Entrevistes de Ràdio Palafrugell

Conversem amb Isabel Muñoz, una de les fundadores de l'Associació Acompanyart. Aquest dimecres a les 17:30h l'associació presenta el primer recurs literari que han creat amb l'objectiu de continuar fent la sanitat més propera als infants i a les seves famílies.

"El Senglar té Singlot" està protagonitzat per Aloa, escrit per Jaume Centelles i Lagunas. Explica la història d'un senglar que té un atac de singlot. El petit senglar té por d'anar al metge i després de provar tots els remeis per treure's el singlot sense èxit, no li queda més remei que anar al CAP.

En aquest centre el senglar descobreix, juntament amb Aloa, que anar al metge també pot ser molt divertit.

AcompanyArt és una entitat sense ànim de lucre que sota el lema «Fem que la nostra sanitat creixi en humanitat», intenta promoure una atenció pediàtrica més amable, posar en contacte el món escolar amb el sanitari, estimular el coneixement dels hàbits que permeten una vida més saludable i oferir a les famílies idees i recursos per acompanyar de manera tranquil·la la visita al centre mèdic, entre altres objectius.

Una de les accions que proposen és la creació de narracions que ajudin els nens i joves a conèixer i empatitzar amb el personal mèdic que els atén en les seves visites ordinàries al Centre d’Atenció Primària.

L’Ajuntament de Palafrugell, a través de l’Institut de Promoció Econòmica, ha decidit tancar un cicle de tres anys. Així, Francesc Sánchez Carcassés serà el nou director artístic de la Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell.

Francesc Sánchez Carcassés té una llarga carrera com a organitzador d’esdeveniments vinculats a la música popular i en concret a les Havaneres. Al llarg de la seva carrera ha estat vinculat a Calella en diverses etapes, primerament des dels mitjans dels anys 80, fent transmissions radiofòniques, i més tard, sent un dels presentadors més prolífers damunt l’escenari del Port Bo, quan l’any 2000 les comença a presentar.

La seva última vinculació amb la Cantada d’Havaneres va tenir lloc l’any 2016 quan va ser responsable de la programació dels actes de celebració del 50è aniversari. Ara tota aquesta experiència acumulada la vol posar al servei de l’esdeveniment per encetar una nova etapa amb les il·lusions renovades. Paral·lelament, la idea principal per aquest any 2020 és la de seguir mantenint el nivell artístic i musical de la Cantada més tradicional d’Havaneres que hi ha a Catalunya.

Amb Josep Salvatella, regidor del Museu del Suro recordem el procés participatiu que l'equipament va engegar el passat mes de desembre. Malgrat que en un principi estava previst que el termini de participació finalitzés el 31 de gener, han decidit allargar unes setmanes més per donar l'oportunitat a més persones.

Amb Salvatella també hem comentat quan està previst l'inici de la primera fase de la nova museografia del Museu del Suro. El regidor ha destacat que encara no hi ha data, però s'ha mostrat optimista de poder-la donar en breu.

Dani Rebollo director de l'Aula de Teatre de Palafrugell ha passat per la sintonia de Ràdio Palafrugell per comentar l'estrena de la darrera obra de teatre de la companyia. Avui al Teatre Municipal de Palafrugell, a les 21h, l'Aula de Teatre de Palafrugell presenta Les noies del calendari. A més, hi haurà dues representacions més. Demà dissabte, també a les 21h, i diumenge a les 18h.

Dani Rebollo ha destacat que porten un total d'11 mesos treballant en aquesta representació. Una obra que també s'ha vist afectada pel temporal Glòria. El director de l'Aula de Teatre explica que per culpa del temporal fins a l'últim moment no han pogut fer els assajos amb la il·luminació corresponent.

David Puertas ha estat el segon protagonista en el dia d'avui dimecres 22 de gener a la sintonia de Ràdio Palafrugell. Amb el cap de la Policia Local de Palafrugell hem fet balanç de la segona nit del temporal al nostre municipi.

Malgrat que ha estat una nit més tranquil·la que l'anterior, Puertas ha remarcat que han estat alerta de les incidències a les vies del municipi. També han vigilat les zones de platja, a les quals l'accés està restringit. En aquest sentit, David Puertas ha remarcat que s'ha de fer cas de les senyals i els talls ja que estan per millorar la seguretat de la població.

El segon dia de la borrasca Glòria va fer tancar els accessos a les platges de Calella de Palafrugell, Llafranc i Tamariu. La Policia Local del municipi així ho va decidir a 3/4 de 6 de la tarda d’ahir dimarts. D’altra banda, a 1/4 de 9 l’Ajuntament va informar que els centres educatius del municipi estarien tancats tot dimecres.

Així ho ha explicat Josep Piferrer, alcalde de Palafrugell. A més, també ha aputnat quines són les principals preocupacions que tenen ara mateix. Així, d'una banda ha destacat que el fort vent i el fet que els arbres estiguin molls pot provocar noves caigudes d'arbres. D'altra banda, l'altra focus està posat sobre la riera de Tamariu.

Conversem amb Pau Lladó, regidor Mobilitat, Protecció Civil i Serveis al voltant de les principals afectacions a causa de la borrasca Glòria.

Lladó ha remarcat que els efectes són més visibles als nuclis de platja. Així, Calella de Palafrugel, Llafranc i Tamariu són els indrets més afectats.

L'exlíder de Iniciativa per Catalunya Verds, Joan Herrera, presenta "Fraternidad y Ecología. ¿Qué es ser de izquierdas hoy?" a la Biblioteca de Palafrugell aquest dimarts a les 19h.

Amb Joan Herrera hem parlat dels conceptes bàsics sobre els quals gira el seu llibre. D'una banda, la fraternitat i de l'altra l'ecologia. A més, també hem comentat en quin punt es troba l'esquerra actualment i quina és l'evolució que ha de fer.

Conversem amb Miquel Ventura, director de la Fundació Mar. Hem convidat a Ventura per saber quin és el motiu que ha originat que totes les nacres que tenien censades hagin acabat morint. Cadena Ser Girona avançava aquesta notícia que es podia intuir per les dades que havien recollit en els darrers dos anys.

Les nacres són el mol·lusc més gran del món i poden arribar a fer fins a 1 metre de llargada. Poden arribar a viure fins a 50 ansy i són bioindicadors de la qualitat de l'aigua. La seva extinció a la Costa Brava s'ha orginat, principalment per un paràsit que va aparèixer al sud d'Espanya fa tres anys. En aquest sentit, a les 10 estacions que la Fundació Mar té instal·lades a tota la Costa Brava van començar a percebre les primeres morts a finals del 2016.

D'altra banda, amb Miquel Ventura també hem fet una petita pinzellada per altres projectes que porten des de la Fundació. Així, hem esmentat el projecte Aquam de Pals per reconvertir l'antic edifici de Radio Liberty en un Centre de Bioesfera.

El catedràtic en pedagogia de la Universitat de Girona ha passat pels micròfons de Ràdio Palafrugell per comentar la seva darrera publicació. Una veu a l'exili: les cartes del mestre Josep Vilalta (frebrer 1939 - abril 1941) recull la correspondència que Vilalta envia a la seva dona, Maria Florensa mentre es trobava als camps de concentració de la Catalunya Nord.

Salomó Marquès ha explicat com va arribar fins a Maria Florensa i com ella no va deixar que es publiquessin les cartes entre ella i el seu marit fins mentre ella estigués en vida. Així, més de 20 anys després que Marquès descobrís aquest testimoni del que passava la gent als camps de concentració i de treball, aquest veu la llum.