Avui el nostre company Sergi Roca ens ha parlat de la situació als camps de refugiats a la frontera de Grècia i Macedònia. I en Ramon Solsona ho ha aprofitat per comentar l'origen d'aquest mot, "macedònia", per designar unes postres, i també ens ha explicat l'origen del nom d'altres postres típiques catalanes com el "pijama" o el "filiberto", tipic del Pallars i que està fet amb iogurt d'ovella, gelat de nata i xarop de grosella.

Quan s'han de utilitzar el sexe i el gènere gramatical? Se'n fa un mal ús i/o un abús? O com diu la Carme Junyent, lingüista, "el límit és el sentit comú"? Avui, 8 de març, Dia Internacional de les Dones, hem parlat del sexisme del llenguatge: mesures i excessos, amb Ramon Solsona i Carme Junyent, lingüista de la Universitat de Barcelona, a l'"Entre paraules".

L'estadi de l'Eibar semblava un "camp de patates" segons un oient de "La TdP". Un clixé lingüístic habitual en el llenguatge periodístic del futbol per descriure un camp en mal estat. Però per què no diem "un camp de naps", "de blat de moro" o "de carxofes", "boterut", "llaurat"... Sí voleu saber-ne la resposta, escolteu l'"Entre paraules" d'avui.

Els catalans fem petons, però... on? Petons a la mà, als peus, petons a l'aire, al front, a la galta, galta contra galta, petons als llavis, petons amb llengua, petons de rosca, de tornavís, petons que xuclen, petons que bufen, petons sords, petons sonors... tots aquests petons els podeu trobar avui a l'"Entre paraules".

Com deia la Teresa Pàmies, tot el que passa a la vida es pot expressar en un bolero. Ramon Solsona, a més, afegeix que "bolero" també es una peça de roba.

El Ramon Solsona ens descobreix on va a buscar l'origen de moltes de les paraules que explica, a Ramon Llull. I recomana els reportatges sobre aquest filòsof, escriptor, teòleg i místic mallorquí que s'emeten a Catalunya Informació a "Folls per Llull".

El 2016 té un dia més, l'únic dia del calendari que s'escau cada quatre anys, per tant aquest any és "any de traspàs". Però quin és l'origen etimològic?

Ahir parlàvem de la "mare del Tano" i avui ho fem d'"en Robert i les cabres" i "en Joan de la carbassa gran". Si en voleu saber l'origen i el significat, no us podeu perdre l'"Entre paraules" d'avui.

"La mare del Tano!", ha dit avui Miquel Iceta, però d'on ve aquesta exclamació de sorpresa, de contrarietat, de tensió semblant a "ostres!" I qui era la mare del Tano? I de quin Tano estem parlant? Ramon Solsona ens ho detalla avui a l'"Entre paraules".

Arran d'un comentari de la Marta Romagosa on deia que els partits polítics es passen la patata calenta, Ramon Solsona ens explica que aquesta expressió ve de l'anglès, "hot potato", i vol dir un problema seriós, una situació delicada.