En sortir de l’hospital la Dionísia ja era massa grossa. Poc després de treure el cap i amb els ulls mig clucs havia intuït la decepció de la mare i l’enuig del pare en comprovar que entre les seves cametes, encara ensangonades, no hi penjava la tan cobejada virilitat. Tampoc no havia plorat quan la germana que en edat la precedia, li havia pessigat el braç a mig son. Acabada de néixer, s’havia empassat la decepció, l’enuig i la gelosia i de resultes d’aquella digestió ja sobresortia de les gràfiques de creixement...