Tot és temporal, la vida i la mort ens envolten cada dia a cada instant.

Ahir ja no existeix, ja va morir i només el podem recordar i reviure’l a la nostra ment.

Al nostre cos, la mort de les cèl·lules és constant, alhora que es renoven els teixits i els òrgans.

Les relacions que tenim també son temporals, algunes duren més que d’altres, segons l’aprenentatge que ens regala i vulguem extreure interiorment

Una part de tu també mor quan t’adones que ja no ets la mateixa de fa uns mesos o de fa uns anys. Aquella que anomenaves JO ara ja no hi es i s’ha transformat en una altre que probablement també morirà i es seguirà transformant.

En aquesta societat que hem construït entre tots, ens passem la vida mesurant-ho tot en temps, sobretot en temps futur. Fugim inconscientment, sense adonar-nos que l'únic temps que tenim és l'Ara, que l'ara mai no torna.

M’agrada viure amb el mantra constant de que tot és temporal.

Si el moment d'ara és bo, ho gaudeixo al màxim, el visc amb intensitat, assaboreixo cada racó creant records que m’acompanyaran en el camí.

Si el moment és dolent, m'ho prenc com un punt d'inflexió per ser millor, per aprendre dels errors, del dolor, del que les ombres que surten per ser estimades.

Si tot és temporal i res dura per sempre, per què no arrisquem més? De que tenim tanta por? Per què posterguem les coses que volem fer?

Ens aferrem al món de les formes amb l’esperança d'omplir buits. Espais interns que sentim com un gran abisme i, ja sigui per inconsciència o per por de mirar, preferim navegar en la superfície.

En aquest procés ens oblidem que quan depenem de qualsevol cosa que sigui externa a nosaltres estem garantint el nostre propi patiment. Estem cedint la nostra llibertat i el nostre poder personal.

Què puc fer per transcendir aquesta dependència?

El primer pas és reconèixer allò a què m'aferro i faig servir com a pilar emocional

El segon pas és observar-ho, li dono les gràcies per tot el que m'ha servit fins ara

El tercer pas es deixar-ho anar

Què passa si veig un aferrament i no em sento capaç de deixar-ho? doncs no passa res! Almenys ara ho sé i actuo conscientment

La vida és un cicle, i així som nosaltres també

Seguint amb el fil de l’anterior episodi, el mode observador ens fa prendre consciencia del que es mou a dins nostre, del que esta aflorant i no intenta buscar un perquè raonable o amb sentit sinó portar a la llum allò que vol ser vist, escoltat i estimat.

Mentalment podem intentar buscar un motiu lògic i raonable que expliqui quin ha estat el detonant de tot això però et convido a no enredar-te massa en aquesta fita.

Personalment, he sentit que moltes vegades, aquesta busca de raons és una manera d’intentar sentir-me més segura en la raó i esquivar o demorar sentir plenament el que se'm presenta. 

En l’episodi d’avui vull indagar sobre els detonants que son aquelles situacions, circumstancies o persones que detonen una emoció en mi – normalment una negativa o incomoda.

La mateixa situació es viscuda per diferents persones de diferent manera. Per què? Perquè cada persona te els seus aprenentatges i les seves ferides

Parteixo de la base de que aquest univers es hologràfic i que ens fem de mirall els uns als altres.

La feina dels detonants es portar a la llum allò que no ha estat vist, sanat ni transmutat en amor.

En altres paraules, els detonants ens mostren directament les ombres i la llum que tenim a dins.

Un punt important és adonar-te que allò que admires en algú es perquè et recorda la llum que ja tens a dins i que pots fer servir aquesta perspectiva com una inspiració per passar a l’acció.

Som responsables de la nostra vida en el sentit de que tenim el poder de decidir com vull que m’afecti el que esta passant o el que estic sentint.

Tenim el poder de decidir com vull viure l’experiència, si des de l’aprenentatge i creixement o des del patiment i victimització.

Quan alguna cosa se’t remogui per dins davant d’un comentari o una situació, atura't.

El primer pas es adonar-te de que hi ha alguna cosa a dins que s’ha mogut, que hi ha hagut un detonant.

El segon pas es eliminar totalment de l’equació el detonant, alliberar-te de l’aferrament a la situació externa 

El tercer i últim pas en enfocar-te en el que sents i estar present per aquesta emoció, sentir-la plenament amb tot el teu cos i la teva presencia

Et vull compartir algunes idees com a punt de partida del que explicaré a continuació.

1. El present és l’única cosa real que existeix i es l’únic punt de partida des del qual es poden canviar les coses

2. La vida és basa en l’amor

Per mi, aquests dos decrets son certs incondicionalment i em moc per la vida sentint que aquestes son les bases sobre les quals vull viure.

Sento que nomes prenent consciencia del present, del que ES i acceptant-lo tal i com es, es poden canviar les coses.

Des del present, la tristesa se’m va presentar i sense jutjar-la, ni criticar-la ni tan sols entendre-la des de la ment, sentia que m’estava convidant a seure amb ella.

Durant 17 dies vaig viure aquest trajecte, sentint interiorment que no hi havia drecera, que l’únic camí era travessar-lo des del present i des de l’acceptació total del que ES

Des del mode observador, els aferraments es desfan sols, cauen. 

Veiem que no som nomes un cos i una ment i veiem que el nostre patiment ve de la por que neix en l’ego que hem creat per experimentar la vida humana.

Seguim el fil de l'episodi anterior...Fa anys ja que estem al segle XXI però en molts aspectes del sector laboral seguim funcionant i pensant igual que al segle XX i això fa que patim i que ens resistim al que està passant ara ja: el gran reset

No es una era de canvi, es un canvi d’era: del capitalisme al talentisme o la era de la consciència.

* Passem de estabilitat (encasellament i escassetat) a incertesa (és sinònim de creativitat, infinites possibilitats, potencialitat pura, de futur per escriure i ser creat) – la teva ment i el teu ego estan per mantenir la teva supervivència i mantenir-te en la zona de confort/segura/coneguda i es per això que ens hem cregut que incertesa es una cosa que hem d’evitar a tota costa, que patirem, que ens anirà malament...

* Para que haces lo que haces? Si has d’aportar un punt de valor diferent a un negoci -genial, si vols fer una replica d’un negoci com n’hi ha mil – no ho facis, queda’t como estàs.

* El valor que tu entreguis donarà com a resultat els ingressos 

* Contracte indefinit / sou fix provenen del paradigma d'escassetat, de que tot és limitat – passem a cooperar i col.laborar en projectes diversos i ingressos il·limitats.

Fa anys ja que estem al segle XXI però en molts aspectes del sector laboral seguim funcionant i pensant igual que al segle XX i això fa que patim i que ens resistim al que està passant ara ja: el gran reset

No es una era de canvi, es un canvi d’era: del capitalisme al talentisme o la era de la consciència.

* La destrucció de feines que ja no son útils serà cada cop mes rapida. Si ho pot fer una màquina, per què ho has de fer tu?

* Passem de Competència a Cooperació + col·laboració + co-creació

* Ningú et pagarà per fer una cosa que no t’agrada – tothom el voldrà pagar el que demanis per una feina on brilles i gaudeixes

* L’únic camp on una màquina no pot substituir a un humà és en gestionar les emocions

* Passem d’una era on s’intercanviaven productes físics a una era on el comerç serà cada cop més en serveis i en informació – coses intangibles

Quedar-te en la zona coneguda/familiar no es una tasca fàcil ni un camí de roses i et farà patir, emmalaltir o caure en depressió en molts casos.

Fer la feina d’auto coneixement i abraçar les ombres que tots tenim, tampoc es una tasca fàcil ni un camí de roses però si tens la garantia de que a l’altra banda seràs un altre persona.

Tot aquest mon nou que intenta emergir del teu interior cap a fora, necessita espai i que sigui reconegut, vist i estimat.

Aquesta feina incomoda ens fa créixer i deixar anar patrons mentals i de conducta que ja no en serveixen

Patir per patir, tria el camí que et farà créixer i convertir-te en la teva millor versió

Et convido a que durant una setmana sencera, juguis amb la idea que la següent hipòtesis es certa al 100% i a veure que passa: tot el que t’envolta es un reflex del teu interior, no hi ha res a l'exterior que et molesti, sinó que desencadena/detona alguna cosa dins teu que no havies vist o que no has processat.

No em creguis, experimenta-ho!

Només et convido a jugar amb aquesta idea, aquesta premissa i que la prenguis com a certa durant una setmana a veure què passa J

Hi ha emocions estancades al teu cos i també hi ha coses que passen a l’exterior que molesten a una persona i a tu no...i el motiu es que hi ha característiques concretes de l’escena que està passant que detonen certes parts emocionals / ferides que no havíem vist i que segueixen obertes.

T’ofereixo la possibilitat de que miris en el teu interior més profundament, que posis el focus en com et sents i no tant en el que ha passat o algú ha dit o el que sigui.

El sol fet que estiguis escoltant aquest podcast ja et dona una pista molt obvia de que segurament estàs en un punt d’incomoditat màxima i busques respostes, potser el teu despertar ja es aquí i encara no l’has abraçat o estàs a una passa justa de començar a veure la vida des d’una altre perspectiva.

Et convido a estar present pel que sigui que sentis ARA i que no t’agafis, no t’aferris al per que estàs com estàs...

estar amb tu, escoltar com et sents i processar tot el que surti deixant espai perquè l’emoció aflori es la cosa mes productiva que pots fer amb la teva vida!!

Si tu ignores el teu interior, el que passa es que segueixes fent un munt de coses per evitar seure amb les ombres, i com et vaig comentar en l’episodi de fa uns dies, això ja no és sostenible en el temps en que vivim ara, el fugir, anestesiar i evitar seure amb tu, ja no funciona.

Les decisions que ens porten a accions només seran sostenibles i acompanyades per l'energia de la vida, si son presses des de l'amor i el perdó cap a tu mateixa.

Seguint la hipòtesis que et comentava al ppi, podràs observar i sentir com aquesta ferida ja hi era, et portarà a escenes passades amb altres actors on et vas sentir igual

L’ombra no es res mes que absència de llum, quan hi posem atenció, la mirem, la sentim i l’estimem...es dissol, es purga sol amb un plor o amb un crit.

Aquesta emoció estancada volia moviment, que es la seva essència natural i si en algun moment l’hem bloquejat, s’ha quedat allà a boxes esperant seguir el seu camí. Un cop la deixem fluir, ja ha fet la seva funció i marxa.

Partim de la base que els éssers humans no som només un cos físic, sinó que hi ha altres nivells, que anomenarem “cos energètic”.

Moltes vegades abaixem la vibració i és aquí quan entren les energies que anomenarem "denses" i es manifesten com un esgotament general, sensació d'estar drenades, o enroscades en una ment que gira en fals sobre si mateixa.

Generalment culpem a l'exterior per sentir-nos cansades i carregades, però moltes vegades això té a veure amb alguna cosa que fem nosaltres.

Tenir pensaments pessimistes i desmoralitzadors abaixa la nostra vibració i és així que les energies denses de l'ambient poden ingressar.

Som el resultat dels nostres pensaments i responsables del que intercanviem amb l'entorn!

Com netejar el nostre cos energètic?

1. El primer que hauríem de fer en arribar a casa és descalçar-nos.

En descalçar-nos busquem descarregar energies, la planta del peu té 1500 terminacions nervioses, i caminar sense sabates eliminem els ions positius que són perjudicials per a la nostra salut, com així també, connectem amb la terra.

Recolza bé els peus a la terra, pren diverses respiracions profundes, poden ser quatre i immediatament després imagina que tota l'energia negativa se'n va per les cames, i baixa per les plantes dels peus a la terra. Visualitza com la Pachamama la rep i la transforma, retornant-la al cap d'uns minuts en energia renovada, neta i de color verd.

2. Escaneig corporal

A on sento que tinc un pes, un nus, una bola...porto la respiració conscient cap a aquell punt. Amb la inspiració porto l’aire cap aquell punt, l’envolto i amb l’expiració surt del cos l’aire i la tensió.

3. Banys

Si vols fer banyera pots omplir-la i posar-hi un grapat de sal gruixuda i un rajolí de vinagre blanc. Si no fas banyera pots posar-lo en una gerra i et dutxes fer-lo servir del coll cap avall. La sal és un element purificador i eEl vinagre és un element àcid i com a tal neteja i purifica d'energies negatives.

4. Sahumat i encens

Plantes remeieres com el Romaní, la Sàlvia o el Llorer tenen propietats netejadores i purificadores. Son bones herbes per a rituals perquè també atrauen energies netes i lluminoses.

5. Pedres minerals

Les pedres són grans aliats del món mineral, ells estan fa milions d'anys a la terra i tenen tota la informació necessària per guarir el nostre món i tots els éssers que hi vivim. Ressonen amb els nostres conflictes i ens transmeten el seu potencial. Ens recorden que les propietats que elles guarden són a cadascun de nosaltres. Pareu atenció, les pedres que escolliu per a la teva vida parlen del que necessites integrar a cada moment.

Aquests tips o consells que et comparteixo no son per fer-lo cada dia tots plegats. Vés provant, combina i si no troba la teva pròpia manera de alliberar-te de nusos i densitats que no et corresponen.

Sigues un canal el més net possible i si ets una persona que fàcilment absorbeix energia de l'entorn, aprèn a dir 'això no es meu' i deixar-ho anar.

La primera passa, la primera acció que t’encamina cap allò que vols sempre és la més difícil.

Moltes vegades fugir del que no volem sembla més fàcil que apostar pel que volem, sembla absurd oi?

A un nivell mental ens podem convèncer i tenir molt clar el que hem de fer i quines passes hem de seguir però passar a l’acció….això ja es un altre tema…

Què ens frena?

En l’episodi anterior et parlava de les creences, limitants i potenciadores.

Tots anem emmagatzemant inputs/informació des de la infància (el que veiem, escoltem, experimentem 24hrs al dia non stop des del ventre de la mare fins que tenim aprox 6 anys) i tota aquesta informació fa que construïm els nostres propis paradigmes sobre com és el mon i construïm alhora patrons de conducta alineats amb allò que creiem.

A partir dels 6-7, quan comencem a tenir consciencia i pensem, podem deliberar, aprendre i entendre conceptes però les arrels ja estan plantades al nostre subconscient

Per això, encara que a un nivell mental entenguem que si fem determinades accions, obtindrem determinats resultats, el nostre cos sempre seguirà al subconscient i ens quedarem aturats.

El mes maco per mi del camí d’auto coneixement es que quan prens mes consciencia de com funcionen les regles del joc, més eines i capacitats tens canviar-les.

Cada cop que prens consciència, que te n’adones que alguna força t’està frenant de fer alguna cosa que t’acostaria cap allò que vols, pregunta’t:

Què he de creure com a cert perquè em comporti de la manera en que ho faig?

És cert al 100%?

Des de quan crec això?

Com sempre et repeteixo, la honestedat amb tu mateixa es clau, no ho has de ser amb ningú mes sinó vols però a tu mateixa no et pots enganyar ;)

Està oberta a rebre les respostes que la teva saviesa interior et dona, apagant el soroll que no et deixa escoltar el que et diu el cor.

Crec que moltes vegades, aquesta por a ser sincers i oberts/receptius amb nosaltres, aquesta mirada cap endins, es el que més ens frena.

El nostre ego vol sobreviure a tota costa i per ell el mes important és:

1. tenir raó

2. tenir el control

3. sentir-se segur en la zona de coneguda/familiar – malgrat sigui un infern

Aquesta mirada cap endins i trobar les respostes a les preguntes que ens fem, fa trontollar el nostre ego.

Depenent de la resposta que obtinguis de les preguntes, significa desmuntar tot allò sobre el que has estat vivint durant dècades.

I fa por, i fa mal i surten ferides que no volem veure...

El camí d’auto coneixement i acceptació, passa per reconèixer i veure que potser has estat vivint durant anys i anys en un terreny que no et corresponia i ara t’adones que el que el teu cor anhela i vol es una cosa totalment diferent.

Tingues molt present que TOTS fem a cada moment el millor que sabem amb les eines que tenim i aquí es clau el perdó i la compassió cap a tu mateixa.

Saber quines son les nostres arrels ens pot ajudar molt a entendre perquè em estat vivint com ho hem fet i també ens ajuda a decidir, a triar, començar a pensar i a actuar diferent.

Canviar creences es possible, no es fàcil però es possible, i tant que si! 

Adonar-te d’elles es el primer pas i el mes gran i poderós. Saber que el teu paradigma de vida s’assentava sobre les bases d’una creença concreta ja t’ha fet el 85% de la feina.

Prendre consciencia et fa baixar-te del tren del pilot automàtic i començar a crear conscientment la vida que vols.

Els éssers humans tenim creences de tota mena.

Una creença és una veritat subjectiva, una convicció que considerem certa.

Les creences poden ser de dos tipus:

· Externes. Quan provenen del nostre entorn, ens han sigut ‘’donades’’, ja sigui perquè acceptem les del nostre entorn social per encaixar millor, o perquè rebem una educació informal sobre això, creences religioses, culturals, socials o polítiques.

· Internes. Quan provenen de la nostra pròpia ment, com a fruit de la nostra experiència directa amb el món, o de la interpretació / el significat que es li hem donat a un esdeveniment. És el cas de moltes creences personals, especialment durant la infància que es quan ens comencem a formar una idea de com es el món i sobretot què interpretem com a seguretat i amor que son les dues coses bàsiques que necessitem

A la vegada les creences poden ser:

· Potenciadores (positives): són les que t’ajuden a avançar cap a l’objectiu que vols. Són creences que impulsen a créixer, a potenciar el millor d´un mateix i a complir les fites proposades

· Limitants (negatives): ens impedeix dur a terme alguna acció que voldríem fer, i ens ocasiona, per tant, patiment. És a dir, es tracta de creences personals que mai no ens animem a posar a prova, perquè estem convençuts de la seva certesa. No sóc bo o bona per això. No sóc capaç de fer-ho. Sóc un desastre, o no se'm dóna bé allò. Això és molt difícil per a mi. Si alimentem dia a dia el nostre cervell amb elles, ens poden paralitzar, perquè ens limiten, ens bloquegen, ens impedeixen ser realment els qui som o aconseguir allò que volem.

Les creences estan per qüestionar-les perquè són una idea, un pensament concret que afirma ser veritable sense haver-ne comprovat la seva veracitat.

El que passa és que ho anem fent nostre, ho integrem, ens ho mengem, ho anem reproduint i funcionant a partir d'aquesta creença.

Moltes vegades estan molt incorporades a la nostra manera de pensar, al nostre discurs tant intern com extern, en la manera que tenim de parlar de nosaltres amb els altres i amb nosaltres mateixos.

Per tant, intenta localitzar, identificar, detectar aquests titulars, aquestes conclusions o frases que hi són en forma d'afirmacions o decrets posant-te límits.

Cal no oblidar que és una programació, i només podem eliminar-la desprogramant aquesta creença, però per això necessitem primer identificar-la

Després d'identificar aquesta creença limitant, el següent pas serà criticar-la, posar-la en dubte. Fes-te preguntes com:

· Per què penso això?

· En quin moment he après això?

· Des de quan penso això de mi?

· Quines proves tinc que és veritat?

De vegades t'has convençut una cosa que és una fantasia i que no es basa en una experiència viscuda sinó que has absorbit creences que no son teves

El tercer pas consisteix a re formular aquestes afirmacions de manera que siguin més realistes. Sobretot si és una creença molt distorsionada i que no es recolza en res real o res que sigui prou probable.

Presta atenció a si fas servir molt paraules categòriques com mai, sempre, tothom, ningú i posa-ho en dubte.

· Realment ningú t’entén?

· Realment tothom pot fer això i tu no?

· Realment sempre et passa el mateix?

· Realment mai et surt res bé?

Posa en dubte els paradigmes existents i així podràs imaginar, crear i desenvolupar alguna cosa nova, alguna cosa que potser ningú hagi ni tan sols imaginat.

Una cosa que molts deien que no era possible