Entre els segles XV i XVII, milers de joves van arribar a Catalunya a peu, travessant ports de muntanya amb tot el que tenien a l’esquena. Venien del sud de França, parlaven occità i fugien de la fam, la guerra i d’un futur que no els pertanyia. En pocs anys van omplir masos buits, tallers sense aprenents i carrers sencers fins al punt que, en alguns llocs, gairebé la meitat de la població era d’origen occità.

En aquest episodi descobrim per què van venir, com es van integrar fins a fusionar-se dins la societat catalana, per què van catalanitzar noms i cognoms i quina empremta encara portem avui sense saber-ho.

També parlarem del naixement del mot gavatxo, de la por a l’immigrant —que no és gens nova— i d’una història d’acollida que gairebé no surt als llibres.