Adrià Arimany sempre ha estat un escriptor de principis. Literalment...

Microrelat guanyador del mes de febrer de la IX edició del Concurs de Microrelats “Microconcurs La Microbiblioteca de Barberà del Vallès. Publicat al blog La bona confitura de Jordi Masó i Rahola.

Torno a clavar els meus ulls en els seus, i la seva gelor m’empeny enrere. Estan ben oberts i observen amb decisió. Però la blavor glacial em passa de llarg. Torno a posar-m’hi al damunt. Aguanto l’aire dins dels pulmons. Tremolo. Però ella no em veu. Com un esperit que travessa els cossos i murs que té al davant, els ulls de la meva mare, a dos pams dels meus, no em veuen, no vacil·len, em traspassen, i creuant les meves ninetes, apunten a l’infinit...

Diu la llegenda, que en un poble molt i molt llunyà hi havia un castell on hi vivia un drac.

La gent del poble no en volia saber res d’ell, de tant en tant, desapareixia alguna ovella i sabien que era ell el que se les menjava, els vilatans li tenien por i per postres feia molta pudor.

Des de la finestra de l’habitació del tercer pis de l’hotel Paradís, el gruix de gent formava un gran cercle de caps. Al mig hi destacava una figura grassa i llarga. El cap era el centre d’una gran taca vermella que creixia lentament i el peu de la cama dreta mirava en sentit oposat al de la cama esquerra. Amb el braços en creu i boca terrosa romania immòbil...

Nit trista, freda d´hivern, en Joan i la Maria estan a la vora del foc, a l'abric de muntanya on han viscut tota la vida. Algú truca a la porta. Qui pot deambular per aquestes muntanyes amb tant de fred? Des de fa deu anys, des de la mort del seu fill en una allau, no esperen a ningú...

En una galaxia molt llunyana, hi ha un planeta que es diu Terra.

La Terra era (i és) un lloc ideal, on convivien flora, fauna i una especie en especial... la humana. Homes i dones estaven en franca harmonia amb la flora i la fauna. Tot anava bé fins que als humans, literalment, se'ls en va anar l'olla...

La veritat, no sé què va passar, encara...

Jo era allà, asseguda, enmig d’una munió de gent esverada que es movia amunt i avall sense parar. Se sentia una sirena que des de la llunyania s’acostava...