Aquest episodi esta basat en el famós llibre Els 4 acords de Don Miguel Ruiz. Un llibre que jo personalment el tinc a la tauleta de nit i que rellegeixo una i una altre vegada cada cop que em sento desconnectada o que la vida m’està portant a circumstancies i situacions que no entenc o moments amb els que m’identifico tant amb el meu personatge de Mònica Segovia que vull tenir el control i tenir la raó per tal de sentir-me bé.

Primer acord: sigues sempre impecable amb les teves paraules.

En un episodi anterior vaig fer-te cinc cèntims sobre el poder de la paraula i aquest acord ens ho confirma. Les paraules que fem servir a diari son conjurs poderosos que mostren com veiem el món que ens envolta. Ja sigui en veu alta o mes important encara, el nostre diàleg intern, presta atenció a les paraules que utilitzes, sent molt reflexiva i deliberada sobre tot el que dius internament o externament i fins i tot el que escrius.

Aquí la base radica en la intenció que vols tenir, es a dir quin es el missatge que vols transmetre a un altre persona i fer servir les paraules de la millor manera possible perquè el missatge arribi, fent servir l’assertivitat per comunicar-te amb altres persones en comptes de l’impuls o de parlar sense pensar abans i haver-te de penedir i disculpar després.

Ser impecable amb les teves paraules significa fer un bon us de la teva energia i per tant això es el que també rebràs. Realment, nomes amb aquest acord, nomes si mantens aquest compromís amb TU mateixa, tota la teva canviarà SEGUR.

Segon acord: no prenguis res com a personal

Aquest acord et convida a sortir del victimisme i a posar-te en el paper observadora, sent conscient que si algú et diu alguna cosa per afalagar-te o per ferir-te, no té res a veure amb tu sinó amb l’altre.

Tu NO ets responsable en absolut de com se sent l’altre persona. Tu nomes ets responsable de tu mateixa per tant si has dit o fet alguna cosa que ha molestat a un altre persona, el problema es de l’altre persona. Es ella la que ha de gestionar l’emoció que sigui que li ha sorgit arrel del que tu has dit o fet. La vida es un mirall constant, i tot el que veiem en l’exterior es un reflex del nostre interior.

Cada persona individual te la seva perspectiva sobre la vida en base a com ha estat criat, que ha vist, viscut, sentit i quines creences te per tant hi ha tantes realitats com persones al mon.

Tercer acord: no facis suposicions.

Aquest acord va de ma amb l’anterior perquè tenim molta tendència a fer suposicions sobre perquè una persona ha reaccionat d’una manera concreta per exemple sense aturar-nos a preguntar primer. Donem coses per fetes que NO SON CERTES, son purament suposicions.

Sobretot amb persones properes com la parella o la família, tenim molt automatitzada la idea de ens han de llegir la ment i que, amb el temps que fa que ens coneixen, hauries de SABER que ens agrada o que ens molesta. Estem pressuposant contínuament i això ens porta a la majoria de discussions absurdes que tenim a la vida. Si vols una cosa digues-ho. 

Nosaltres mateixes creem molt verí emocional només fruit de les suposicions i de prendre’ns les coses de forma personal. Cadascú de nosaltres veu el que vol veure i escolta el que vol escoltar per tant les suposicions nomes ens fan patir i crear caos intern

Quart acord: fes sempre el millor possible

Aquest últim acord permet als tres anteriors la integració total perquè es refereix a l’acció per part teva i si has integrat els tres anteriors, els teus actes parlaran per si sols. Facis i el que facis i siguis on siguis, recorda sempre ser el millor possible, no ho intentis, sigueu-ho. Dona sempre més i de la millor manera possible perquè es l’energia on s’estableix l’abundància, des del donar perquè tens molt per oferir. Cadascú expressa el màxim que ES en el mínim que FA