L'any 1912, la desaparició d'una nena de cinc anys va desencadenar una de les històries més fosques i famoses de la Barcelona del segle XX. Al centre de tot hi havia una dona: Enriqueta Martí, coneguda per la premsa com la Vampira del Raval.

Però què hi havia de cert darrere d'aquella llegenda? Va ser realment una assassina en sèrie o la ciutat va construir un monstre per donar resposta a les seves pors?

En aquest episodi viatgem a la Barcelona de principis del segle XX, una ciutat marcada per la pobresa, la conflictivitat social i el sensacionalisme periodístic, per descobrir com va néixer una de les llegendes més conegudes de la història catalana.

Una història sobre desaparicions, rumors, premsa i la sorprenent facilitat amb què una societat pot convertir una persona en un monstre.

Darrere dels jardins tranquils i dels pavellons modernistes del Recinte de la Maternitat de Barcelona s’amaga una de les històries més fascinants i dures de la ciutat. En aquest episodi descobrim com va néixer aquesta institució al Raval l’any 1853, quin paper van tenir les dides i com les idees de l’higienisme van transformar completament la manera d’entendre la salut i la infància.

Recorrerem la construcció dels grans pavellons de les Corts, parlarem de les innovacions mèdiques, del paper de la Maternitat durant la Guerra Civil i el franquisme, i també de les ombres que encara avui planen sobre aquest espai.

Una història de medicina, arquitectura, beneficència i memòria que ens recorda que darrere de cada edifici s’amaguen milers de vides reals. Perquè, de vegades, els llocs més tranquils de la ciutat són també els que guarden les històries més intenses.

El comunisme a Catalunya no va ser només una ideologia ni una paraula carregada de tòpics. Per a milers de persones va representar l’esperança d’una vida més justa, però també va significar guerra, persecució, clandestinitat i por.

En aquest episodi explorem per què tanta gent va creure que era possible transformar el món, què es va viure durant la Guerra Civil i què significava continuar defensant aquestes idees quan això et podia costar la llibertat i, en alguns casos, la vida.

Durant l’edat mitjana, Catalunya es va convertir en una de les grans potències marítimes de la Mediterrània. Des del port de Barcelona fins a Sicília, Grècia o l’Alguer, mercaders, reis i almogàvers van construir una xarxa comercial i política que va deixar una empremta profunda en la història d’Europa.

Un viatge fascinant per una època en què el català no era només una llengua de poetes i pagesos, sinó també la llengua del mar.

Com pot ser que una dictadura sorgida d’una guerra civil, amb repressió, exilis i afusellaments, acabés entrant a l’Organització de les Nacions Unides?

En aquest episodi viatgem a la postguerra, a la Guerra Freda i als despatxos de la diplomàcia internacional per entendre per què el règim franquista va deixar de ser un marginat i es va convertir en un aliat útil per als Estats Units.

Ho fem també a través de la mirada propagandística del NO-DO: des de la División Azul lluitant al costat de l’Alemanya nazi, fins a l’arribada triomfal del president Eisenhower a Madrid; passant per la venda d’una Espanya idíl·lica oberta al turisme als anys 60, fins al famós bany de Manuel Fraga a Palomares per tapar un accident nuclear.

I és que, de vegades, la política internacional no va de drets humans, sinó d’interessos i d’equilibri de poder.

Durant segles, Catalunya va tenir una de les comunitats jueves més importants d’Europa.

Vivien a Barcelona, Girona, Besalú, Tortosa o Perpinyà. Eren metges, comerciants, traductors, filòsofs i cartògrafs. Van contribuir al coneixement científic medieval, van crear obres extraordinàries com l’Atles Català i van formar part activa de la vida cultural del país.

Però al final de l’edat mitjana tot va canviar.

En aquest episodi explorem la història de la Catalunya jueva: com vivien als calls, quin paper van tenir en la societat medieval, què va passar amb els pogroms de 1391 i com milers de famílies van ser expulsades el 1492, iniciant la diàspora sefardita.

Una història fascinant i sovint oblidada que encara avui deixa rastres en carrers, arxius… i fins i tot en alguns cognoms.

L’edat mitjana no era només castells, cavallers i pergamins. També era un festival de banyes, matrimonis de conveniència, fills ressentits, reines odiades, iaies guerreres i germans que acabaven fatal.

Per celebrar la segona temporada de 'La història que no sabies', fem un viatge pel costat més sucós de la història medieval dels Països Catalans: el que passa quan mires els reis i les reines no com figures solemnes sinó com unes famílies amb molt de poder i zero eines per gestionar els seus traumes.

Amb Ermessenda de Carcassona, Almodis de la Marca, Sibil·la de Fortià, els bessons, Carles de Viana, la mort de riure de Martí l'Humà i més personatges que demostren que, si al segle XIV haguessin existit els àudios de Whatsapp, probablement hauria caigut mitja corona.

Història rigorosa, sí. Però també xafarderia de qualitat.

El 14 d’abril de 1931, ara fa 95 anys, els carrers s’omplen de gent. A moltes ciutats apareixen banderes tricolors als ajuntaments, la monarquia s’ensorra gairebé sense violència i el rei Alfons XIII abandona el país aquella mateixa nit. Per a molta gent és un moment d’esperança. La sensació que potser, finalment, tot pot començar de nou.

Neix la Segona República.

En aquest episodi fem un viatge per entendre com s’hi va arribar: un país cansat de caciquisme, de desigualtats socials i d’un sistema polític que ja no representava gairebé ningú. Parlem de les reformes que van intentar transformar el país (l’educació pública, els drets de les dones, l’Estat laic, l’autonomia de Catalunya) i també de les tensions i pors que van acabar convertint aquell projecte en un camp de batalla.

La Segona República no va ser perfecta. Però va ser un intent profund de convertir súbdits en ciutadans. Què hauria estat d’aquest país si aquell intent no hagués estat interromput a trets?

Imatges en vídeo de la Proclamació de la Segona República

A principis del segle XX, Barcelona volia projectar-se com una ciutat moderna, europea i refinada. A les altures de Collserola hi va néixer un projecte tan ambiciós com efímer: el Gran Casino de la Rabassada.

Sales de joc, restaurants elegants, jardins, miradors i fins i tot un parc d’atraccions van convertir aquell indret en el gran espai d’oci de la burgesia barcelonina. Però darrere el luxe també hi havia controvèrsia, canvis de llei, tensions socials, decadència i llegendes fosques, com la famosa “sala dels suïcidis”.

En aquest episodi descobrim qui el va impulsar, com funcionava, quina gent hi anava, per què va acabar desapareixent i què en queda avui.

Una història que explica molt bé com Barcelona va somiar el progrés… i com la realitat sempre acaba posant límits als grans somnis.

Cada any passa exactament el mateix: arriben les processons, sonen tambors pels carrers, apareixen els capirots, les mones de Pasqua omplen els aparadors… i, sense que ningú ho demani, les televisions tornen a emetre les mateixes pel·lícules bíbliques de sempre (us sona Ben-Hur?)

La Setmana Santa sembla una tradició eterna, com si hagués existit sempre tal com la coneixem. Però si ens hi fixem bé, darrere de tot això hi ha segles d’història, rituals religiosos, costums medievals i fins i tot antigues celebracions de primavera que ja existien molt abans del cristianisme.

En aquest episodi descobrim d’on surten realment les processons, què simbolitzen, per què durant segles estava prohibit menjar carn aquests dies, com van néixer les mones de Pasqua (amb ous inclosos) i per quin motiu cada any tornen a la televisió les mateixes pel·lícules.

Avui fem un viatge per la història per entendre que una de les tradicions més arrelades del calendari és, en realitat, una barreja fascinant de religió, cultura popular i segles de transformacions.