En dejú.

I veure com al barri només hi quedaven els veïns i com al carrer poques ànimes passejaven tranquil·les.

I aquells dies de calma i pausa que la caracteritzaven.

I els porcs i les gallines i els ànecs i les oques i els conills.

I tanta alegria a les petites botigues, que descobria després de mesos sense haver-les trepitjat.

I mai de pinya!

I notava quelcom dins meu que em feia emocionar al sentir les primeres notes dirigides per Pappano.

I la galana Plaça Concordia, on haviem parat una vegada a fer un gelat.

I bufandes i guants i pells i gorros i plumífers i botes i...

I la meva admiració profunda per aquelles cases d’una bellesa inigualable.

Els diumenges de ciutat eren dies banals, de clausura i d’autoreflexió, però amb una mica més de llum.