Moltes llengües tenen cognoms que reprodueixen el nom del pare, amb un element que significa "fill de". El sistema medieval català era de dobles noms, el segon dels quals era el patronímic: Ramon Borrell (fill de Borrell), Berenguer Ramon (fill de Ramon), Arnau Bernat (fill de Bernat), Mir Gibert (fill de Gibert [Geribert]?). Això explica que tants noms de pila catalans s'hagin convertit en cognoms: Bernat, Arnau, Ramon, Esteve, Miquel, Andreu, Martí, Feliu, Sadurní...