capítol descobrim com va actuar la Inquisició a Catalunya, què deien les primeres lleis contra la bruixeria, i recordem la memòria d'aquelles dones que van ser víctimes d’una societat que no podia entendre-les.

"Per bruixa i metzinera!" L'únic dibuix que coneixem d'un judici de bruixeria a Catalunya. El document es conserva al Museu d'Història de Catalunya.

Si voleu consultar L'Atles de la cacera de bruixes a Catalunya podeu fer-ho aquí.

Concerts nazis al Palau de la Música. Bandera amb esvàstica al consolat de Barcelona. Himmler buscant el Sant Greal a Montserrat. I tot això... sota la mirada del règim franquista.

En aquest episodi viatgem a la Catalunya dels anys 40 per descobrir com el nazisme hi va deixar empremta: des de la presència diplomàtica a l’adoctrinament juvenil, passant pels fugitius protegits i els silencis d’una societat esgotada per la guerra. Una història que va passar... i que sovint preferim no recordar.

Quan la Guerra Civil va acabar, la resistència no es va extingir. Alguns van prendre el camí de la guerrilla armada: els maquis, que baixaven de nit als pobles per atacar el règim. Altres van viure anys amagats en coves, masos i boscos, convertits en emboscats que fugien de la repressió. Tots ells comparteixen una mateixa història: la de no acceptar el silenci.

En aquest episodi, revivim el seu coratge, la seva derrota i el llegat que encara avui ens interpel·la.

Un 20 de novembre de 1975, ara fa 50 anys, moria de vell i al llit Francisco Franco, el dictador que va governar Espanya amb mà de ferro durant gairebé quaranta anys.

Mig segle després, encara hi ha qui diu que “amb Franco es vivia millor”. Però… és cert?

En aquest episodi especial repassem què va significar realment el franquisme: la repressió, la fam, la censura, el paper de l’Església, el desenvolupament econòmic dels anys seixanta i la propaganda del NO-DO que va construir tot un relat fals de progrés i ordre.

Una mirada al passat per entendre què va suposar viure sota una dictadura i tot el que podríem haver sigut si Franco, simplement, no hagués existit.

....

🎙️ Aquest capítol inclou fragments d’arxiu històric com talls del NO-DO, discursos i enregistraments de l’època franquista. Tot el material s’utilitza exclusivament amb finalitats divulgatives i educatives, per contextualitzar i analitzar fets històrics. Cap fragment no pretén exalçar ni justificar la dictadura, sinó ajudar a entendre el període i les seves conseqüències.

Avui viatgem pel passat, present i futur del ferrocarril a Catalunya.

Descobrim com van arribar els primers trens, l’auge dels carrilets, els efectes de la Guerra Civil i del franquisme, i per què avui Rodalies continua patint retards i centralisme.

Reflexionem sobre les connexions que falten, el traspàs del servei i com el tren podria ser clau per la sostenibilitat i la cohesió del país.