Ramon Solsona explica el sentit etimològic del concepte: "zugzwang". Terminologia freqüent del periodisme polític, més accentuat en els últims dies: moure fitxa, escac, escac i mat, enrocar-se, acabar en taules.

Zugzwang (de l'alemany). Llenguatge internacional dels escacs: obligatorietat de jugar en una situació en què qualsevol moviment afebleix el jugador.

Títol d'un llibre de contes d'Eduard Márquez: Zugzwang.

Català: atzucac. Termcat: Terminologia dels escacs.

Després de la compareixença del president Mas ahir i anunciar que el bloc proconsulta s'ha esquerdat, Ramon Solsona explica el sentit etimològic de la paraula: mot molt català(s. XIV, Ramon Llull), diferent de les altres denominacions en les llengües romàniques (grieta, greta, fente, crack., fessura¿). Esquerda, situació intermèdia entre la ruptura i la unitat. Més suau que el trencament i més encara que trencadissa. Esquerda té una certa sonoritat onomatopeica, com si reproduís el so d'una cosa que es trenca, que s'esberla, que s'esqueixa.

Després dels èxits dels germans Màrquez, Ramon Solsona ens situa al mapa Cervera, la localitat natal de l'Àlex i del Marc, la capital de la Segarra.

Arran de la reedició del llibre de Gaziel: "Tots els camins duen a Roma. Història d'un destí. 1893-1914", Ramon Solsona ens explica el sentit de l'expressió. La Roma de Gaziel no és Roma, sinó Paris. Gaziel viatja i viu diverses vegades a Paris al llarg de la seva vida. Viu l'inici de la Gran Guerra el 1914. Cadascú té la seva Roma, el lloc on semblen conduir tots els camins de la seva vida: cap a un lloc, una feina, una persona, una afició¿

Ramon Solsona ret homenatge al País Valencià, avui que se celebra la Diada nacional. Ara bé, Solsona adverteix que és un nom censurat i ens repassa quines són les denominacions a través del temps:

· València (Valéncia, amb e tancada, en València) és massa genèric. Es refereix tant a la ciutat, a la província i a les tres províncies. Diferència entre Barcelona / Catalunya, Mallorca / Illes Balears.

· Regne de València o antic Regne de València

· Intents d'anomenar Levante, Región Levantina (incloïa Múrcia)

· País Valencià. Es fa servir amb naturalitat en molts àmbits valencians.

· Comunitat Valenciana, inventat per la Constitució espanyola

Ramon Solsona explica les accepcions del terme: "encaterinar" arran de la portada de Mònica Terribas d'avui. Hem d'entendre aquest verb en dos contextos:

- Encapritxar, enamorar, embadalir. Encaterinava els assistents amb les seves facècies.

- Encapritxar-se. Encaterinar-se d'algú, amb algú. Encaterinar-se d'unes arracades.

Ramon Solsona explica el significat del terme "protocol" i en quin context o contextos cal aplicar-los. En un sentit primitiu: full adherit a un document, sobretot en primer lloc, per donar-li autenticitat' amb signatures, rúbriques i segells lacrats. En un sentit ampli, la paraula s'ha anat adaptant i a nous significats: àmbit diplomàtic; medicina i farmàcia, informàtica... Encara no consta als diccionaris. Com el sentit mèdic, conjunt de procediments, normes i mesures precises previstes per posar en funcionament de manera automàtica sempre que es donen unes determinades situacions, necessitats o emergències. Plans Inuncat, Neucat, etc.

Ramon Solsona explica el significat del terme "nyap" després de les inundacions a les vies del TGV entre Girona i Figueres i després de les últimes notícies del "cas Castor"amb la cancel·lació de les prospeccions petrolieres. Quan parlem de "nayp" doncs ens referem a

coses no gens reeixides, mal fetes. Paraula d'actualitat permanent: nyaps urbanístics, nyaps empresarials, nyaps futbolístics, nyaps artístics¿

Ramon Solsona recull les propostes dels oients a la crida de noms de places d'arreu del territori.

Avui, presentació a la Universitat de Barcelona, presentació del llibre: "Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana". Una tasca de molts anys duta a terme per l'Institut d'Estudis Catalans, la UB i el Termcat. Continuació del llibre: "Guia per a conèixer els arbres, de Francesc Masclans", editat pel Centre Excursionista de Catalunya. Més de 35.000 paraules de tot el domini català. Una delícia, un tresor lingüístic. La principal conclusió: no totes les plantes tenen nom ni tots els noms es refereixen una mateixa planta. Però moltes plantes s'agrupen sota la categoria d'angelets.