Cada any passa exactament el mateix: arriben les processons, sonen tambors pels carrers, apareixen els capirots, les mones de Pasqua omplen els aparadors… i, sense que ningú ho demani, les televisions tornen a emetre les mateixes pel·lícules bíbliques de sempre (us sona Ben-Hur?)

La Setmana Santa sembla una tradició eterna, com si hagués existit sempre tal com la coneixem. Però si ens hi fixem bé, darrere de tot això hi ha segles d’història, rituals religiosos, costums medievals i fins i tot antigues celebracions de primavera que ja existien molt abans del cristianisme.

En aquest episodi descobrim d’on surten realment les processons, què simbolitzen, per què durant segles estava prohibit menjar carn aquests dies, com van néixer les mones de Pasqua (amb ous inclosos) i per quin motiu cada any tornen a la televisió les mateixes pel·lícules.

Avui fem un viatge per la història per entendre que una de les tradicions més arrelades del calendari és, en realitat, una barreja fascinant de religió, cultura popular i segles de transformacions.

L’any 1939, quan les tropes franquistes s’acostaven a la ciutat de Barcelona, alguns sectors del bàndol republicà van plantejar destruir infraestructures estratègiques per evitar que caiguessin en mans de l’enemic. Fàbriques, centrals elèctriques, comunicacions… fins i tot parts de la ciutat.

En aquest episodi expliquem la història de Miquel Serra i Pàmies, conseller de la Generalitat i dirigent del PSUC que, en silenci i amb maniobres burocràtiques, va frenar i boicotejar aquests plans, evitant així que Barcelona fos devastada.

Una història d’espionatge polític, pressions soviètiques, exili, persecució i una decisió que probablement va salvar la ciutat.

Un heroi discret d’una història que gairebé ningú coneix.

Què passaria si un gran terratrèmol sacsegés Catalunya avui? Probablement els mòbils vibrarien amb una alerta d’ES-Alert, els informatius interromprien la programació habitual, hi hauria connexions en directe durant hores i avisos constants de Protecció Civil a totes les pantalles. Les xarxes s’omplirien de vídeos, els serveis d’emergència es mobilitzarien immediatament i el país sencer seguiria el que està passant gairebé en temps real.

Però fa sis-cents anys, res d’això no existia.

Al segle XV, això ja va passar. Entre 1427 i 1428, una sèrie de sismes devastadors va sacsejar el Pirineu i el nord del país, destruint pobles sencers, esfondrant esglésies i deixant centenars de morts. El més violent, el terratrèmol de la Candelera de 1428, va fer caure edificis des d’Olot fins a Barcelona i es va sentir fins al sud de França.

En aquest episodi viatgem a una època en què la gent interpretava aquests fenòmens com a càstigs divins, expliquem com es vivia un terratrèmol a l’edat mitjana i descobrim com aquests sismes van transformar el territori i fins i tot la reconstrucció de ciutats com Olot.

Una història impressionant que ens recorda una cosa inquietant: Catalunya també és terra de terratrèmols!

Avui, 8 de març, dediquem un episodi especial a elles: les dones que van viure, resistir i patir la Primera República, la Restauració, la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República, la Guerra Civil i els quaranta anys de franquisme.

Descobrim la història de figures icòniques com Clara Campoamor, Victoria Kent, Margarita Nelken, Dolores Ibárruri, Marina Ginestà i moltes altres que van lluitar, educar i resistir en temps difícils.

Parlem de les lluites per votar, de la resistència a la rereguarda, dels càstigs i humiliacions, del robatori de nadons, de l’exili i, finalment, de la recuperació de drets a la Transició, inclòs el dret a votar el 1977.

Aquest episodi és un homenatge a totes les dones que van marcar la història i van obrir camí perquè avui puguem viure en una societat més justa.

Entre els segles XV i XVII, milers de joves van arribar a Catalunya a peu, travessant ports de muntanya amb tot el que tenien a l’esquena. Venien del sud de França, parlaven occità i fugien de la fam, la guerra i d’un futur que no els pertanyia. En pocs anys van omplir masos buits, tallers sense aprenents i carrers sencers fins al punt que, en alguns llocs, gairebé la meitat de la població era d’origen occità.

En aquest episodi descobrim per què van venir, com es van integrar fins a fusionar-se dins la societat catalana, per què van catalanitzar noms i cognoms i quina empremta encara portem avui sense saber-ho.

També parlarem del naixement del mot gavatxo, de la por a l’immigrant —que no és gens nova— i d’una història d’acollida que gairebé no surt als llibres.

La Guerra Civil no només es va combatre als fronts, a les trinxeres o als carrers sota les bombes.

També es va lluitar darrere d’un visor, en el gest ràpid de prémer un obturador sabent que aquell instant podia explicar-ho tot. Va ser el primer conflicte convertit en relat visual per a tot el món, i darrere d’aquelles imatges hi havia mirades valentes: Robert Capa, Gerda Taro, David Seymour, Agustí Centelles, Antoni Campañà, Hans Gutmann, Walter Reuter… fotoperiodistes que no només van retratar la guerra, sinó que la van viure a pocs metres, amb la càmera com a única arma.

Recorrem les seves trajectòries, les fotografies més icòniques i el paper del fotoperiodisme com a eina per informar, denunciar i preservar la memòria històrica. També abordem el camí de l’exili, especialment cap a Mèxic, i la història de la maleta mexicana, el conjunt de negatius desapareguts durant dècades que va permetre recuperar una part fonamental d’aquest llegat.

Un capítol per entendre la importància d’una professió que sovint treballa en situacions límit i en el llegat d’unes imatges que, amb el pas del temps, s’han convertit en testimonis essencials de la nostra història.

(Foto) Gerda Taro amb un soldat republicà al front de Còrdova

Biografia i trajectòria de Gerda Taro

(Foto) Milicià abatut (Robert Capa)

Documental 'La Maleta Mexicana' de Trisha Ziff

El Carnaval és sinònim de disfresses, gresca i excessos, però d’on ve realment aquesta festa tan popular? En aquest episodi viatgem a les saturnals i bacanals romanes, descobrim quan i com va arribar a la nostra terra, parlem de la figura del rei Carnestoltes, de la Vella Quaresma i de l’enterrament de la sardina.

També farem un petit tastet de la rica gastronomia d’aquests dies: la botifarra d’ou, els llardons, la coca, els bunyols i fins i tot les ensaïmades mallorquines!

Una història plena de tradició, disbauxa i simbologia que et farà veure el Carnaval amb uns altres ulls.

Barcelona va ser una de les capitals espiritistes d’Europa? Doncs sí.

En aquest episodi descobrim la història fascinant —i força desconeguda— d’un moviment que va cremar llibres a la Ciutadella, va omplir salons de burgesos i va celebrar el primer Congrés Internacional Espiritista l’any 1888. Entre personatges sorprenents com Amalia Domingo Soler, Josep Maria Fernández de Colavida o Miquel Vives, repassem com l’espiritisme va convertir la ciutat en un laboratori d’idees progressistes… i com el franquisme, per variar, va intentar esborrar-ho tot.

Pupitres de fusta, pregàries abans de començar la classe, retrats de Franco a la paret i el “Cara al sol” ressonant pels passadissos.

Així era l’escola que van viure els nostres avis, àvies, pares i mares.

En aquest episodi viatgem als anys trenta, a l’esperança educativa de la Segona República, a les colònies infantils que van protegir criatures durant la Guerra Civil, i a la duresa de l’escola franquista, marcada per la religió, l’adoctrinament, la por i la separació entre nens i nenes.

Parlem dels mestres depurats, dels infants ridiculitzats, de les nenes educades per servir i callar, i d’aquelles fotografies escolars davant del mapa d’Espanya, amb criatures somrient sense saber que aquell silenci també era una lliçó.

Un recorregut per una educació que no només ensenyava a llegir, sinó també a obeir.

I una reflexió sobre per què recordar-ho és essencial per protegir l’escola d’avui: una escola que ha de servir per fer pensar, no per fer callar.

El 25 de setembre de 1962, el Vallès va viure una de les tragèdies més grans de la història recent de Catalunya.

En poques hores, les rieres es van desbordar i l’aigua va arrasar barris sencers, deixant centenars —o potser milers— de víctimes.

El règim franquista va silenciar la magnitud del desastre, però la memòria dels supervivents encara ressona a Sabadell o Terrassa.

En aquest episodi parlem de què va passar, com es va viure, què en vam aprendre… i què és el que, tenit en compte les últimes catàstrofes que hem viscut, encara no hem après.